Enginyeria agrícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un camp a Bèlgica

L'enginyeria agrícola o enginyeria agrònoma és la disciplina de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia en els sistemes de producció agrícola i en la gestió dels recursos naturals amb el propòsit de resoldre els problemes relacionats amb la producció agrícola sustentable. Els enginyers agrícoles dissenyen maquinària agrícola i les estructures necessàries. Entre llurs tasques es troben la planejament, la supervisió i la gestió dels esquemes d'irrigació i drenatge així com dels sistemes del control de l'aigua i de generació d'energia. També han de realitzar estudis d'avaluació de l'impacte ambiental de les activitats tecnològiques agrícoles.

Els enginyers agrònoms són titulats universitaris de segon cicle competents en els àmbits de l'enginyeria agronòmica, civil i mediambiental. Tenen competències reconegudes en molts diversos àmbits i exerceixen la professió des de l'exercici lliure d'aquesta, des de diversos àmbits oficials i territorials de les administracions públiques i des de l'empresa privada en indústries agroalimentàries, explotacions agropecuàries i altres. El títol d'Enginyer Agrònom es caracteritza per tenir un perfil generalista, fet que suposa el coneixement de temes relacionats amb els àmbits de l'enginyeria i de l'agronomia.

Estudis[modifica | modifica el codi]

Els enginyers tècnics agrícoles són titulats universitaris de primer cicle, habitualment, després de superar un curs pont, poden cursar els cursos que els permeten accedir a la titulació universitària superior d'enginyer agrònom. Podran accedir al 2n cicle d'aquesta titulació els qui hagen superat el 1r cicle de les titulacions següents: Amb complements de formació: Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Mecanització i Construccions Rurals.

Sense complements de formació: Enginyer Tècnic Forestal, especialitat en Explotacions Forestals; Enginyer Tècnic Forestal, especialitat en Indústries Forestals; Enginyer Forestal; Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Explotacions Agropecuàries; Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria; i Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries.

Les persones amb aquesta titulació es formen a les escoles politècniques superiors o les específiques d'enginyers agrònoms. A Catalunya, la titulació d'enginyeria agrònoma és impartida a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida inclosa dins de la Universitat de Lleida. Al País Valencià també s'imparteix la titulació d'enginyeria agrònoma tant a la Universitat politècnica de València com a la Universitat Miguel Hernández d'Oriola. A les Illes Balears, s'hi imparteixen -tant el Grau, com el Màster- a UIB (Universitat de les Illes Balears).

Els estudis per accedir-hi són el batxillerat LOGSE: ciències de la salut i cientifico-tecnològica.

Sortides professionals [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • Sector privat: en grans explotacions agrícoles i ramaderes, en societats, cooperatives i empreses familiars. En sectors relacionats com empreses de maquinària agrícola, de construccions agroindustriales (hivernacles, naus agrícoles...), agroquímiques (fàbriques de pinsos, fertilitzants...), de l'alimentació (cellers de vi, malteries, fàbriques de cervesa, Indústria de l'oli, fàbriques de gelats, sucs, lactis, indústria càrnia, molineria i indústries del pa i/o galetes, empreses conserveres ...), de regs i jardineria. També poden actuar en enginyeries com a consultors i auditors.
  • Exercici lliure de la professió: dirigit fonamentalment a la realització i l'execució de projectes, consultoria i peritatge, i disseny de plantes de producció en empreses familiars i cooperatives. Auditors i consultors. Valoracions (Sòl Rústic i indústries agràries i/o alimentàries), topografia (agrimensura), sistemes d'informació geogràfica, Teledetecció.
  • Administració pública: personal funcionari o personal laboral dels cossos tècnics en tot tipus d'administracions públiques: Unió Europea, estatal autonòmica i local
  • Recerca, desenvolupament i innovació: investigació en centres públics o privats, i en departaments d'R+D+I de grans empreses del sector.
  • Docència pública i privada: en centres públics i privats d'ensenyament, tant en secundària com formació professional, com a la universitat.

Història[modifica | modifica el codi]

L'agronomia, és una ciència molt antiga que d'una manera experimental es pot datar des del neolític. En els darrers 2.000 anys són fites fonamentals a la península Ibèrica les obres del romà, nascut a Cadis, Columela (segle I), l'aràbo-andalusí Abu Zacaria (segle XI), el castellà Alonso de Herrera (segle XVI) i el català Fra Miquel Agustí (segle XVII).

El segle XVIII va veure el desenvolupament de ciències estretament lligades amb l'agronomia com són la química i la botànica a més de l'avanç de les diverses tècniques, en aquest moment van aparèixer les primeres enginyeries civils reglades. La primera escola oficial d'Enginyers Agrònoms a Espanya va ser la d'Aranjuez, fundada el 1855 per Reial Decret de la reina Isabel II d'Espanya. Un segle després (1959) es crea l'Escola de València i poc després, el 1969, té lloc l'establiment de l'Escola de Lleida, l'única que actualment imparteix aquesta carrera universitària de grau superior a Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]