Domenico Morelli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1823  Nàpols (Regne de les Dues Sicílies) | ||
| Mort | 13 agost 1901 (78 anys) Nàpols (Regne d'Itàlia) | ||
| Senador del Regne d'Itàlia | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Nàpols | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts visuals, política i sistema educatiu | ||
| Lloc de treball | Itàlia | ||
| Ocupació | pintor, professor universitari, polític, gravador | ||
| Ocupador | Acadèmia de Belles Arts de Nàpols | ||
| Gènere | Retrat | ||
| Professors | Giuseppe Mancinelli | ||
| Alumnes | Vincenzo Petrocelli i Giuseppe Dell'Agata | ||
| Company professional | Vincenzo Petrocelli | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Parents | Emilio Villari, cunyat Pasquale Villari, cunyat | ||
| Premis | |||
Domenico Morelli (Nàpols, 1826 - Nàpols, 1901) fou un pintor italià, mestre artístic de Vincenzo Petrocelli.
Domenico Morelli i Vincenzo Petrocelli foren els fundadors de l'Escola de Disseny de l'Acadèmia de Belles Arts de Nàpols. La seva col·laboració determinant va contribuir a establir els fonaments del moviment de la “pintura napolitana”. L’Escola napolitana de pintura, creada per ells, es va distingir pel notable contribut a la pintura italiana, influenciant una generació successiva d'artistes. Fou un dels principals artistes napolitans del segle xix, juntament amb Filippo Palizzi. Va estudiar a l'Acadèmia a Nàpols el 1836 i el 1848 va guanyar una beca per estudiar a Roma. Durant la dècada dels 50, va visitar Florència on, sota influència de l'historiador Pasquale Villarias i inspirat per Hayez, es va centrar en els temes romàntics i històrics.
Va fer un viatge a París per l'Exposició de 1855. Va tornar a Florència per divulgar les seves observacions i per participar en les discussions de Macchiaioli. En anys següents, Morelli va introduir una visió de la realitat derivada de Palizzi en les seves pintures històriques. A partir del 1899, va ser president de l'Istituto di Belle Arti (Institut de Belles Arts de Nàpols, on fou mestre de pintors reconeguts com Antonio Mancini, Gioacchino Presa o Nicola Ciletti, entre d'altres.
Juntament amb Vincenzo Petrocelli, va ser seleccionat directament pel Rei Ferdinando II delle Due Sicilie per realitzar una sèrie de frescos al Tempio di San Francesco a Gaeta.
Obra
[modifica]Influenciat per Delacroix i pels natzarens, va realitzar quadres religiosos de gran sentit teatral, d'estudis bíblics melodramàtics i d'escenes de literatura. Alguns dels seus quadres més reconeguts són L'embalsamament de Crist, de 1872 i Torquato Tasso i Eleonora d'Este, que es poden gaudir a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna de Roma.
Un senyal típic de la pintura de Morelli és la seva utilització dels colors de la Bandera d'Itàlia, convertint-la en una al·legoria, en un símbol, en un testimoni del patiment del poble italià mitjançant els Màrtirs cristians. Les seves darreres obres tenien certa influència del fortunyisme.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ «Domenico Morelli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.