Vés al contingut

Diphda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicDiphda
Tipusfont astrofísica de rajos X, estrella amb alt moviment propi, estrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G9 II-III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBalena Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−0,13 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,01 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,8 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.848 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi33,86 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)31,99 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)232,55 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial13,257 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial178 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 43m 35.3709s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-18° 0' 48.2173''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,05[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 4128 (Henry Draper Catalogue)
HIP 3419 (Catàleg Hipparcos)
SAO 147420 (Catàleg SAO)
HR 188 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 00410-1815 (IRAS)
2MASS J00433536-1759117 (2MASS)
GJ 31 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
β Cet (nomenclatura de Bayer)
1ES 0041-18.2 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J004335.3-175911 (1RXS)
2EUVE J0043-17.9 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
CSV 100058 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J0043-17.9 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 22 (FK5)
GC 865 (Catàleg General de Boss)
GCRV 396 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 3419 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC -20010 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 410 (JP11)
LTT 398 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 146 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 2380 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 272 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 134 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 134.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 16 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 209214 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 106 (RAFGL)
RBS 103 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
ROT 127 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 11 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
TD1 399 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5847-2333-1 (Catàleg Tycho)
UBV 582 (UBV)
YZ 108 175 (YZ)
16 Cet (Nomenclatura de Flamsteed)
RX J0043.5-1759 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
WEB 604 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
TIC 114434141 (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

Diphda (Beta de la Balena / β Ceti) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Balena.[7] Ocasionalment és superada per la variable Mira (ο Ceti), quan aquesta aconsegueix la seva màxima lluentor. De magnitud aparent de +2,04, és fàcil de localitzar en estar situada en una zona fosca del cel.

A la Xina era coneguda com a Too Sze Kung, «el superintendent de les excavacions (edificacions)».[8]

Característiques físiques

[modifica]

Diphda és un estel gegant de color groc-taronja i tipus espectral en el límit entre G i K. Una mica més fred que el Sol, té una temperatura superficial de 4800 K. És molt més brillant que el Sol —145 vegades més lluminós que aquest—, doncs la seva massa i el seu radi són considerablement majors; el seu diàmetre és 17 vegades més gran que el diàmetre solar.[9] Posseeix un contingut metàl·lic similar al del Sol, i la seva edat s'estima en 390 milions d'anys.[10] A una distància de 96 anys llum de la Terra, la seva magnitud absoluta és de -0,31.

Diphda és una dels estels més brillants en raigs X en les rodalies del Sistema Solar. La radiació s'origina en la corona escalfada a diversos milions de K a causa de magnetisme. Atès que el magnetisme es relaciona amb la velocitat de rotació i Deneb Kaitos gira lentament —18 km/s—, es pensa que l'estel ha abandonat recentment la seqüència principal en la seva evolució cap a un gegant vermell, conservant encara alguna de les característiques pròpies de la seva anterior etapa. Per contra, la seva composició química suggereix que en el seu interior l'heli ha començat a fusionar-se en carboni.[9]

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. Dades astronòmiques de Diphda (SIMBAD)
  8. Deneb Kaitos (The Fixed Stars)
  9. 9,0 9,1 Deneb Kaitos (Stars, Jim Kaler)
  10. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Serviceautor=Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V.. pp. 91-101 (Taula consultada en CDS).