O: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: gv:Onnane (lettyr) modifica: uz:O (harf)uz:O (lotin)
m Robot afegeix: vep:O
Línia 116: Línia 116:
[[uk:O (латиниця)]]
[[uk:O (латиниця)]]
[[uz:O (lotin)]]
[[uz:O (lotin)]]
[[vep:O]]
[[vi:O]]
[[vi:O]]
[[vo:O]]
[[vo:O]]

Revisió del 01:18, 25 gen 2013

Per a altres significats, vegeu «O (kana)».

Plantilla:Alfabet llatí La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o.

Prové de la lletra grega Òmicron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/. Sembla que la grafia ve d'un símbol que representava un ull.

És una conjunció, que constitueix la proposició connectiva de disjunció. Sovint seguida de l'adverbi , expressa una alternativa. Sovint reforçada amb sia denota equivalència. En l'escriptura antiga equivalia el pronom feble ho.

Fonètica

En català pot representar dos sons: la o oberta o la o tancada de l'alfabet fonètic internacional segons la paraula. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronúncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rosellonès pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canigú).

O
O

Significats de la lletra O

Símbols derivats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: O