Díaz y Grilló

Díaz y Grilló
	(es) Fábrica Española de Automóviles Díaz y Grilló
Dades
Nom curt	DyG
Tipus	marca d'automòbil
Indústria	indústria automotriu
Història
Creació	1915
Fundador	Antonio Díaz i Màrius Grilló
Data de dissolució o abolició	1922
Activitat
Produeix	autocicle
Governança corporativa
Seu	Barcelona;

Díaz y Grilló, abreujat DYG,^[1] fou una marca catalana d'automòbils especialitzada en autocicles, fabricats per l'empresa Fábrica Española de Automóviles Díaz y Grilló a Barcelona entre 1915 i 1922. Fundada pel mecànic madrileny establert a Barcelona Antonio Díaz i el barceloní Màrius Grilló,^[2] l'empresa tenia la seu al carrer Sicília núm. 141-143 (cantonada amb passatge de Pagès núm. 13-15).^[3]

Història[modifica]

Antonio Díaz i Màrius Grilló s'havien associat el 1913 per a dedicar-se a la reparació d'automòbils, fins que el 1915 decidiren fabricar-ne de propis.^[2] Els DyG eren petits i robusts autocicles dotats inicialment de motors francesos Ballot i més tard, dels suïssos MAG de 2 i 4 cilindres d'un màxim de 1.103 cc. Un dels seus punts forts era la suspensió, amb barres de torsió i els dos eixos connectats entre si, la qual cosa els atorgava una gran estabilitat.^[2]

La fiabilitat dels DyG els va fer força populars en el seu moment, en renyida competència esportiva i comercial amb els David, América i Ideal. Alguns dels èxits esportius de la marca varen ser la victòria de Rafael Clarassó en la cursa per etapes Barcelona-Madrid-Barcelona de 1916, la Medalla d'Or del mateix Antonio Díaz a la Prova de Regularitat del RMCC de 1917, a la Prova per Equips del RMCC, a la V Prova de Regularitat de 1919 i a la III Volta a Catalunya del RACC de 1920, en la qual ocuparen les dues primeres posicions en la seva categoria.^[2]

Díaz y Grilló va arribar a exposar els seus vehicles al Saló de Madrid de 1919.^[3] Poc després, va cessar la producció a causa del progressiu descens de les vendes que experimentà en decaure l'interès pels autocicles al tombant de la dècada de 1920.^[4] Després d'intentar sense èxit reconduir la seva activitat a la fabricació de cotxes de turisme en sèrie, els dos socis varen dissoldre l'empresa i varen continuar cadascú pel seu costat, dedicats a altres activitats.^[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Díaz y Grilló

↑ Oliveras, Josep «La consolidació d'una ciutat industrial. Barcelona, 1881-1935» (PDF). Barcelona quaderns d'història. raco.cat [Barcelona], Núm. 19: L'Electrificació de Barcelona, 1881-1935, 2013, p. 257 [Consulta: 25 març 2016].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 254-255. ISBN 84-320-6249-9.
↑ ^3,0 ^3,1 «DÍAZ Y GRILLÓ (DyG) (1915 - 1922)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2016].
↑ «DyG» (en castellà). losorigenes.net, 2007. Arxivat de l'original el 2016-04-19. [Consulta: 24 març 2016].

[1] Oliveras, Josep «La consolidació d'una ciutat industrial. Barcelona, 1881-1935» (PDF). Barcelona quaderns d'història. raco.cat [Barcelona], Núm. 19: L'Electrificació de Barcelona, 1881-1935, 2013, p. 257 [Consulta: 25 març 2016].

[lrac-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 254-255. ISBN 84-320-6249-9.

[pas-3] 3,0 ^3,1 «DÍAZ Y GRILLÓ (DyG) (1915 - 1922)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2016].

[ori-4] «DyG» (en castellà). losorigenes.net, 2007. Arxivat de l'original el 2016-04-19. [Consulta: 24 març 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]