Edifici Illa Diagonal
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Construcció | segle xx | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, les Corts (Barcelonès) i les Corts (Barcelonès) | ||||||
| Localització | Av. Diagonal, 545-575 | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 41252 | ||||||
| |||||||
L'Edifici Illa Diagonal és una obra de les darreres tendències de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
L'edifici Illa Diagonal està ubicat a l'illa del districte de les Corts delimitada pels carrers Entença, Deu i Mata, Numància i per l'avinguda Diagonal. Aquesta illa, en forma de trapezi rectangular, es va urbanitzar entre els anys 1986 - 1993 amb un projecte dels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales.[1]
L'edifici principal presenta una façana alineada a l'avinguda Diagonal amb una longitud de més de 300 m d'amplada variable configurada per un front edificat continu interceptat en planta baixa només pel pas de vials i vestíbuls. Presenta una estructura en alçat que consta de sis plantes en la zona central, vuit plantes en el costat de llevant i dotze en el lateral, a ponent, en la cantonada al carrer Numància. També disposa de sis plantes soterrades per a ús de serveis i aparcament, dos nivells comercials relacionats amb la planta baixa, oficines i hotel en les plantes superiors. Té una superfície de 197.383 m2 construïts dels quals 115.884 ho estan sota la rasant. A l'interior presenta façana a un parc interior de l'illa (Jardins de Sant Joan de Déu).[1]
La planta baixa té un ús bàsicament comercial i d'entrada a l'hotel. El nivell 1 i -1 també és utilitzada pel comerç i les plantes superiors per l'hotel i les oficines. La coberta està destinada a contenir les instal·lacions generals.[1]
Un dels elements més destacats de l'edifici són els espais de circulació. A la planta baixa paral·lel a l'avinguda Diagonal hi ha un carrer-galeria interior a doble alçada que al creuar-se amb altres carrers o espais oberts es transforma i es relaciona amb l'exterior, sent un element generador de varietat i dinamisme espacial. A aquest espai trobem els elements de relació de les diverses planta com escales fixes i mecàniques, ascensors, pont, passadissos i rampes. El carrer-galeria a la zona més pròxima al carrer Numància presenta una plaça interior, espai intercomunicador i on es poden realitzar activitats diverses. Aquesta plaça està coberta d'acer amb diverses obertures vidrades que emfatitza l'amplitud.[1]
A la façana el granit, el travertí, el vidre i l'acer constitueixen els materials de major rellevància. El granit africà negre amb el vidre és la solució utilitzada a les plantes baixes. La resta de nivells presenta travertí romà de color blanc, que és l'element unificador de les diverses plantes juntament amb les finestres rectangulars amb ampit d'acer. A l'interior el vidre és el protagonista en la divisió espacial dels locals, en les balustrades i en la coberta.[1]
Història[modifica]
L'ordenació de l'illa - on hi havia l'antic hospital infantil de Sant Joan de Déu - va ser objecte d'un Concurs Internacional d'Idees al maig de 1986. La proposta guanyadora, presentada per l'equip Manuel de Solà Morales / Rafael Moneo. Després del Concurs d'Idees es redacta el Pla Especial de Reforma Interior de l'Illa Diagonal i al mateix temps s'inicia el projecte de l'Edifici principal. La primera pedra es va col·locar el 4 de juliol de 1990 i l'Edifici principal es va inaugurar el 2 de desembre de 1993.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Illa Diagonal |