Revolució: diferència entre les revisions
m Corregit: caràcter trascendental, s'hauria de parlar millor d > caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
Calvo és mongolo. |
|||
[[Fitxer:Lenin.WWI.JPG|thumb|200px|right|Vladímir Ílitx Uliànov ([[Lenin]]), líder revolucionari [[Rússia|rus]].]] |
[[Fitxer:Lenin.WWI.JPG|thumb|200px|right|Vladímir Ílitx Uliànov ([[Lenin]]), líder revolucionari [[Rússia|rus]].]] |
||
Revisió del 13:10, 23 set 2014
Calvo és mongolo.
Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.[1]
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com violentes, com una ruptura de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible és necessari que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos.
En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:
- revolució política
- revolució social
- revolució econòmica
En sentit figurat, també s'anomenen revolucions certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica...
Origen del terme
En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.[2]
Referències
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.
- ↑ Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". Els Marges, 83 (tardor 2007), p. 107-110.
Bibliografia
- Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolución", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5.
- Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolución. Madrid: Unión Editorial. ISBN 84-7209-034-5.