Centaures del desert: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m clean up, replaced: |títol → | títol AWB
Línia 18: Línia 18:
| música = [[Max Steiner]]
| música = [[Max Steiner]]
| fotografia = Winston C. Hoch
| fotografia = Winston C. Hoch
| repartiment = [[John Wayne]]<br />[[Jeffrey Hunter]]<br />[[Vera Miles]]<br />[[Natalie Wood]]<br />[[Ward Bond]]
| repartiment = [[John Wayne]]<br />[[Jeffrey Hunter]]<br />Vera Miles<br />Natalie Wood<br />Ward Bond
| so =
| so =
| muntatge =
| muntatge =
Línia 36: Línia 36:
| imdb = 0049730
| imdb = 0049730
}}
}}
'''''Centaures del desert''''' (títol original en [[anglès]] ''The Searchers'')<ref>[http://esadir.cat/filmoteca/Centaures_del_desert?searchterm=The%20Searchers&Criteri=Pelis Títol en català a Ésadir.cat]</ref> és una [[pel·lícula]] de [[western]] dirigida per [[John Ford]] l'any [[1956]].
'''''Centaures del desert''''' (títol original en anglès: ''The Searchers'')<ref>[http://esadir.cat/filmoteca/Centaures_del_desert?searchterm=The%20Searchers&Criteri=Pelis Títol en català a Ésadir.cat]</ref> és una [[pel·lícula]] de [[western]] dirigida per [[John Ford]] l'any [[1956]].


== Importància de la pel·lícula ==
== Importància de la pel·lícula ==
Per a diversos crítics, se la considera com el millor [[western]]s de la història del cinema, i com una de les millors creacions cinematogràfiques de tots els temps. Steven Spielberg, Jose Luis Garci, Eduardo Torres-Dulce, Pedro García Cuartango, Silvia Coma, Javier Coma, Juan Ignacio García Garzón, Víctor Arribas, Begoña i Andreu Arribas la consideren la millor de tota la història del setè art. Va ser rodada íntegrament en exteriors naturals de gran bellesa.
Per a diversos crítics, se la considera com el millor [[western]]s de la història del cinema, i com una de les millors creacions cinematogràfiques de tots els temps. Steven Spielberg, Jose Luis Garci, Eduardo Torres-Dulce, Pedro García Cuartango, Silvia Coma, Javier Coma, Juan Ignacio García Garzón, Víctor Arribas, Begoña i Andreu Arribas la consideren la millor de tota la història del setè art. Va ser rodada íntegrament en exteriors naturals de gran bellesa.


Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest és el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerància a càrrec del millor [[John Wayne]]. El mestre Ford va tornar a demostrar per què és un dels millors directors de la història del cinema en un genial relat ple de força, amargor, poesia i perfecció. Un obra d'art.
Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest és el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerància a càrrec del millor John Wayne. El mestre Ford va tornar a demostrar per què és un dels millors directors de la història del cinema en un genial relat ple de força, amargor, poesia i perfecció. Un obra d'art.


''Centaures del desert'' és un western diferent a tots, fins i tot als anteriors realitzats per John Ford, perquè impugna el substrat mitològic del gènere. A diferència de, per exemple, ''[[Stagecoach]]'' (1939) o ''[[La legió invencible]]'' ([[1949]]), aquí no es tracta de parlar del sagrat o de l'èpic; tampoc no s'aborda la mítica cosmogònica o fundacional de ''[[The Iran Horse]]'' ([[1924]]) o ''[[Drums Along the Mohawk]]'' ([[1939]]).
''Centaures del desert'' és un western diferent a tots, fins i tot als anteriors realitzats per John Ford, perquè impugna el substrat mitològic del gènere. A diferència de, per exemple, ''[[Stagecoach]]'' (1939) o ''[[La legió invencible]]'' ([[1949]]), aquí no es tracta de parlar del sagrat o de l'èpic; tampoc no s'aborda la mítica cosmogònica o fundacional de ''[[The Iran Horse]]'' ([[1924]]) o ''[[Drums Along the Mohawk]]'' ([[1939]]).
Línia 47: Línia 47:
En realitat, és un conte sinistre que explora els límits de la consciència nord-americana, el seu costat més fosc, tractant temes com la família, la moral, les relacions entre sexes o la violència, de manera gens tranquil·litzadora, qüestionant arquetips, fórmules.
En realitat, és un conte sinistre que explora els límits de la consciència nord-americana, el seu costat més fosc, tractant temes com la família, la moral, les relacions entre sexes o la violència, de manera gens tranquil·litzadora, qüestionant arquetips, fórmules.


L'heroi de la cinta, Ethan Edwars ([[John Wayne]]), és un heroi malalt i repel·lent, un maníac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, més concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar ([[Henry Brandon]]), responsable de matar al seu germà Aaron ([[Walter Coy]]), de violar i assassinar a la seva cunyada Martha ([[Dorothy Jordan]]) i a la seva neboda més gran, Lucy ([[Pippa Scott]]), així com d'arrasar el ranxo d'aquests.
L'heroi de la cinta, Ethan Edwars (John Wayne), és un heroi malalt i repel·lent, un maníac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, més concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar ([[Henry Brandon]]), responsable de matar al seu germà Aaron ([[Walter Coy]]), de violar i assassinar a la seva cunyada Martha ([[Dorothy Jordan]]) i a la seva neboda més gran, Lucy ([[Pippa Scott]]), així com d'arrasar el ranxo d'aquests.
== Argument <ref>{{ref-web |cognom=|nom=|títol= The Searchers|url= http://www.nytimes.com/movies/movie/43376/The-Searchers/overview |editor=''The New York Times'' }}</ref>==
== Argument <ref>{{ref-web |cognom=|nom=| títol= The Searchers|url= http://www.nytimes.com/movies/movie/43376/The-Searchers/overview |editor=''The New York Times'' }}</ref>==
Ethan ([[John Wayne]]) torna a casa seva després d'haver estat a la [[guerra de Secessió]] i al poc temps tota la seva família és assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin ([[Jeffrey Hunter]]).
Ethan (John Wayne) torna a casa seva després d'haver estat a la [[guerra de Secessió]] i al poc temps tota la seva família és assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin ([[Jeffrey Hunter]]).


== Repartiment ==
== Repartiment ==
Línia 66: Línia 66:
* [[Antonio Moreno]]: Emilio Figueroa
* [[Antonio Moreno]]: Emilio Figueroa
* [[Hank Worden]]: Mose Harper
* [[Hank Worden]]: Mose Harper
* [[Lana Wood]]: Debbie de petita
* [[Lana Wood]]: Debbie de petita


== Referències ==
== Referències ==
Línia 75: Línia 75:
* {{tcmdb title|16113}}
* {{tcmdb title|16113}}
{{John Ford}}
{{John Ford}}
⚫
{{ORDENA:Centaures Del Desert}}


⚫
{{ORDENA:Centaures Del Desert}}
[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1956]]
[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1956]]
[[Categoria:Pel·lícules de western de la dècada del 1950]]
[[Categoria:Pel·lícules de western de la dècada del 1950]]

Revisió del 18:47, 11 març 2014

Infotaula de pel·lículaCentaures del desert
The Searchers
Fitxer:Centaures del desert.jpg
Fitxa
DireccióJohn Ford
Protagonistes
John Wayne
Jeffrey Hunter
Vera Miles
Natalie Wood
Ward Bond
ProduccióC. V. Whitney
Patrick Ford
Merian C. Cooper
Dissenyador de produccióJames Basevi Modifica el valor a Wikidata
GuióFrank S. Nugent
MúsicaMax Steiner
FotografiaWinston C. Hoch
MuntatgeJack Murray Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1956
Durada120 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeCalifòrnia, Colorado, Arizona i Utah Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.750.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereWestern
Lloc de la narracióTexas Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0049730 Filmaffinity: 591096 Allocine: 5168 Rottentomatoes: m/searchers Letterboxd: the-searchers Mojo: searchers Allmovie: v43376 TCM: 16113 Metacritic: movie/the-searchers TV.com: movies/the-searchers AFI: 53577 TMDB.org: 3114 Modifica el valor a Wikidata

Centaures del desert (títol original en anglès: The Searchers)[1] és una pel·lícula de western dirigida per John Ford l'any 1956.

Importància de la pel·lícula

Per a diversos crítics, se la considera com el millor westerns de la història del cinema, i com una de les millors creacions cinematogràfiques de tots els temps. Steven Spielberg, Jose Luis Garci, Eduardo Torres-Dulce, Pedro García Cuartango, Silvia Coma, Javier Coma, Juan Ignacio García Garzón, Víctor Arribas, Begoña i Andreu Arribas la consideren la millor de tota la història del setè art. Va ser rodada íntegrament en exteriors naturals de gran bellesa.

Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest és el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerància a càrrec del millor John Wayne. El mestre Ford va tornar a demostrar per què és un dels millors directors de la història del cinema en un genial relat ple de força, amargor, poesia i perfecció. Un obra d'art.

Centaures del desert és un western diferent a tots, fins i tot als anteriors realitzats per John Ford, perquè impugna el substrat mitològic del gènere. A diferència de, per exemple, Stagecoach (1939) o La legió invencible (1949), aquí no es tracta de parlar del sagrat o de l'èpic; tampoc no s'aborda la mítica cosmogònica o fundacional de The Iran Horse (1924) o Drums Along the Mohawk (1939).

En realitat, és un conte sinistre que explora els límits de la consciència nord-americana, el seu costat més fosc, tractant temes com la família, la moral, les relacions entre sexes o la violència, de manera gens tranquil·litzadora, qüestionant arquetips, fórmules.

L'heroi de la cinta, Ethan Edwars (John Wayne), és un heroi malalt i repel·lent, un maníac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, més concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar (Henry Brandon), responsable de matar al seu germà Aaron (Walter Coy), de violar i assassinar a la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan) i a la seva neboda més gran, Lucy (Pippa Scott), així com d'arrasar el ranxo d'aquests.

Argument [2]

Ethan (John Wayne) torna a casa seva després d'haver estat a la guerra de Secessió i al poc temps tota la seva família és assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin (Jeffrey Hunter).

Repartiment

Escena del tràiler de la pel·lícula

Referències

  1. ↑ Títol en català a Ésadir.cat
  2. ↑ «The Searchers». The New York Times.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centaures del desert
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centaures_del_desert&oldid=13036665»