Lubricació vaginal

La lubricació vaginal es considera com la primera fase de la resposta sexual femenina i també l'excitació (equivalent a l'erecció masculina), acompanyada de la segregació d'un líquid transparent característic, produït per les glàndules de Bartholin, que es troben a les parets vaginals, encarregades de lubrificar els genitals, tenint com a finalitat tot el conjunt facilitar la penetració de manera senzilla i sense dolor (l'home posseïx glàndules similars conegudes com a glàndules de Cowper).

Història

La lubricació vaginal va ser descrita per primera vegada per De Graaf. Més tard, l'amant incansable, Giacomo Casanova, a les seues "Memòries i autobiografia" també destaca la importància de la lubricació vaginal durant la relació sexual. Dos segles després de les experiències comentades per Casanova, va ser estudiat científicament el paper de la lubricació i els seus efectes.

Lubricació escassa o abundant

Una lubricació escassa pot ser trava per a una penetració còmoda, sent al mateix temps dolorosa gairebé sempre. Una lubricació excessiva pot disminuir la sensibilitat durant l'acte, tant en l'home com en la dona. La falta de lubricació es pot pal·liar per mitjà de lubrificant íntim; havent de conèixer que en alguns casos aquesta escassesa pot produir-se per diversos motius personals com la desmotivació (possiblement subsanable participant en jocs sexuals o fent realitat alguna fantasia sexual) o per malaltia que requerirà l'assistència d'un especialista.

Aquesta sequedat vaginal és una de les causes principals de la disparèunia, dolor durant la relació sexual. Pot ser originada per múltiples causes, principalment orgàniques o psíquiques.

Causes orgàniques. La falta d'estrògens a l'organisme és la causa que sol donar-se amb més freqüència perquè existeixi sequedat. Típic de les dones amb menopausa o prop de passar a aquesta fase i també en aquelles que tenen un cicle menstrual alterat. Aquestes últimes solen solucionar més fàcilment el seu problema pel fet que responen millor al tractament adequat barrejant estrògens i lubrificants.

Alguns anticonceptius també són responsables de la sequedat, segons els seus efectes secundaris, per exemple els que tenen entre els seus components excessos androgènics i són baixos en estrògens alhora. La solució està a canviar de mètode anticonceptiu. Alguns medicaments a més d'equilibrar desajustaments corporals també són capaços de baixar la producció de lubricació vaginal. Altres causes a les quals se'ls dona menys importància però que poden motivar una disminució de la lubricació són: el període post-part, el període de lactància, la diabetis, una intervenció quirúrgica o una infecció vaginal.

Causes psíquiques. El conjunt de temors que es tinguin respecte a la sexualitat, veritables o falsos, influïxen en la facilitat per a lubricar vaginalment. És important saber que les dones a les quals no els resulti agradable el sexe o la parella (perquè no estigui totalment satisfeta, perquè sàpiga que la seua parella només busca el seu propi plaer, perquè no existeixi la preparació adequada), seran les més propenses a tenir sequedat vaginal. Algunes vegades el lloc de trobada per a realitzar l'acte sexual també influïx.

Sol donar-se més en diverses cultures i religions actuals on el sexe segueix sent tabú o constituïx pecat. Quan aquestes dones estan preparades per a realitzar l'acte sexual, superats els jocs preliminars i amb una bona lubricació, a causa de l'educació i al temor que li provoca, són poc inclinades a arribar fins al final de manera inconscient. Una altra causa pot ser la freqüència amb què es mantenen relacions sexuals. Les dones amb relacions esporàdiques són més assídues a tenir sequedat que les que mantenen una vida sexual activa, independentment de l'edat o altres factors.