Drac de Vilanova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Drac de Vilanova i la Geltrú

Drac de Vilanova i la Geltrú

Drac de Vilanova i la Geltrú
Any (1779?)-1936, 1947-present
Població Vilanova i la Geltrú
Constructor Enric Cristòfor Ricart - Josep Cardona - Albert Albà
Gegants i gegantons - Capgrossos i nans - Bestiari popular català

El Drac de Vilanova i la Geltrú és un element del folkore popular de Vilanova i la Geltrú. Forma part de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Història de la figura[modifica | modifica el codi]

Primera fotografia coneguda del Drac de Vilanova (1902)
Drac de Vilanova, E.C. Ricart (1925), pintura a l'oli.
Drac de Vilanova a la sortida d'Ofici. 5 Agost 1935.

Primeres referències (s.XVIII-1936)[modifica | modifica el codi]

Les primeres referències documentals sobre el Drac de Vilanova i la Geltrú es remunten a l'any 1779 en què es dóna constància, a través d'un albarà, de la seva participació en les festes de Sant Antoni.[1]

A partir d'aquest any són relativament freqüents les aparicions del Drac. Se sap que va participar en la processó del Corpus de l'any 1841, en les festes de les Neus de l'any 1851 i en l'Arrivo del Carnaval de 1856, i se'n conserven diverses imatges de 1902, 1925 i 1935.

Al juliol de 1936 el Drac es trobava a Barcelona per participar en els actes de l'Olimpíada Popular i va ser sorprès per l'esclat de la Guerra Civil i abandonat, sense possibilitat de recuperar-lo.

Recuperació i cap nou (1947-1981)[modifica | modifica el codi]

El 1947, s'inicia la reconstrucció d'un drac nou sobre un disseny de l'artista vilanoví E.C. Ricart, mantenint les característiques de l'antiga figura, però no apareix fins al divendres 6 de febrer de l'any 1948, encapçalant l'Arrivo de Carnestoltes, de la mà del Foment Vilanoví. A partir d'aquí el Drac s'incorpora de nou a les processons i seguicis festius de la ciutat, i és convidat habitualment en festes d'altres poblacions, destacant La Mercè de Barcelona[2] o el Gran Desfile del Fuego de Granollers.[3]

L’any 1959 una explosió d’un coet li destrossa el cap i s'encarrega un cap nou a la Casa Artigau (Taller Malatesta) de Barcelona. Tot i mantenir l'estructura original del cos, el cap nou altera bastant l'aspecte de la figura. El drac amb el cap nou fa la seva funció fins al 1981, quant per evitar el deteriorament de la figura se n'encarrega la construcció d'una rèplica exacta. La figura es desarà en el Museu Victor Balaguer.

Rèplica i figura actual (1981-actualitat)[modifica | modifica el codi]

La rèplica es construeix al taller Nona de Mataró, replicant exactament la figura del drac substituït amb materials més lleugers. L'acabat d'aquesta figura no resulta massa satisfactòria però fa la seva funció durant 10 anys. Al 1990 la colla de portants decideix canviar-la per recuperar l'aspecte original del Drac de 1947. La figura vella es deixa a La Sala, un local de propietat municipal, que cau en abandó, i uns anys després és trobada sense cap. El cap és localitzat al 1997 amagat al Círcol Católic per raons desconegudes i s'engega un projecte de restauració que no s'arriba a completar.[4]La localització de la figura és avui desconeguda.

La nova figura es construeix al taller L'Estaquirot de Vilanova i la Geltr,ú, inspirant-se en el model dissenyat per E.C. Ricart, tornant a l'aspecte del cap de 1948, però amb materials més resistents i lleugers i unes dimensions i pesos més equilibrats. La nova figura es presenta a la Festa Major del 1991 i es manté fins a l'actualitat.

Aspecte de la figura[modifica | modifica el codi]

La primera fotografia coneguda del Drac data de 1902 i pertany al fons Joan Morera. Posteriorment, es conserven altres imatges com la pintura El Drac, E.C. Ricart, 1925 o la fotografia de la sortida d'Ofici de 1935 (Fons fotogràfic Joan Amades).[5]

Tot i que s'aprecien petites diferències en totes aquestes imatges la figura del drac sempre ha estat de forma de drac-cuc, sense potes ni urpes. El cos arrodonit, lleugerament allargat, acabat per davant amb un coll llarg i dret a la part superior i un cap petit, i pel darrere amb una cua cargolada i acabada en punta. Al llom presenta dues ales membranades a la part superior i el forat per on surten les cames del portant a la part inferior.

La forma del cap i els detalls en el coll i el llom han anat canviant en les diferents reconstruccions, incorporant o traient punxes o crestes o els orificis nasals, però gairebé sempre amb unes característiques similars: ulls prominents, orelles petites i boca oberta amb llavis groixuts, que recorden l'aspecte d'una criatura marina. Cal distingir però dos models de cap ben diferents: l'original (usat com a model en la reconstrucció de 1947 i de 1991), i el cap nou (creat el 1959 i replicat el 1981).

El color de la figura també ha anat variant en les diferents reconstruccions, predominant sempre el verd (més fosc, com en la rèplica de 1981, o més clar, com en la reconstrucció de 1991), i incorporant en diferents ocasions reflexos vermellosos o ataronjats al pit, ales, coll, cap o boca.

A les festes de La Mercè, Barcelona (anys 50)

Fitxa tècnica[modifica | modifica el codi]

  • Nom oficial: Drac de Vilanova i la Geltrú
  • Funcionalitat: Foc
  • Tracció: Carregada interiorment per 1 persona
  • Festes pròpies: Festa Major de Vilanova i la Geltrú, 4 i 5 d'agost.
Figura del drac amb el cap de la Casa Artigau (1959), en una exhibició al Museu Victor Balaguer, al 2013.

Drac de Vilanova (?-1936)[modifica | modifica el codi]

  • Any de construcció: anterior a 1779.
  • Característiques: El nombre concret de figures diferents i les característiques tècniques d'aquestes sòn actualment desconegudes.
  • Punts de Foc: 3 a la boca.
  • Estat actual: Perdut.

Drac de Vilanova (1947-1981)[modifica | modifica el codi]

Drac de Vilanova (1981-1991)[modifica | modifica el codi]

  • Material: Fibra de vidre
  • Any de construcció: 1981.
  • Constructor: Josep Cardona "Nona"
  • Mides i pes: No disponible
  • Punts de Foc: 4 a la boca.
  • Estat actual: Desconegut.
Figura del 1991 a la sortida d'Ofici de 2010.

Drac de Vilanova (1991- )[6][modifica | modifica el codi]

  • Material: Fibra de vidre.
  • Any de construcció: 1991.
  • Constructor: Albert Albà (L'Estaquirot)
  • Mides i pes: Llargada: 200 cms. Amplada: 170 cms. Alçada: 190 cms. 45 kg.
  • Punts de Foc: 4 a la boca.
  • Estat actual: Actiu.

Acompanyament  [modifica | modifica el codi]

La colla de portants[modifica | modifica el codi]

Sembla que el Drac de Vilanova va ser des d'un principi propietat de l'Ajuntament, fet excepcional, ja que fins a l'any 1918 tots els entremesos de la ciutat pertanyien a l'Obra de l'Església de Sant Antoni. La municipalitat de la figura li permetia de participar en actes desvinculats de processons i festivitats religioses, com per exemple el Carnaval.

En els seus inicis la colla de portants era formada per tres bastaixos que, de manera remunerada, treien el Drac a les cercaviles. El 1948, amb l'estrena de la nova figura, el Foment Vilanoví recuperà el Drac durant uns anys, i després tornen a fer-se'n càrrec portants remunerats.

A la dècada dels 70, amb la recuperació dels elements folklórics, una comissió de recerca i promoció de la cultura popular, atorga la guarda i custòdia del Drac a l'entitat vilanovina El Coro, que sota el nom més tard de La Unió Vilanovina de l’Acord i el Coro continua amb aquesta missió fins a l'actualitat.

L'uniforme dels portants també ha anat canviant amb els anys, desde la camisa clara i pantalons negres de l'antiguitat, als pantalons amb escates pintades com les del drac, la camisa i pantalons verds fosc, fins a l'uniforme actual, camisa i pantaló blanc i faixa morada.

Acompanyament musical[modifica | modifica el codi]

Com antigament era típic al Penedès, els entremesos de foc es feien acompanyar de música, amb melodies tocades amb flabiol i tamborí o a vegades amb mitja cobla. Des del 1980 el Drac es fa acompanyar per gralles, fet no massa freqüent en aquest tipus d'entremesos.

El drac té una peça musical pròpia d’origen popular desconegut anomenada "El Drac",[7] que comparteix amb el Drac de Vilafranca.

Anecdotari i fets[modifica | modifica el codi]

El Drac a l'Arrivo de Carnestoltes[modifica | modifica el codi]

L’esperit carnavalesc del Drac de Vilanova vé d’antic. Algunes de les primeres referències documentades del Drac són de la seva participació en l'Arrivo de Carnestoltes de 1856. Posteriorment hi participà habitualment fins al període de la guerra i la dictadura.[8] Amb la recuperació del Carnaval el 1976,[9] el Drac torna a sortir encapçalant la comitiva de l’Arrivo cada any. La Unió Vilanovina continuà la tradició de fer aparèixer el Drac a l’Arrivo fins a mitjans dels 90, i després ha anat apareixent molt intermitentment i sovint disfressat, per exemple de drac xinès (1995) o de gamba (2015).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drac de Vilanova Modifica l'enllaç a Wikidata


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lorenzo, Cecília. 30 anys portant el Drac (en català). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2010. 
  2. «El Drac de Vilanova a les Festes de la Mercè de Barcelona». Institut Cartogràfic de Catalunya, 1961.
  3. ««El Drac de Vilanova, el gran desfile de fuego»». canalblau.cat [Consulta: 22 juliol 2017].
  4. L'Hora del Garraf «Un vilanoví recupera i restaura el Drac vell». L'Hora del Garraf, 29-08-1997, pàg. 11.
  5. «Imatges antigues del Drac de Vilanova 1902-1936». [Consulta: 24 febrer 2015].
  6. Albà, Josep. Iconografies del Drac de Vilanova i la Geltrú : Festa Major, 1991: estrena del nou Drac reconstruït (en català). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: La Unió Vilanovina, 1991, p. 18. 
  7. «La cançó El Drac».
  8. Romanço del Drac de Vilanova i la Geltrú amb motiu del cincuantè aniversari de la seva recuperació : 50 anys del " Arrivo" del Drac de Vilanova: Vilanova i la Geltrú, 6 de febrer de 1998 (en català). Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: Unió Vilanovina, 1998. 
  9. Ferrer Soler, Albert; Anguera, Antoni. Llibre dels gegants i demés entremesos populars de Vilanova la Geltrú (en català). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009. ISBN 9788496349926.