Batalla de Qantish: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot posa descripció als enllaços |
||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
[[Abd al-Rahman ben Muhammad]], hadjib del [[califa]] [[Hixem II]] va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i l'oposició instigada per [[Muhammad ben Hisham al-Mahdi]] va organitzar una revolta obligant a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de [[Madīnat al-Zahrā]] a finals del [[1008]] o principis del [[1009]]. ''Sanxuelo'' encara disposava de l'exèrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el [[3 de març]] del [[1009]]. |
[[Abd al-Rahman ben Muhammad]], hadjib del [[califa]] [[Hixem II]] va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i l'oposició instigada per [[Muhammad ben Hisham al-Mahdi]] va organitzar una revolta obligant a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de [[Madīnat al-Zahrā]] a finals del [[1008]] o principis del [[1009]]. ''Sanxuelo'' encara disposava de l'exèrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el [[3 de març]] del [[1009]]. |
||
Els [[berbers]] liderats per [[Sulayman al-Mustaín]] es van oposar a [[Muhàmmad II al-Mahdí]] i els dos pretendents al califat es van dirigir a [[Burgos]] per demanar suport a [[Sanç I Garcia de Castella]], que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessió immediata de territoris a la frontera del [[Duero]] (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga)<ref>{{en}}Peter C. Scales, ''The Fall of the Caliphate of Córdoba'', cap. 6 [http://books.google.cat/books?id=m-Wvg__iHPAC&pg=PA199&lpg=PA199&dq=wadih+1009&source=bl&ots=arlKq4JRbS&sig=zOImlSObk6M-iQf91ZZKR30iT8A&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA198,M1]</ref> i passant per [[Madina Salim]] (l'actual [[Medinaceli]]) van derrotar a l'exèrcit de [[Wadih]], governador d'[[Al-Tagr Al-Awsat]] (''marca mitja'') a la [[batalla d'Al-Qulaiya]], per continuar en camí a [[Qurtuba]]. |
Els [[berbers]] liderats per [[Sulayman al-Mustaín]] es van oposar a [[Muhàmmad II al-Mahdí]] i els dos pretendents al califat es van dirigir a [[Burgos]] per demanar suport a [[Sanç I Garcia de Castella]], que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessió immediata de territoris a la frontera del [[Duero]] (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga)<ref>{{en}}Peter C. Scales, ''The Fall of the Caliphate of Córdoba'', cap. 6 [http://books.google.cat/books?id=m-Wvg__iHPAC&pg=PA199&lpg=PA199&dq=wadih+1009&source=bl&ots=arlKq4JRbS&sig=zOImlSObk6M-iQf91ZZKR30iT8A&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA198,M1 Google Llibres]</ref> i passant per [[Madina Salim]] (l'actual [[Medinaceli]]) van derrotar a l'exèrcit de [[Wadih]], governador d'[[Al-Tagr Al-Awsat]] (''marca mitja'') a la [[batalla d'Al-Qulaiya]], per continuar en camí a [[Qurtuba]]. |
||
== La batalla == |
== La batalla == |
||
Revisió del 03:34, 8 gen 2013
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.
Antecedents
Abd al-Rahman ben Muhammad, hadjib del califa Hixem II va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i l'oposició instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi va organitzar una revolta obligant a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de Madīnat al-Zahrā a finals del 1008 o principis del 1009. Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.
Els berbers liderats per Sulayman al-Mustaín es van oposar a Muhàmmad II al-Mahdí i els dos pretendents al califat es van dirigir a Burgos per demanar suport a Sanç I Garcia de Castella, que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessió immediata de territoris a la frontera del Duero (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga)[1] i passant per Madina Salim (l'actual Medinaceli) van derrotar a l'exèrcit de Wadih, governador d'Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja) a la batalla d'Al-Qulaiya, per continuar en camí a Qurtuba.
La batalla
Muhàmmad II al-Mahdí va reforçar les defenses de la capital i va dirigir-se a l'encontre amb un exèrcit heterogeni amb molts reclutes sense formació militar, sent derrotat a Jabal Qantish (l'actual Jabalquinto) el 5 de novembre de 1009 perdent més de deu mil homes, morts o ofegats en la fugida a l'intentar creuar el Guadalquivir. Els 600 genets de Sanç I Garcia de Castella van tenir un protagonisme decisiu en la victòria de Sulaymán.
Conseqüències
Els berbers liderats per Sulayman al-Mustaín van entrar a Qurtuba deposant a Muhàmmad II al-Mahdí, que va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa.
Referències
- ↑ (anglès)Peter C. Scales, The Fall of the Caliphate of Córdoba, cap. 6 Google Llibres