Domenico Morelli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1823 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 13 agost 1901 (78 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Senador del Regne d'Itàlia | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Nàpols |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts visuals, política i sistema educatiu |
| Lloc de treball | Itàlia |
| Ocupació | pintor, professor d'universitat, artista visual, polític, gravador |
| Ocupador | Acadèmia de Belles Arts de Nàpols |
| Gènere | Retrat |
| Professors | Giuseppe Mancinelli |
| Alumnes | Vincenzo Petrocelli |
| Artistes relacionats | Vincenzo Petrocelli |
| Família | |
| Parents | Emilio Villari (en)  (cunyat)Pasquale Villari (cunyat) |
Premis | |
Domenico Morelli (Nàpols, 1826 - Nàpols, 1901) fou un pintor italià, mestre artístic de Vincenzo Petrocelli.
Fou un dels principals artistes napolitans del segle xix, juntament amb Filippo Palizzi. Va estudiar a l'Acadèmia a Nàpols el 1836 i el 1848 va guanyar una beca per estudiar a Roma. Durant la dècada dels 50, va visitar Florència on, sota influència de l'historiador Pasquale Villarias i inspirat per Hayez, es va centrar en els temes romàntics i històrics.
Va fer un viatge a París per l'Exposició de 1855. Va tornar a Florència per divulgar les seves observacions i per participar en les discussions de Macchiaioli. En anys següents, Morelli va introduir una visió de la realitat derivada de Palizzi en les seves pintures històriques. A partir del 1899, va ser president de l'Istituto di Belle Arti (Institut de Belles Arts de Nàpols, on fou mestre de pintors reconeguts com Antonio Mancini, Gioacchino Presa o Nicola Ciletti, entre d'altres.
Obra[modifica]
Influenciat per Delacroix i pels natzarens, va realitzar quadres religiosos de gran sentit teatral, d'estudis bíblics melodramàtics i d'escenes de literatura. Alguns dels seus quadres més reconeguts són L'embalsamament de Crist, de 1872 i Torquato Tasso i Eleonora d'Este, que es poden gaudir a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna de Roma.
Un senyal típic de la pintura de Morelli és la seva utilització dels colors de la Bandera d'Itàlia, convertint-la en una al·legoria, en un símbol, en un testimoni del patiment del poble italià mitjançant els Màrtirs cristians. Les seves darreres obres tenien certa influència del fortunyisme.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domenico Morelli |
- ↑ «Domenico Morelli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.