Defensa personal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escenes de lluita a les tombes de Beni Hassan (Egipte) 2000 a.C.

La defensa personal (del llatí defēnsa personālis)[1][2]o autodefensa (de l'anglès self-defense), és un conjunt de mètodes diversos que poden ser utilitzats per a parar un atac personal.[3]

Les tècniques de defensa personal han estat derivades de les arts marcials tradicionals i han sigut adaptades per a ús per persones comunes, per defensar la seva integritat física.[4]

En defensa personal s'utilitzen tècniques senzilles i s'intenta evitar els moviments complexos.[5]

S'utilitzen principalment bloquejos, retencions i palanques per dominar l'adversari de la manera més ràpida possible i reduint el temps de combat per evitar riscos i deixar en segon pla les diferències físiques.

La defensa amb mans nues, es pot completar amb armes pròpies o impròpies, ja siguin ganivets, armes de foc o qualsevol element al qual es puga accedir en el moment del conflicte.

Àmbit civil[modifica]

A l'àmbit civil s'intenta dominar l'adversari de manera segura i sense provocar danys excessius per a no excedir la responsabilitat civil de l'acció defensiva quan s'excedeixen les limitacions de la defensa legítima. La defensa personal es basa en els fonaments d'alguns esports o arts marcials com el judo, l'aikido o el karate. La característica principal de la defensa personal és l'evitament de la força, ja que, generalment, els oponents poden ser persones de dimensions més àmplies o amb forces musculars més grans que les nostres. Per aquesta raó, s'eviten les tècniques bàsiques com ara els cops únics (aquells que s'utilitzen contra l'oponent amb una part específica del nostre cos), per exemple l'ús del palmell de la mà, les juntures i les parts toves dels dits o cops de genoll; passant a tècniques més elaborades com diversos tipus de puntades, i també desequilibris o immobilitzacions (les quals s'utilitzen normalment en defensa personal policial o en modalitats esportives com el judo). Aquestes són les bases de la defensa personal.[6][7]

Àmbit militar[modifica]

En l'àmbit militar s'utilitzen tècniques amb major poder ofensiu i letal utilitzant també armes.[8]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Etimología "defensa": Del lat. dēfensa». [Consulta: 1 abril 2015].
  2. «Etimología "personal": Del lat. personālis». [Consulta: 1 abril 2015].
  3. «art. 20.4.2 Ley Orgánica 10/1995 del Código Penal: "...para impedirla o repelerla"». [Consulta: 1 abril 2015].
  4. Consells de Seguretat http://www.policia.es/consejos/virtual_ideas/ideasseguridad.html#/1/
  5. «Defensa Personal». [Consulta: 1 abril 2015].
  6. Enciclopedia-juridica.biz14.com. «Legitima defensa». [Consulta: 1 abril 2015].
  7. «Somos Policías: La legítima defensa, o defensa propia». [Consulta: 1 abril 2015].
  8. Pérez Vera, Ernesto. En la línea de fuego: la realidad de los enfrentamientos armados. TECNOS, 2014. 

Lectures[modifica]