Ernst Gideon von Laudon

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeneral Ernst Gideon von Laudon
HGM L Allemand Gideon von Laudon Kunersdorf.jpg
Von Laudon a la Batalla de Kunersdorf
Nom original Gideon Ernst Freiherr von Laudon
Dades biogràfiques
Naixement 2 de febrer de 1716
Ļaudona
Mort 14 de juliol de 1790(1790-07-14) (als 74 anys)
Nový Jičín
Sepultura Zentralfriedhof
Activitat professional
Ocupació Militar
Període en actiu 1741–1790
Lleialtat  Russian Empire
Habsburg
Imperi Habsburg
Arma/servei Infanteria
Rang Mariscal de camp
Generalíssim
Batalles/guerres Guerra de Successió de Polònia
Guerra russoturca (1735-1739)
Guerra de Successió Austríaca
Guerra dels Set Anys
Guerra de Successió bavaresa
Guerres Habsburg-Otomanes (1787–1791)
Batalla de Hochkirch
Altres dades
Títol Baró
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ernst Gideon von Laudon (Ļaudona, Livadia, 2 de febrer de 1716 - Nový Jičín, 14 de juliol de 1790) fou un general austríac d'origen escocès.

Al servei de Rússia en la seva joventut, assistí al setge de Danzig (1734) durant la Guerra de Successió de Polònia,[1] i prengué part en les campanyes de 1738 i 1739 contra els turcs. al signar-se la pau abandonà l'exèrcit rus, i davant la negativa de Frederic II no admetent-lo en les files prussianes, ingressà en l'exèrcit austríac. Capità del cos de voluntaris de Trenck, resultà ferit greument a l'Alsàcia (1744), malgrat això, el 1745, batallà a Silèsia contra els prussians i prengué part en la batalla de Hohenfriedberg.

Per aquest temps va contraure matrimoni i abraçà el catolicisme. Es distingí en la guerra dels Set Anys, essent ascendit al grau de mariscal de camp pel seu comportament a Hirschfeld (febrer de 1757) i condecorat amb la creu de l'orde per Maria Teresa. Després de la batalla de Kolin, causà grans pèrdues a lord Keith conferint-li el comandament del cos de tropes lleugeres, al front de les quals prengué part en l'acció de Rossabach. Ascendit a major general, batallà a Olmütz (juny de 1758) i a Hochkirch, mereixent la cessió de la finca de Kleinbetschwar (Bohèmia) i la gran creu de Maria Teresa, junt amb el títol de baró.

Per la primavera de 1759 menà un cos de 18.000 homes a Silèsia, distingint-se en la batalla de Kunersdorf de tal manera, que l'emperadriu de Rússia li regalà una preciosa daga. El 1760, al front de 36.000 homes, passà a Silèsia, derrotà (23 de juny) al general Fouqué, a Landeshut, devastà Glatz (avui Klodzko) i posà setge a Breslau (avui Wrocław).

Acabades les conferències de de Viena, marxà de bell nou (1761) a Silèsia amb una host de 60.000 homes que el 12 d'agost s'uní al rus; però les forces aliades foren derrotades per Frederic II a Bunzchvitz, després del qual Laudon prengué la important plaça de Schweidnitz. El 1769 fou governador de Moràvia, el 1778 lluità a Bohèmia contra el príncep Enric de Prússia, i el mateix any, prengué part en la guerra de Turquia defensant heroicament a Dobitza, prenent a Novi i, en la campanya de 1789, s'apoderà de Belgrad i Semendria.

Referències[modifica]

  1. Urban, William. Bayonets and Scimitars: Arms, Armies and Mercenaries 1700-1789 (en anglès). Frontline Books, 2013, p. 257. ISBN 1473830877. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Gideon von Laudon Modifica l'enllaç a Wikidata