Drac de Vilanova

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula gegantDrac de Vilanova
Drac de Vilanova i la Geltrú
Drac de Vilanova i la Geltrú
Any (1779?)-1936, 1948-present
Constructor Enric Cristòfor Ricart - Josep Cardona - Albert Albà
Modifica dades a Wikidata

El Drac de Vilanova i la Geltrú és un element del folkore popular de Vilanova i la Geltrú. Forma part de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Història[modifica]

Primera fotografia coneguda del Drac de Vilanova (1902)
Drac de Vilanova a la sortida d'Ofici. 5 Agost 1935.

Primeres referències (s.XVIII-1936)[modifica]

Les primeres referències documentals sobre el Drac de Vilanova i la Geltrú es remunten a l'any 1779 en què es dóna constància, a través d'un albarà, de la seva participació en les festes de Sant Antoni.[1]

A partir d'aquest any són relativament freqüents les aparicions del Drac, acompanyat de diables. Se sap que va participar en la processó del Corpus de l'any 1841, en les festes de les Neus de l'any 1851 i en l'Arrivo del Carnaval de 1856, i se'n conserven diverses imatges de 1902, 1925 i 1935.

Al juliol de 1936 el Drac es trobava a Barcelona per participar en els actes de l'Olimpíada Popular i va ser sorprès per l'esclat de la Guerra Civil i abandonat, sense possibilitat de recuperar-lo.

Recuperació i cap nou (1948-1981)[modifica]

A través d'una subscripció popular, al 1947, s'inicia la reconstrucció d'un drac nou sobre un disseny de l'artista vilanoví E.C. Ricart, mantenint les característiques de l'antiga figura. El nou drac apareix el divendres 6 de febrer de l'any 1948, encapçalant l'Arrivo de Carnestoltes, de la mà del Foment Vilanoví. A partir d'aquí el Drac s'incorpora de nou a les processons i seguicis festius de la ciutat, i és convidat habitualment en festes d'altres poblacions, destacant La Mercè de Barcelona[2] o el Gran Desfile del Fuego de Granollers.[3]

L’any 1959 una explosió d’un coet li destrossa el cap i s'encarrega un cap nou a la Casa Artigau (Taller Malatesta) de Barcelona. Tot i mantenir l'estructura original del cos, el cap nou altera bastant l'aspecte de la figura. El drac amb el cap nou fa la seva funció fins al 1981, quant per evitar el deteriorament de la figura se n'encarrega la construcció d'una rèplica exacta. La figura es desarà en el Museu Victor Balaguer.[cal citació]

Rèplica i figura actual (1981-actualitat)[modifica]

La rèplica es construeix al taller Nona de Mataró, replicant exactament la figura del drac substituït amb materials més lleugers. L'acabat d'aquesta figura no resulta massa satisfactòria però fa la seva funció durant 10 anys. Al 1990 la colla de portants decideix canviar-la per recuperar l'aspecte original del Drac de 1947. La figura vella es deixa a La Sala, un local de propietat municipal, que cau en abandó, i uns anys després és trobada sense cap. El cap és localitzat al 1997 amagat al Círcol Católic per raons desconegudes i s'engega un projecte de restauració que no s'arriba a completar.[4]La localització de la figura és avui desconeguda.

La nova figura es construeix al taller L'Estaquirot de Vilanova i la Geltr,ú, inspirant-se en el model dissenyat per E.C. Ricart, tornant a l'aspecte del cap de 1948, però amb materials més resistents i lleugers i unes dimensions i pesos més equilibrats. La nova figura es presenta a la Festa Major del 1991 i es manté fins a l'actualitat.[cal citació]

Aspecte[modifica]

La primera fotografia coneguda del Drac data de 1902 i pertany al fons Joan Morera. Posteriorment, es conserven altres imatges com la pintura El Drac, E.C. Ricart, 1925 o la fotografia de la sortida d'Ofici de 1935 (Fons fotogràfic Joan Amades).[5]

Tot i que s'aprecien petites diferències en totes aquestes imatges la figura del drac sempre ha estat de forma de drac-cuc, sense potes ni urpes. El cos arrodonit, lleugerament allargat, acabat per davant amb un coll llarg i dret a la part superior i un cap petit, i pel darrere amb una cua cargolada i acabada en punta. Al llom presenta dues ales membranades a la part superior i el forat per on surten les cames del portant a la part inferior.[cal citació]

La forma del cap i els detalls en el coll i el llom han anat canviant en les diferents reconstruccions, incorporant o traient punxes o crestes o els orificis nasals, però gairebé sempre amb unes característiques similars: ulls prominents, orelles petites i boca oberta amb llavis groixuts, que recorden l'aspecte d'una criatura marina. Cal distingir però dos models de cap ben diferents: l'original (usat com a model en la reconstrucció de 1947 i de 1991), i el cap nou (creat el 1959 i replicat el 1981).[cal citació]

El color de la figura també ha anat variant en les diferents reconstruccions, predominant sempre el verd (més fosc, com en la rèplica de 1981, o més clar, com en la reconstrucció de 1991), i incorporant en diferents ocasions reflexos vermellosos o ataronjats al pit, ales, coll, cap o boca.[cal citació]

Fitxa tècnica [cal citació][modifica]

  • Nom oficial: Drac de Vilanova i la Geltrú
  • Funcionalitat: Foc
  • Tracció: Carregada interiorment per 1 persona
  • Festes pròpies: Festa Major de Vilanova i la Geltrú, 4 i 5 d'agost.
Figura del drac amb el cap de la Casa Artigau (1959), en una exhibició al Museu Victor Balaguer, al 2013.

Drac de Vilanova (?-1936)[modifica]

  • Any de construcció: Desconegut. Primera referència de 1779.
  • Característiques: El nombre concret de figures diferents i les característiques tècniques d'aquestes sòn actualment desconegudes.
  • Punts de Foc: 3 a la boca.
  • Estat actual: Perdut.

Drac de Vilanova (1948-1981)[modifica]

  • Material: Fusta i cartró-pedra.
  • Any de construcció: 1947 (cap nou al 1959).
  • Constructor: Enric Cristòfor Ricart i Nin (disseny). Taller El Ingenio (figura original). Casa Artigau (cap nou)
  • Mides i pes: No disponible.
  • Punts de Foc: 3 a la boca.
  • Estat actual: Restaurat i conservat al Museu Victor Balaguer.

Drac de Vilanova (1981-1991)[modifica]

  • Material: Fibra de vidre
  • Any de construcció: 1981.
  • Constructor: Josep Cardona "Nona"
  • Mides i pes: No disponible
  • Punts de Foc: 4 a la boca.
  • Estat actual: Desconegut.
Figura del 1991 a la sortida d'Ofici de 2010.

Drac de Vilanova (1991- )[6][modifica]

  • Material: Fibra de vidre.
  • Any de construcció: 1991.
  • Constructor: Albert Albà (L'Estaquirot)
  • Mides i pes: Llargada: 200 cms. Amplada: 170 cms. Alçada: 190 cms. 45 kg.
  • Punts de Foc: 4 a la boca.
  • Estat actual: Actiu.

Acompanyament[modifica]

entrada al vot del poble del 2017 a Vilanova i la Geltrú

La colla de portants [cal citació][modifica]

Sembla que el Drac de Vilanova va ser des d'un principi propietat de l'Ajuntament, fet excepcional, ja que fins a l'any 1918 tots els entremesos de la ciutat pertanyien a l'Obra de l'Església de Sant Antoni. La municipalitat de la figura li permetia de participar en actes desvinculats de processons i festivitats religioses, com per exemple el Carnaval.

En els seus inicis la colla de portants era formada per tres bastaixos que, de manera remunerada, treien el Drac a les cercaviles. El 1948, amb l'estrena de la nova figura, el Foment Vilanoví recuperà el Drac durant uns anys, i després tornen a fer-se'n càrrec portants remunerats.

A la dècada dels 70, amb la recuperació dels elements folklórics, una comissió de recerca i promoció de la cultura popular, atorga la guarda i custòdia del Drac a l'entitat vilanovina El Coro, que sota el nom més tard de La Unió Vilanovina de l’Acord i el Coro continua amb aquesta missió fins a l'actualitat.

L'uniforme dels portants també ha anat canviant amb els anys, desde la camisa clara i pantalons negres de l'antiguitat, als pantalons amb escates pintades com les del drac, la camisa i pantalons verds fosc, fins a l'uniforme actual, camisa i pantaló blanc i faixa morada.

Acompanyament musical [cal citació][modifica]

Com antigament era típic al Penedès, els entremesos de foc es feien acompanyar de música, amb melodies tocades amb flabiol i tamborí o a vegades amb mitja cobla. Des del 1980 el Drac es fa acompanyar per gralles, fet no massa freqüent en aquest tipus d'entremesos.

El drac té una peça musical pròpia d’origen popular desconegut anomenada "El Drac", que comparteix amb el Drac de Vilafranca.

Anecdotari i fets [cal citació][modifica]

El Drac a l'Arrivo de Carnestoltes[modifica]

L’esperit carnavalesc del Drac de Vilanova vé d’antic. Algunes de les primeres referències documentades del Drac són de la seva participació en l'Arrivo de Carnestoltes de 1856. Posteriorment hi participà habitualment fins al període de la guerra i la dictadura.[7] Al 1948, amb el Carnaval prohibit a la via pública, el recuperat Drac apareix per sorpresa el divendres de Carnaval, encapçalant una comitiva improvisada de l’Arrivo.[8] Amb la progressiva recuperació del Carnaval a partir de l'any 1976, el drac reprén el costum d'encapçalar l'Arrivo juntament amb els diables i el drac de la Geltrú durant uns anys més, però de forma molt interrumpuda. La Unió Vilanovina continua en els últims anys la tradició de fer-lo aparèixer a l’Arrivo de forma intermitent, sovint per sorpresa, amb antifaç o disfressat, per exemple de drac xinès (2000) o de gamba (2015).[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Lorenzo, Cecília. 30 anys portant el Drac (en català). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2010. 
  2. «El Drac de Vilanova a les Festes de la Mercè de Barcelona». Institut Cartogràfic de Catalunya, 1961.
  3. ««El Drac de Vilanova, el gran desfile de fuego»». canalblau.cat [Consulta: 22 juliol 2017].
  4. L'Hora del Garraf «Un vilanoví recupera i restaura el Drac vell». L'Hora del Garraf, 29-08-1997, pàg. 11.
  5. «Imatges antigues del Drac de Vilanova 1902-1936». [Consulta: 24 febrer 2015].
  6. Albà, Josep. Iconografies del Drac de Vilanova i la Geltrú : Festa Major, 1991: estrena del nou Drac reconstruït (en català). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: La Unió Vilanovina, 1991, p. 18. 
  7. Romanço del Drac de Vilanova i la Geltrú amb motiu del cincuantè aniversari de la seva recuperació : 50 anys del " Arrivo" del Drac de Vilanova: Vilanova i la Geltrú, 6 de febrer de 1998 (en català). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: Unió Vilanovina, 1998. 
  8. Ferrer Soler, Albert; Anguera, Antoni. Llibre dels gegants i demés entremesos populars de Vilanova la Geltrú (en català). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009. ISBN 9788496349926. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drac de Vilanova Modifica l'enllaç a Wikidata