Cultura de Trialètia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Una copa d'or enjoiada de Trialètia. Museu Nacional de Georgia, Tbilisi

La cultura de Trialètia (en georgià, თრიალეთის კულტურა), també coneguda com cultura de Trialètia-Vanadzor (Kirovakan), és anomenada així per la regió de Trialètia, Geòrgia. S'atribueix a la fi del tercer i principis del segon mil·lenni aC.[1]

La cultura de Trialètia va sorgir en les àrees de l'anterior cultura de Kura-Araxes.[2]

Antecedents[modifica]

L'antiga cultura de Shulaveri-Shomu existia en la zona entre el 6000 i el 4000 aC.[3] Després va aparèixer la cultura de Kura-Araxes.

L'etapa de floriment de la cultura de Trialètia va començar a prop del final del tercer mil·lenni aC.[4]

Els kurgans[modifica]

Vegeu també: Cultura dels kurgans

En aquell moment, ja hi havia una forta diferenciació social indicada per riques tombes de monticles. Hi ha paral·lelisme amb la cultura Kurgan primerenca. Es practicava la incineració. Es va introduir la ceràmica pintada. El bronze i l'estany s'hi van convertir en predominants. Es poden veure la interconnectivitat geogràfica i els vincles amb altres àrees de l'Orient Pròxim en molts aspectes culturals: per exemple, una caldera que es va trobar a Trialètia és gairebé idèntica a la que es va trobar en la tomba IV del cercle de tombes A de Micenes (Grècia).[4]

La cultura de Trialètia no sols mostra una estreta relació amb les cultures altament desenvolupades del món antic, en particular amb la civilització egea,[5] sinó també amb les cultures del sud,[6] com ara, probablement, els sumeris i els seus conqueridors, els accadis.

La ceràmica policroma de Trialètia-Vanadzor pintada de blanc i negre és molt similar a la de les altres zones d'Orient Pròxim. En particular, una ceràmica similar es coneix com la ceràmica Urmia (el nom del llac Urmia, Iran). A més, la cultura Uzarlik i la cultura Karmirberd-Sevana van produir una ceràmica semblant.

Al lloc en Trialètia on es va excavar originàriament entre 1936 i 1940 durant la construcció d'una central hidroelèctrica es van descobrir quaranta-sis túmuls. Es van descobrir sis túmuls entre 1959 i 1962.[7]

Kurgans relacionats[modifica]

Vegeu també: Kurgan

Els kurgans de Martqopi són una mica similars, i són contemporanis als primers kurgans de Trialètia. En conjunt, representen la primera etapa de la cultura dels Kurgan primerenca de la Transcaucàsia central.

Aquest període de Kurgan primerenc, conegut com Martkopi-Bedeni, s'ha interpretat com una fase de transició i la primera etapa de l'edat del bronze mitjà.[8]

Les pràctiques funeràries[modifica]

Vegeu també: Hipòtesi dels kurgans

La cultura de Trialètia va ser coneguda per la seva particular forma d'enterrament. L'elit era enterrada en grans i riques sepultures sota monticles de terra i pedra, que de vegades contenien els seus carros de quatre rodes. També s'han trobat molts objectes d'or a les tombes.[5] Aquests objectes d'or són similars als trobats a Iran i Iraq.[3] També van treballar l'estany amb arsènic.[9]

Aquesta forma d'enterrament en túmul o «kurgan», juntament amb vehicles de rodes, és el mateix que el de la cultura dels Kurgan, que s'ha associat amb els parlants del protoindoeuropeu.[Nota 1] De fet, la ceràmica brunyida de negre, especialment la trobada als primers kurgans de Trialètia, és similar a la ceràmica de Kura-Araxes.[10]

En un context històric, la seva impressionant acumulació de riquesa en els enterraments en kurgans, com la d'altres cultures properes associades amb les pràctiques funeràries similars, és particularment notable.[11] Aquesta pràctica va ser probablement un resultat de la influència de les civilitzacions més antigues del sud, del Creixent Fèrtil.[12]

Galeria d'imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. En certes teories per localitzar l'Urheimat (pàtria) de la llengua protoindoeuropea, s'identifica aquesta cultura com la representant dels idiomes d'Anatòlia, així com un Urheimat més gran. Als anys 80, els científics soviètics Tamaz Gamkrelidze i Vyacheslav Ivanov Vsevolodovich situen l'Urheimat en Armènia.

Referències[modifica]

  1. Munchaev 1994, p. 16; cf., Kushnareva and Chubinishvili 1963, pp. 16 ff.
  2. The Making of Bronze Age Eurasia - p. 266 per Philip L. Kohl
  3. 3,0 3,1 The Alekseev Manuscript - Chapter VII - Part II: Bronze Age in Eurasia
  4. 4,0 4,1 Joan Aruz, Sarah B. Graff, Yelena Rakic, Cultures in Contact: From Mesopotamia to the Mediterranean in the Second Millennium B.C. The Metropolitan Museum of art symposia. Metropolitan Museum of Art, 2013 ISBN 1588394751 p. 12
  5. 5,0 5,1 Trialeti culture
  6. Edens, Christoper «Transcaucasia at the End of the Early Bronze Age». Bulletin of the American Schools of Oriental Research. The American Schools of Oriental Research, 299/300, The Archaeology of Empire in Ancient Anatolia, Aug–Nov 1995, pàg. 60, 53–64. JSTOR: 1357345.
  7. The Peoples of the Hills: Ancient Ararat and Caucasus. Charles Burney and David Marshall Lang p. 90- 96.
  8. The Beginnings of Metallurgy
  9. Edens, p. 56
  10. Edens p. 58
  11. Edens p. 59
  12. Edens, vegeu en general

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura de Trialètia Modifica l'enllaç a Wikidata