Cultura popular: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot afegeix: et:Popkultuur |
|||
Línia 21: | Línia 21: | ||
* [[Indumentària tradicional]] |
* [[Indumentària tradicional]] |
||
* [[Instruments tradicionals]] |
* [[Instruments tradicionals]] |
||
* [[Museu Etnològic de Barcelona]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 13:22, 27 ago 2012
La cultura popular, o folklore, és la cultura tradicional particular d'un grup ètnic o cultural determinat. Això inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions, etc. El folklore es transmet tradicionalment de manera oral, tot i que en l'època moderna s'han fet esforços importants de recopilació de la cultura popular de molts països. Durant el segle XIX es va posar èmfasi en l'ús del folklore per motius sobretot ideològics i nacionalistes (vegeu nacionalisme romàntic). El segle XX es va començar a estudiar el folklore més objectivament, i des d'un punt de vista etnogràfic.
El folklore dels Països Catalans ha estat compilat per diversos autors, entre els quals destaquen:
- Mossèn Alcover, que va recopilar un gran nombre de rondalles de les Illes Balears abans de començar a escriure el Diccionari català-valencià-balear.
- Joan Amades i Gelat, autor del Costumari Català.
- L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana: Die Balearen, Rondalles.
- Esteve Caseponce, recopilador de les Rondalles del Vallespir.[1]
- Joan Segura Valls, autor d'Història de Santa Coloma de Queralt, Història del Santuari de Sant Magí, i Història d'Igualada.
- Valeri Serra i Boldú, destacat folklorista, autor entre d'altres obres de l'Arxiu de tradicions populars.
- Enric Valor i Vives, narrador i gramàtic valencià, fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del català al País Valencià, autor de les Rondalles valencianes.
- Ramon Violant i Simorra, destacat etnògraf de la regió dels Pirineus, impulsor del Museu d'Indústries i Arts Populars de Barcelona.
Altres contextos
El terme cultura popular o cultura pop també s'utilitza (sobretot en països anglosaxons) per referir-se als trets característics (sobretot iconogràfics) de la cultura de masses en un moment determinat (tendències musicals, artístiques, cinematogràfiques, etc).
Pàgines que s'hi relacionen
- Mitologia
- Música tradicional
- Danses tradicionals
- Indumentària tradicional
- Instruments tradicionals
- Museu Etnològic de Barcelona
Referències
- ↑ Caseponce, Esteve. Rondalles del Vallespir, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Reed. 1993