Edifici Illa Diagonal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines, centre comercial i conjunt d'edificis  | |||
| Arquitecte | Manuel de Solà-Morales i Rubió Rafael Moneo | |||
| Obertura | 2 desembre 1993 | |||
| Característiques | ||||
| Mesura | 334 ( ) m | |||
| Superfície | centre comercial: 35.000 m² oficina: 48.000 m² espai verd: 15.000 m² | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| Lloc | Av. Diagonal, 545-577, Numància, 150-168, Pau Romeva, 3 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41252 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | L'Illa Diagonal centre comercial | |||
| Premis | Premi FAD d'arquitectura (1994) | |||
L'Edifici Illa Diagonal és un edifici d'oficines i centre comercial situat a l'avinguda Diagonal de Barcelona,[1] inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]
Història
[modifica]A principis dels anys 1960, la part alta de la Diagonal es va començar a perfilar com un centre de negocis, esportiu i universitari. L'empresari català Romà Sanahuja Bosch (Grup Sanahuja) va aconseguir el terreny,[3] on hi havia l'antic hospital infantil de Sant Joan de Déu[2] i la Sala Bikini, que disposava fins i tot de minigolf.[3] Després de rebre diverses ofertes, va col·laborar amb l'asseguradora suïssa Winterthur (actualment AXA) per arrencar el projecte.[3]
El maig del 1986 es va convocar un concurs internacional d'idees, que fou guanyat pels arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo.[2][4] Posteriorment, es redactà el Pla Especial de Reforma Interior de l'Illa Diagonal i al mateix temps s'inicià el projecte de l'edifici principal. La primera pedra es va col·locar el 4 de juliol de 1990[2] i Winterthur va aportar uns 120 milions d'euros i també es va rebre capital del Banc d'Europa, llavors en mans de Carles Ferrer i Salat.[3] Finalment, el 2 de desembre de 1993, després d'haver-hi invertit 36.000 milions de pessetes (210 M €), es va inaugurar oficialment el complex,[3] que aconseguí el Premi FAD d'arquitectura de 1994.[5]
Amb els anys, Winterthur (ja AXA) abandonaria els espais per a traslladar-se als afores de la ciutat. Aleshores, Laboratoris Ferrer, propietat de Carles Ferrer i Salat, van alliberar els despatxos que fins al moment tenien a les Torres Trade i es van traslladar a aquest edifici.[3] A finals de novembre del 2006, el centre comercial va ampliar la seva superfície en 4.000 m², obrint 17 noves botigues i afegint un hotel de 308 habitacions. A més, es va donar accés al recinte per als vianants des del carrer de Déu i Mata.[6]
Arquitectura
[modifica]L'equip format per Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo va presentar una solució que ells mateixos van descriure com «el gratacel tombat».[5] Així, l'edifici principal presenta una façana d'alçada variable de més de 300 m de longitud, configurada per un front edificat continu interceptat en planta baixa només pel pas de vials i vestíbuls. Consta de sis plantes en la zona central, vuit en el costat de llevant i dotze en el de ponent, a la cantonada amb el carrer de Numància. També disposa de sis plantes soterrades per a ús de serveis i aparcament, dos nivells comercials relacionats amb la planta baixa, oficines i hotel en les plantes superiors. Té una superfície de 197.383 m² construïts dels quals 115.884 ho estan sota la rasant. A l'interior presenta façana a un parc interior de l'illa (Jardins de Sant Joan de Déu).[2]
La planta baixa té un ús bàsicament comercial i d'entrada a l'hotel. Els nivells 1 i -1 també són utilitzats pel comerç i les plantes superiors per l'hotel i les oficines. La coberta està destinada a contenir les instal·lacions generals.[2]
A la planta baixa i paral·lel a l'avinguda Diagonal hi ha un carrer-galeria a doble alçada que al creuar-se amb altres carrers o espais oberts es transforma i es relaciona amb l'exterior, sent un element generador de varietat i dinamisme espacial. S'hi troben els elements de relació de les diverses plantes com ara escales fixes i mecàniques, ascensors, pont, passadissos i rampes. El carrer-galeria que continua el d'Anglesola presenta una plaça interior, espai intercomunicador i on es poden fer activitats diverses. Està coberta d'acer amb diverses obertures vidrades que n'emfatitzen l'amplitud.[2]
A la façana el granit, el travertí, el vidre i l'acer constitueixen els materials de major rellevància. El granit africà negre amb el vidre és la solució utilitzada a les plantes baixes. La resta de nivells presenta travertí romà de color blanc, que és l'element unificador de les diverses plantes juntament amb les finestres rectangulars amb ampit d'acer. A l'interior el vidre és el protagonista en la divisió espacial dels locals, en les balustrades i en la coberta.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Farran, Lluís Tobella. L'Illa Diagonal de Barcelona: anàlisi de qüestions del projecte. Universitat Politècnica de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-693-4965-6.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Edifici Illa Diagonal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 Vinton, Roger. La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya. Edicions del Periscopi, 2017, p. 25.
- ↑ Araujo, Ramón. Construir en altura (en castellà). Reverte, 2020-01-10. ISBN 978-84-291-9335-0.
- 1 2 «L'edifici de L’Illa Diagonal, premiat als premis FAD fa 23 anys». betevé, 30-06-2017.
- ↑ «Què és L'illa Diagonal?». L'illa Diagonal. Arxivat de l'original el 2013-11-27.
Vegeu també
[modifica]
