Noves rimades: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{millorar}} |
|||
Les '''noves rimades''' és |
Les '''noves rimades''' és un estrofisme i un [[gènere literari]] molt popular a [[Catlunya]] del segle XII a XV.<ref>{{GEC|0235255}}</ref> Es tracta d'un gènere de [[poesia narrativa]], és a dir, no és poesia lírica per expressar sentiments, sinó una manera d'explicar històries abans que la prosa. El seu estrofisme conté un nombre il·limitat de versos octosíl·labs que rimen en apariats. |
||
A un primer moment la narrativa es feia en vers però en versos més llargs, normalment [[alexandrí|alexandrins]], així en francès sorgeixen ''Le roman d'Enéas'' o ''Le roman de Thèbes'' i en castellà la ''cuaderna vía''. En català aquest vers llarg narratiu no va existir i es va agafar directament les noves rimades que havien estat fetes servir en francès per [[Chrétien de Troyes]] en les seves novel·les de tema artúric i [[Marie de France|Maria de França]] en els ''[[lai|Lais]]'', també amb temes d'allò que se n'ha anomenat la [[Matèria de Bretanya]]. Així en català tindrem moltes obres escrites en aquest estrofisme: ''La faula'' de [[Guillem de Torroella]], el ''Llibre de Fortuna e Prudència'' de [[Bernat Metge]], ambdós de tema al·legòric. També altres peces [[anònimes]] (i com les anteriors del [[segle XIV]]): el ''Salut d'Amor'', el ''Conte d'amor'' i el ''Frare de Joy e Sor de Plaser''. Tot i ser un gènere narratiu com que estava escrit en vers l'aparició de provençalismes hi és ben present. |
|||
==Referències== |
|||
{{Referències}} |
|||
{{esborrany de literatura}} |
|||
{{ORDENA:Noves Rimades}} |
{{ORDENA:Noves Rimades}} |
||
Revisió del 16:27, 1 ago 2014
 |
Les noves rimades és un estrofisme i un gènere literari molt popular a Catlunya del segle XII a XV.[1] Es tracta d'un gènere de poesia narrativa, és a dir, no és poesia lírica per expressar sentiments, sinó una manera d'explicar històries abans que la prosa. El seu estrofisme conté un nombre il·limitat de versos octosíl·labs que rimen en apariats.
A un primer moment la narrativa es feia en vers però en versos més llargs, normalment alexandrins, així en francès sorgeixen Le roman d'Enéas o Le roman de Thèbes i en castellà la cuaderna vía. En català aquest vers llarg narratiu no va existir i es va agafar directament les noves rimades que havien estat fetes servir en francès per Chrétien de Troyes en les seves novel·les de tema artúric i Maria de França en els Lais, també amb temes d'allò que se n'ha anomenat la Matèria de Bretanya. Així en català tindrem moltes obres escrites en aquest estrofisme: La faula de Guillem de Torroella, el Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge, ambdós de tema al·legòric. També altres peces anònimes (i com les anteriors del segle XIV): el Salut d'Amor, el Conte d'amor i el Frare de Joy e Sor de Plaser. Tot i ser un gènere narratiu com que estava escrit en vers l'aparició de provençalismes hi és ben present.
Referències
- ↑ «Noves rimades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.