El Farró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Farró».
Infotaula de geografia políticaEl Farró
Castanyer d'índies de la plaça Sant Joaquim.jpg
Plaça de Sant Joaquim, que rep el seu nom de Joaquim Ferrer i Mandri, i exemplifica el fenomen molt freqüent a Sant Gervasi que els carrers reben el nom del propietari que urbanitzà l'indret o del seu hagiònim. Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 24′ 13″ N, 2° 08′ 53″ E / 41.40361°N,2.14806°E / 41.40361; 2.14806Coord.: 41° 24′ 13″ N, 2° 08′ 53″ E / 41.40361°N,2.14806°E / 41.40361; 2.14806
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSarrià - Sant Gervasi
Barri administratiuEl Putxet i el Farró Modifica el valor a Wikidata

El Farró és un nucli del barri de nova creació el Putget i Farró, a la part més oriental del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. Abans del 2007 aquest barri estava administrativament separat del Putget. Està ubicat entre la Vila de Gràcia a l'est, Vallcarca al nord-est, el Putget al nord i Sant Gervasi de Cassoles al sud i a l'oest.

Rep el seu nom de Silvestre Farró, que a principis del segle xix hi construí les primeres cases, amb façana al carrer de les Santjoanistes; urbanitzà el tros de carrer entre el de la Gleva i el de Camps i Fabrés i hi posà el seu nom, així aquest tram dugué el nom de Farró fins als 1929.[1][2]Tot i això, no es començà a conformar el barri fins cap al 1850, quan Joaquim Ferrer i Mandri urbanitzà set mujades de terra (una mujada és una superfície de terreny d'aproximadament 49 àrees)[3] que tenia en aquest sector,[1] convertint-lo en el segon nucli de Sant Gervasi (el primer, més antic, era situat al voltant del carrer de Sant Gervasi i la Bonanova).

Els seus límits són:

  • Al nord, la Ronda del Mig o ronda del General Mitre.
  • Al sud, el carrer de Guillem Tell.
  • A l'est, l'avinguda de la Riera de Cassoles.
  • A l'oest, el carrer de Balmes.

És un barri residencial i familiar on hi ha unes quantes botigues. Tot i així, al carrer de Pàdua hi ha una considerable activitat comercial. Socialment és considerat el barri amb la població més envellida del districte, una població amb una majoria veïnal pertanyent al grup social de la classe alta i benestant. El centre històric es troba a la plaça de Mañé i Flaquer, abans anomenada plaça de la Creu, i als carrers del voltant. La majoria de carrers són estrets i alguns són per a ús preferent dels vianants. A més el sector també compta amb alguns passatges arbrats de cases adossades, com ara el de Sant Felip o el de Mulet; abans al barri hi abundaven les torres d'estil modernista destinades a l'estiueig de la burgesia barcelonina (quan Barcelona es limitava a la Ciutat Vella), la majoria substituïdes per pisos amb l'excepció d'unes quantes com ara les del passatge de Mulet o del carrer de Puig-reig.

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Portavella, Jesús. Carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 978-84-7609-800-4. 
  2. Mestre, Jesús «Nomenclàtor. El carrer de les Santjoanistes». El jardí de Sant Gervasi i Sarrià, núm. 68, desembre 2020, pàg. 5.
  3. Fabra, Pompeu. E. D. H. A. S. A.. Diccionari General de la Llengua Catalana (en català). 5a, 1968, p. 1186. 
  4. «El “Casal Gurguí”. Carrer de Manuel Angelon» (pdf). La Barcelona de Mercè Rodoreda. Ruta literària. Gencat.cat, pàg. 8 [Consulta: 21 maig 2012].[Enllaç no actiu]