Vés al contingut

Ecolingüística: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
trec EE, avisos de millora
Línia 1: Línia 1:
{{Millorar redacció}}

L''''ecolingüística''' o '''ecologia lingüística''' és una branca de la [[Lingüística general|lingüística teòrica]], apareguda entorn dels '90, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les llengües (les relacions desenvolupades per les comunitats lingüístiques) i el context ecològic en què s'insereixen aquestes societats.
L''''ecolingüística''' o '''ecologia lingüística''' és una branca de la [[Lingüística general|lingüística teòrica]], apareguda entorn dels '90, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les llengües (les relacions desenvolupades per les comunitats lingüístiques) i el context ecològic en què s'insereixen aquestes societats.


[http://ecolinguistics-association.org/ L'Associació Ecolingüística Internacional] la defineix amb aquests termes:
L'Associació Ecolingüística Internacional la defineix amb aquests termes:


«L'ecolingüística explora el paper del llenguatge en les interaccions vitals entre els éssers humans, altres espècies i el medi ambient. El primer objectiu és desenvolupar teories lingüístiques que vegin els humans no només com a part de la societat, sinó també com a part d'ecosistemes més amplis dels que la vida depèn. El segon objectiu és mostrar com es pot utilitzar la [[lingüística]] per abordar problemàtiques ecològiques clau, des del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat fins a una justícia ambiental.<ref>The International Ecolinguistics Association. http://ecolinguistics-association.org''. 2018-08-26.</ref>»
«L'ecolingüística explora el paper del llenguatge en les interaccions vitals entre els éssers humans, altres espècies i el medi ambient. El primer objectiu és desenvolupar teories lingüístiques que vegin els humans no només com a part de la societat, sinó també com a part d'ecosistemes més amplis dels que la vida depèn. El segon objectiu és mostrar com es pot utilitzar la [[lingüística]] per abordar problemàtiques ecològiques clau, des del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat fins a una justícia ambiental.<ref>The International Ecolinguistics Association. http://ecolinguistics-association.org''. 2018-08-26.</ref>»
Línia 15: Línia 17:
Les llengües són vehicles de comunicació irreemplaçables dels grups humans que les generen, i constitueixen el recurs fonamental de l’espècie per a adaptar-se al medi ambient en què viuen. A més, l’ecolingüística també estableix que les llengües del món han de considerar-se iguals en condició i mantenir-se lliures de jerarquies o dominació entre elles. Totes les llengües formen part del patrimoni humà, i cada llengua és una visió del món. Aquesta perspectiva ecolingüística comporta una visió dinàmica i sistèmica (o complexa) de la vida de les llengües
Les llengües són vehicles de comunicació irreemplaçables dels grups humans que les generen, i constitueixen el recurs fonamental de l’espècie per a adaptar-se al medi ambient en què viuen. A més, l’ecolingüística també estableix que les llengües del món han de considerar-se iguals en condició i mantenir-se lliures de jerarquies o dominació entre elles. Totes les llengües formen part del patrimoni humà, i cada llengua és una visió del món. Aquesta perspectiva ecolingüística comporta una visió dinàmica i sistèmica (o complexa) de la vida de les llengües


El [http://www.unesco.org/new/en/communication-and-information/access-to-knowledge/linguistic-diversity-and-multilingualism-on-internet/atlas-of-languages-in-danger/ Llibre vermell de les llengües en perill d'extinció de la UNESCO] ha estat durant molt de temps una eina important que ha motivat els estudiosos i els investigadors a analitzar les causes i els efectes d'aquest greu fenomen.
El Llibre vermell de les llengües en perill d'extinció de la UNESCO ha estat durant molt de temps una eina important que ha motivat els estudiosos i els investigadors a analitzar les causes i els efectes d'aquest greu fenomen.


A més, l'ecologia lingüística també intenta oferir solucions i respostes útils, mitjançant la documentació i l'estudi de les llengües en perill d'extinció (les quals “moren” juntament amb els seus darrers parlants), i oferir suport i eines de comunicació per aquelles llengües amb risc de desaparèixer. Per tal d'evitar que, en un termini de cent anys, només romanguin unes poques llengües dominants.
A més, l'ecologia lingüística també intenta oferir solucions i respostes útils, mitjançant la documentació i l'estudi de les llengües en perill d'extinció (les quals “moren” juntament amb els seus darrers parlants), i oferir suport i eines de comunicació per aquelles llengües amb risc de desaparèixer. Per tal d'evitar que, en un termini de cent anys, només romanguin unes poques llengües dominants.
Línia 22: Línia 24:
[[Michael Halliday|Halliday]] proposà l'anàlisi del concepte «creixement econòmic», com a exemple del seu enfocament: «incomptables textos repeteixen diàriament arreu del món el mateix missatge: el creixement és positiu. Molt és millor poc, més és millor que menys, major és millor que menor, créixer és millor que minvar<ref>{{Ref-llibre|cognom=Halliday|nom=Michael A. K.|títol=New ways of analysing meaning: A challenge to applied linguistics|data=1990|editorial=Journal of Applied Linguistics}}</ref>». Reiteració que té conseqüències ambientals pernicioses. En una presentació a Salònica (1990) plantejà la relació llengua i medi ambient amb els següents interrogants: «¿En quina mesura estructures lingüístiques i idiosincràsia dels texts impliquen problemes ambientals? ¿Es poden mitigar els problemes ambientals advertint les diverses conceptualitzacions marcadament antropocèntriques de la llengua?<ref>{{Ref-llibre|cognom=Halliday|títol=New ways of meaning: the challenge to applied linguistics|data=1990|pàgines=175|nom=Michael}}</ref>»
[[Michael Halliday|Halliday]] proposà l'anàlisi del concepte «creixement econòmic», com a exemple del seu enfocament: «incomptables textos repeteixen diàriament arreu del món el mateix missatge: el creixement és positiu. Molt és millor poc, més és millor que menys, major és millor que menor, créixer és millor que minvar<ref>{{Ref-llibre|cognom=Halliday|nom=Michael A. K.|títol=New ways of analysing meaning: A challenge to applied linguistics|data=1990|editorial=Journal of Applied Linguistics}}</ref>». Reiteració que té conseqüències ambientals pernicioses. En una presentació a Salònica (1990) plantejà la relació llengua i medi ambient amb els següents interrogants: «¿En quina mesura estructures lingüístiques i idiosincràsia dels texts impliquen problemes ambientals? ¿Es poden mitigar els problemes ambientals advertint les diverses conceptualitzacions marcadament antropocèntriques de la llengua?<ref>{{Ref-llibre|cognom=Halliday|títol=New ways of meaning: the challenge to applied linguistics|data=1990|pàgines=175|nom=Michael}}</ref>»


A partir de les observacions inicials de Halliday, l'estudi de l'ecolingüística s'ha desenvolupat considerablement, i un dels fruits n'és l'aplicació a l'educació pel desenvolupament sostenible per part del [http://www.ecoling.net/ Language & Ecology Research Forum] ( Forum de Recerca de Llengua i Ecologia).
A partir de les observacions inicials de Halliday, l'estudi de l'ecolingüística s'ha desenvolupat considerablement, i un dels fruits n'és l'aplicació a l'educació pel desenvolupament sostenible per part del Language & Ecology Research Forum ( Forum de Recerca de Llengua i Ecologia).


Un altre aspecte de l'ecolingüística és l'estudi de la presència de coneixements ambientals tradicionals en les diverses llengües locals. El 1996, David Abram, en la seva publicació: ''The Spell of the Sensuous''. ''Perception and Language in a More-than-Human World. (L'encanteri dels sensuals. Percepció i llenguatge en un món no-antropocèntric)'', descrivia com l'atenció al medi ambient conformava al llenguatge de les cultures orals, ajudant els parlants a sintonitzar-se amb el seu entorn i a viure-hi de manera sostenible. Segons Abram, les cultures amb escriptura s'han anat desvinculant del món natural, fins al punt que "la nostra sintonització vital amb la terra es veu frustrada per la interferència, cada vegada més gran, dels mateixos signes lingüístics".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abram|títol=The Spell of the Sensuous: Perception and Language in a More-than-Human World|data=1996|editorial=Pantheon Book|lloc=Nova York|pàgines=267|nom=David}}</ref> A mesura que les llengües dominants, com l'anglès, s'estenen per tot el món, es perd el coneixement ambiental incrustat en les cultures locals.
Un altre aspecte de l'ecolingüística és l'estudi de la presència de coneixements ambientals tradicionals en les diverses llengües locals. El 1996, David Abram, en la seva publicació: ''The Spell of the Sensuous''. ''Perception and Language in a More-than-Human World. (L'encanteri dels sensuals. Percepció i llenguatge en un món no-antropocèntric)'', descrivia com l'atenció al medi ambient conformava al llenguatge de les cultures orals, ajudant els parlants a sintonitzar-se amb el seu entorn i a viure-hi de manera sostenible. Segons Abram, les cultures amb escriptura s'han anat desvinculant del món natural, fins al punt que "la nostra sintonització vital amb la terra es veu frustrada per la interferència, cada vegada més gran, dels mateixos signes lingüístics".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Abram|títol=The Spell of the Sensuous: Perception and Language in a More-than-Human World|data=1996|editorial=Pantheon Book|lloc=Nova York|pàgines=267|nom=David}}</ref> A mesura que les llengües dominants, com l'anglès, s'estenen per tot el món, es perd el coneixement ambiental incrustat en les cultures locals.
Línia 43: Línia 45:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Millorar referències}}
* Bastardas i Boada, Albert (1996) ''Ecologia De Les Llengues: Medi, Contactes I Dinàmica Sociolingüística'', Edicions Proa
* Bastardas i Boada, Albert (1996) ''Ecologia De Les Llengues: Medi, Contactes I Dinàmica Sociolingüística'', Edicions Proa
* ''Idem'' (2002) ''Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages'', A: ''Diverscité langues'' (Montréal) vol. II,
* ''Idem'' (2002) ''Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages'', A: ''Diverscité langues'' (Montréal) vol. II,

Revisió del 07:54, 30 abr 2021

L'article necessita algunes millores de redacció.
Hi ha fragments mal redactats.

L'ecolingüística o ecologia lingüística és una branca de la lingüística teòrica, apareguda entorn dels '90, centrada en la recerca del context social on apareixen immerses les llengües (les relacions desenvolupades per les comunitats lingüístiques) i el context ecològic en què s'insereixen aquestes societats.

L'Associació Ecolingüística Internacional la defineix amb aquests termes:

«L'ecolingüística explora el paper del llenguatge en les interaccions vitals entre els éssers humans, altres espècies i el medi ambient. El primer objectiu és desenvolupar teories lingüístiques que vegin els humans no només com a part de la societat, sinó també com a part d'ecosistemes més amplis dels que la vida depèn. El segon objectiu és mostrar com es pot utilitzar la lingüística per abordar problemàtiques ecològiques clau, des del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat fins a una justícia ambiental.[1]»

Origen

Hi ha dues perspectives bàsiques d'enfocament de l'ecolingüística. D'acord amb la primera –context social i interrelació de les llengües– s'analitzaria la llengua baix el prisma de la correlació entre les llengües i l'entorn social en què apareixen. El pioner d'aquest enfocament va ser el lingüista nord-americà Einar Haugen qui el 1972 va subratllar la interacció entre la sociolingüística i la psicolingüística.[2] Posteriorment, Alwin Fill va definir aquesta ciència com: «La ciència de les interaccions entre la llengua i el món.[3]»

La segona perspectiva va ser proposada inicialment per Michael Halliday a New ways of Meaning: the challenge to applied lingüístics ("Noves formes de significat: el desafiament a la lingüística aplicada") –considerada com la seva obra bàsica–. Aquest autor assenyala l'anàlisi de l'entorn ambiental i les seves interrelacions amb la llengua. Halliday proposava aquesta branca de la lingüística com una eina significativa pels plantejaments i problemes del s. XXI, amb una particular preocupació per la creixent destrucció dels ecosistemes.

L'ecolingüística o ecologia lingüística

Aquesta branca de la lingüística va ser iniciada per l'investigador nord-americà Einar Haugen amb la publicació l'any 1972 de l'obra The Ecology of Languages. Haugen utilitza la metàfora de l'ecosistema per descriure la relació i la interacció entre les varietats lingüístiques que coexisteixen en un mateix context social. La recerca ecolingüística es preocupa per la pèrdua de diversitat cultural que suposa la desaparició progressiva de centenars de llengües o per la gradual pèrdua de la seva funcionalitat comunicativa.[4]

Les llengües són vehicles de comunicació irreemplaçables dels grups humans que les generen, i constitueixen el recurs fonamental de l’espècie per a adaptar-se al medi ambient en què viuen. A més, l’ecolingüística també estableix que les llengües del món han de considerar-se iguals en condició i mantenir-se lliures de jerarquies o dominació entre elles. Totes les llengües formen part del patrimoni humà, i cada llengua és una visió del món. Aquesta perspectiva ecolingüística comporta una visió dinàmica i sistèmica (o complexa) de la vida de les llengües

El Llibre vermell de les llengües en perill d'extinció de la UNESCO ha estat durant molt de temps una eina important que ha motivat els estudiosos i els investigadors a analitzar les causes i els efectes d'aquest greu fenomen.

A més, l'ecologia lingüística també intenta oferir solucions i respostes útils, mitjançant la documentació i l'estudi de les llengües en perill d'extinció (les quals “moren” juntament amb els seus darrers parlants), i oferir suport i eines de comunicació per aquelles llengües amb risc de desaparèixer. Per tal d'evitar que, en un termini de cent anys, només romanguin unes poques llengües dominants.

L'anàlisi eco-crítica del discurs

Halliday proposà l'anàlisi del concepte «creixement econòmic», com a exemple del seu enfocament: «incomptables textos repeteixen diàriament arreu del món el mateix missatge: el creixement és positiu. Molt és millor poc, més és millor que menys, major és millor que menor, créixer és millor que minvar[5]». Reiteració que té conseqüències ambientals pernicioses. En una presentació a Salònica (1990) plantejà la relació llengua i medi ambient amb els següents interrogants: «¿En quina mesura estructures lingüístiques i idiosincràsia dels texts impliquen problemes ambientals? ¿Es poden mitigar els problemes ambientals advertint les diverses conceptualitzacions marcadament antropocèntriques de la llengua?[6]»

A partir de les observacions inicials de Halliday, l'estudi de l'ecolingüística s'ha desenvolupat considerablement, i un dels fruits n'és l'aplicació a l'educació pel desenvolupament sostenible per part del Language & Ecology Research Forum ( Forum de Recerca de Llengua i Ecologia).

Un altre aspecte de l'ecolingüística és l'estudi de la presència de coneixements ambientals tradicionals en les diverses llengües locals. El 1996, David Abram, en la seva publicació: The Spell of the Sensuous. Perception and Language in a More-than-Human World. (L'encanteri dels sensuals. Percepció i llenguatge en un món no-antropocèntric), descrivia com l'atenció al medi ambient conformava al llenguatge de les cultures orals, ajudant els parlants a sintonitzar-se amb el seu entorn i a viure-hi de manera sostenible. Segons Abram, les cultures amb escriptura s'han anat desvinculant del món natural, fins al punt que "la nostra sintonització vital amb la terra es veu frustrada per la interferència, cada vegada més gran, dels mateixos signes lingüístics".[7] A mesura que les llengües dominants, com l'anglès, s'estenen per tot el món, es perd el coneixement ambiental incrustat en les cultures locals.

L'anàlisi eco-crítica del discurs es basa en una àmplia gamma d'eines lingüístiques (anàlisi del discurs, lingüística cognitiva, retòrica i gramàtica funcional) per tractar de revelar les ideologies subjacents o "discursos” que influeixen en la interacció entre comunitat lingüística i el seu entorn mediambiental. Els discursos són analitzats des d'una perspectiva eco-crítica i s'examina si encoratgen a les persones a protegir els ecosistemes dels quals depèn la vida, o bé fomenten un comportament que destrueix aquests ecosistemes (cf. Ecosofia).

En un primer moment, aquesta anàlisi, dirigia la seva atenció als textos que tractaven temàtica ecologista, per tal de revelar-ne elements preconcebuts, missatges subjacents amb incidència sobre problemàtiques ambientals (cf. Harré et al. 1999).[8] Més endavant, es va desenvolupar per incloure l'anàlisi de qualsevol discurs que tingués conseqüències potencials per al futur dels ecosistemes (textos de plantejaments d'economia neoliberal, consumisme, revistes d'estil de vida, política o agroindústria).[9] L'enfocament cognitiu i el terme discurs vivencial (Stories we live by) va ser planejat per Arran Stibbe el 2015, amb la tipificació de vuit tipologies de discurs: ideologia, enquadrament, metàfora, avaluació, identitat, convicció, avantguarda i destrucció (ideology, framing, metaphor, evaluation, identity, conviction, salience and erasure).[10]

Diversitat lingüística i biològica

La diversitat lingüística forma part de l'objecte d'estudi de l'ecolingüística donada la relació existent entre la diversitat de llengües i la biodiversitat local. Es considera que un coneixement centenari de l'entorn ha quedat codificat en les llengües locals. Aquest coneixement tradicional es va perdent per les dinàmiques globalitzadores de les llengües dominants, com la de l'anglès que estenent-se substitueix la varietat de les llengües locals, i el coneixement del medi que les enriquia.[11]

Això condueix a la pèrdua simultània de les cultures locals sostenibles i dels importants coneixements ecològics tradicionals continguts en les seves llengües. La recerca ecolingüística pretén protegir tant la diversitat cultural com la diversitat lingüística que la sosté.[12][13] De fet, el Programa Ambiental de les Nacions Unides indica:

«La Biodiversitat també inclou la diversitat cultural humana. De fet, la cultura pot ser alterada pels mateixos vectors que la biodiversitat, afectant la diversitat de gens, espècies i ecosistemes.[14]»

Nettle i Romaine afegeixen "Les delicades zones tropicals han de ser gestionades amb especial cura i habilitat. Són els pobles indígenes els que tenen el coneixement pràctic adaptat, ja que han aconseguit assortir-se'n en elles durant centenars de generacions. Gran part d'aquest saber està desapareixent per la veloç pèrdua del llenguatge indígena en què la coneixença tradicional estava codificada".[15] Mühlhaüsler considera que "La ràpida disminució de la diversitat lingüística del món ha de ser considerada amb preocupació per aquells que perceben la interrelació entre la diversitat lingüística i la biològica".[16]

Referències

  1. ↑ The International Ecolinguistics Association. http://ecolinguistics-association.org. 2018-08-26.
  2. ↑ Haugen, Einar. The Ecology of language.. Stanford: Stanford University Press., 1972, p. 325-339. 
  3. ↑ Fill, Alwin & Peter Fill, Mühlhäusler. The ecolinguistics reader. Londres: Continuum, 2001. 
  4. ↑ Haugen, E. The Language Ecology. Stanford: Stanford University Press, 1972, p. 325. 
  5. ↑ Halliday, Michael A. K.. New ways of analysing meaning: A challenge to applied linguistics. Journal of Applied Linguistics, 1990. 
  6. ↑ Halliday, Michael. New ways of meaning: the challenge to applied linguistics, 1990, p. 175. 
  7. ↑ Abram, David. The Spell of the Sensuous: Perception and Language in a More-than-Human World. Nova York: Pantheon Book, 1996, p. 267. 
  8. ↑ Harré, R - Brockmeier, J - Mühlhäusler, P. Greenspeak: a Study of Environmental Discourse. Londres: Sage, 1999. 
  9. ↑ Alexander, R - Stibbe, A. From the analysis of ecological discourse to the ecological analysis of discourse. Language Sciences: 41:A: 104–110, 2013. 
  10. ↑ Stibbe, Arran. Ecolinguistics: language, ecology and the stories we live by. Londres: Routledge, 2015. 
  11. ↑ Harrison, K. David. When Languages Die: The Extinction of the World's Languages and the Erosion of Human Knowledge. Londres: Oxford University Press, 2007. 
  12. ↑ Harmond, David. Losing species, losing languages: connections between biological and linguistic diversity. Southwest Journal of Linguistics 15:89-108, 1996. 
  13. ↑ Mühlhaüsler, Peter. The interdependence of linguistic and biological diversity. In David Myers The politics of multiculturalism in Oceania and Polynesia. (tesi). University of the Northern Territory, 1995. 
  14. ↑ «[www.unep.org/GEO/geo4/ United Nations Environment Program]». Global Environment :United Nations Environment Program, 2007. [Consulta: 2007].
  15. ↑ Nesttle, D - Romaine, S. Vanishing voices: the extinction of the world’s languages. Oxford University Press, 2000, p. 166. 
  16. ↑ Mühlhaüsler, Peter. Language of environment, environment of language: a course in ecolinguistics. Londres: Battlebridge, 2003. 

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Bastardas i Boada, Albert (1996) Ecologia De Les Llengues: Medi, Contactes I Dinàmica Sociolingüística, Edicions Proa
  • Idem (2002) Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages, A: Diverscité langues (Montréal) vol. II,
  • Idem (2003) Ecodinámica sociolingüística: comparaciones y analogías entre la diversidad lingüística y la diversidad biológica, A: Revista de llengua i dret, núm. 39 (settembre 2003), p. 119-148. - Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.
  • Idem (2005) Cap a una sostenibilitat lingüística, Barcelona: Angle editorial / Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Generalitat de Catalunya.
  • Idem (2007) Linguistic sustainability for a multilingual humanity, Glossa. An Interdisciplinary Journal, vol. 2, n. 2.
  • Bastardas-Boada, Albert (2017). “The ecology of language contact: Minority and majority languages”, en: Fill, A., Penz, H. (eds.), Routledge Handbook of Ecolinguistics. Oxford: Routledge, pp. 26-39.
  • Bernini (a cura di), (2002) Ecologia linguistica. Atti del XXXVI congresso internazionale di studi della SLI (Bergamo, 26-28 settembre 2002)
  • Calvet, Louis-Jean (1999) Pour une écologie des langues du monde. Paris, Plon
  • Carme Junyent M. (s.d.) Les Llengues Del Mon: Ecolinguistica Hardcover, Editorial Empuries
  • Couto, Hildo Honorio do (s.d.) Ecolingüística Estudo das Relações Entre Língua e Meio Ambiente, Thesaurus Sao Paulo
  • Dal Negro, Silvia / Iannaccaro Gabriele "Qui parliamo tutti uguale, ma diverso". Repertori complessi e interventi sulle lingue, in Valentini, Ada, Piera Molinelli, Perluigi Cuzzolin e Giuliano Bernini (acd) Ecologia linguistica. Atti del XXXVI Congresso Internazionale di studi della Società di Linguistica Italiana (Bergamo, 26-28 settembre 2002), Roma: Bulzoni: 431-450
  • Dal Negro, Silvia / Molinelli, Piera (2002) (a cura di), Comunicare nella Torre di Babele. Repertori plurilingui in Italia oggi, Roma, Carocci
  • Dell'Aquila V, Iannaccaro G. (2004), La pianificazione linguistica. Lingue società istituzioni, Roma, Carocci
  • Döring Martin & Francesca Zunino (2011) Nature Cultures in Old and New Worlds. Steps towards an Ecolinguistic Perspective on Framing a 'New' Continent. In S. V. Steffensen & A. Fill (eds) “Ecolinguistics: the Ecology of Language and Science”. Language Sciences, Special Issue
  • Duranti, A. (2002) Antropologia del linguaggio, Roma, Meltemi
  • Ferraro, Ermete (2005) Voci soffocate... il contributo dell'ecologia linguistica alla tutela della diversità culturale (https://web.archive.org/web/20181222210152/http://ermeteferraro.it/)
  • Fill, Alwin and Peter Mühlhäusler (2001) The ecolinguistics reader, London: Continuum
  • Fill, Alwin, Hermine Penz & Wilhem Trampe (2002) (eds.) Colourful Green Ideas. Bern: Peter Lang Verlag
  • Goatly, Andrew (2000) Critical reading and writing: an introductory coursebook, London: Routledge
  • Halliday, Michael (1990) New ways of meaning: the challenge to applied linguistics, reprinted in: Fill and Mühlhäusler (2001) pp. 175-202
  • Harré, Rom and Jens Brockmeier and Peter Mühlhäusler (1999) Greenspeak: a Study of Environmental Discourse, London: Sage
  • Harris, Roy (1980) The language-makers. London: Duckworth.
  • Harris, Roy (1981) The language myth. London: Duckworth.
  • Harris, Roy (1987) The Language Machine. London: Duckworth.
  • Harris, Roy (1998) Introduction to Integrational Linguistics. Oxford: Pergamon.
  • Haugen, Einar (1972) "The ecology of language" in Anwar S. Dil (ed.) The Ecology of Language, pp. 325-339. Stanford: Stanford University Press.
  • Mackey, William F. (1980) "The ecology of language shift", in Sprachkontakt un Sprachkonflikt, pp 35-41. Wiesbaden: Franz Steiner.
  • Mackey, William F. (1994) "La ecología de las sociedades plurilingües", en Bastardas, Albert & Emili Boix (eds.) ¿Un estado, una lengua? La organización política de la diversidad lingüística, pp. 25-54. Barcelona: Octaedro.
  • Maffi, Luisa (2002) Langues menacées, savoirs en péril, in: Revue internationale des sciences sociales, 2002/3 - N° 173 (pp. 425-433)
  • Mühlhäusler, Peter (1995) Linguistic Ecology; Language Change and Linguistic Imperialism in the Pacific Rim, London: Routledge
  • Nettle D. - Romaine S. (2001) Voci del silenzio. Sulle tracce delle lingue in via di estinzione, Roma, Carocci
  • Piva, Cristina (s.d.) Considerazioni preliminari sul bilinguismo (http://www.linguistica.unical.it)
  • Sánchez Carrión, José María (1985): "La nueva sociolingüistica y la ecología de las lenguas". Donostia-San Sebastián: Eusko Ikaskuntza.
  • Stibbe, Arran (2006) Deep Ecology and Language: The Curtailed Journey of the Atlantic Salmon. Society and Animals, 14:1:61-77
  • Stibbe, Arran (2005a) Environmental education across cultures: beyond the discourse of shallow environmentalism Language & Intercultural Communication 4:4:242-260 (http://www.multilingual-matters.net/laic/004/0242/laic0040242.pdf)
  • Stibbe, Arran (2005b) Counter-discourses and harmonious relationships between humans and other animals, in: Anthrozoös 18:1:3-17
  • Stibbe, Arran (2004) Masculinity, health and ecological destruction, in: Journal of Language & Ecology (https://web.archive.org/web/20071016061012/http://ecoling.net/journal.html)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ecolingüística&oldid=27068357»