Ernest Barnes
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Ernest William Barnes 1r abril 1874 Birmingham (Anglaterra) |
| Mort | 29 novembre 1953 (79 anys) Sussex (Anglaterra) |
| Sepultura | Catedral de Birmingham, ala sud 52° 28′ 52″ N, 1° 53′ 56″ O / 52.4811°N,1.8989°O |
| Bisbe de Birmingham | |
| 1924 – 1953 ← Henry Russell Wakefield (en)  – Leonard Wilson (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Universitat de Cambridge Trinity College King Edward's School, Birmingham |
| Director de tesi | W. W. Rouse Ball |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, sacerdot, sacerdot anglicà, teòleg |
| Membre de | Royal Society (1909–) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | John Edensor Littlewood i Arthur Eddington |
| Família | |
| Cònjuge | Adelaide Caroline Theresa Ward |
| Fills | William Peter Ward Barnes (en) , John Barnes (en) |
| Pare | John Starkie Barnes i Jane Elizabeth Kerry |
Premis
| |
 | |
Ernest Barnes (Birmingham, 1 d'abril de 1874 - Sussex, 29 de novembre de 1953) va ser un matemàtic i clergue anglicà que va ser bisbe de Birmingham.
Vida i obra[modifica]
Després d'estudiar a Birmingham, la seva vila natal, va estudiar al Trinity College (Cambridge) on es va graduar el 1896. El 1898 va guanyar el premi Smith i va ser escollit fellow del Trinity. El 1907 va obtenir el doctorat en matemàtiques.[1]
El 1915 va deixar Cambridge i la seva carrera com a matemàtic professional,[2] per seguir la seva vocació religiosa. Des 1915 a 1918 va ser master de l'església del Temple i de 1918 a 1924 va ser canonge de l'abadia de Westminster, totes dos a Londres.[3] El 1924 va retornar a la seva vila natal, Birmingham, per a fer-se càrrec de la seva seu episcopal.[4] Va ser bisbe de la ciutat fins al 1952 en que es va retirar, ja malalt. El seu episcopat va estar marcat per una sèrie de polèmiques fruit dels seus punts de vista poc ortodoxos.[2] Va ser un pacifista fins a l'extrem de no participar en les jornades de pregària durant la Segona Guerra Mundial.[5]
Barnes va publicar una trentena d'articles matemàtics entre 1897 i 1910, els primers van estar dedicats a l'estudi de les funcions gamma i després es va inclinat per l'estudi de la teoria de les funcions integrals i el seu comportament asimptòtic.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Whittaker, 1954, p. 15.
- ↑ 2,0 2,1 Paris i Kaminski, 2001, p. 27.
- ↑ Whittaker, 1954, p. 23.
- ↑ Whittaker, 1954, p. 24.
- ↑ Chang, 2011, p. 202.
- ↑ Paris i Kaminski, 2001, p. 27-28.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Paris, R.B.; Kaminski, D. Asymptotics and Mellin-Barnes Integrals (en anglès). Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-79001-8.
- Valente, K.G. «"A finite universe?" Riemannian geometry and the Modernist theology of Ernest William Barnes» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 38, Num. 2, 2005, pàg. 197-217. DOI: 10.1017/S0007087405006722. ISSN: 0007-0874.
- Whittaker, Edmund T. «Ernest William Barnes, 1874-1953» (en anglès). Biographical Memoirs of the Fellows of the Royal Society, Vol. 9, Num. 1, 1954, pàg. 15-25. DOI: 10.1098/rsbm.1954.0002. ISSN: 1479-571X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernest Barnes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)