Josep Maria López-Picó: diferència entre les revisions
Línia 45: | Línia 45: | ||
* [http://www.cardona.cat/ca/vila/historia/josep-maria-lopez-pico- Biografia a la pàgina de l'Ajuntament de Cardona] |
* [http://www.cardona.cat/ca/vila/historia/josep-maria-lopez-pico- Biografia a la pàgina de l'Ajuntament de Cardona] |
||
* [http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GLL Josep López i Batllori - Galeria de Metges Catalans] |
* [http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GLL Josep López i Batllori - Galeria de Metges Catalans] |
||
{{Inicia taula}} |
|||
{{succession box |
|||
|títol = [[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]<br />Medalla VII |
|||
| anys = [[1948]]-[[1959]] |
|||
| abans = [[Francesc Matheu i Fornells]] |
|||
| després = [[Octavi Saltor i Soler]]}} |
|||
{{Finalitza taula}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Lopez-Pico, Josep Maria}} |
{{ORDENA:Lopez-Pico, Josep Maria}} |
||
[[Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català]] |
[[Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català]] |
Revisió del 23:21, 27 gen 2016
Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català.[1]
Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de les Publicacions de «La Revista», i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1948 a l'Acadèmia de Bones Lletres. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebé influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris. Va morir l'any 1959 i està enterrat, juntament amb la seva esposa, al cementiri de Vallirana.
Obres
Poesia
- Intermezzo galant (1910)
- Turment-frument (1910)
- Poemes del port (1911)
- Amor, senyor (1912)
- Epigramata (1915)
- L'ofrena (1915)
- Cants i al·legories (1917)
- El meu pare i jo (1920)
- Popularitat (1922)
- La nova ofrena (1922)
- Elegia (1925)
- Invocació secular (1926)
- Epitalami (1931)
- Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)[2]
- Variacions líriques (1935)
- Epifania (1936)
- Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
- Via Crucis (1947)
- Maria Assumpta (1947)
- Job (1948)
- Oda a Roma (1950)
- El mirall de Déu (1951)
Prosa
- Moralitats i pretextos (1917)
- L'home del qual es parla (1922)
- A mig aire del temps (1935)
- Lleures del pensament (1935)
Referències
- ↑ «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128
Enllaços externs
- «Josep Maria López-Picó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia de López-Picó a Corpus Literari Ciutat de Barcelona, Joan Ducros
- Biografia de López-Picó, a una altra pàgina de Corpus Literari Ciutat de Barcelona
- Biografia a la pàgina de l'Ajuntament de Cardona
- Josep López i Batllori - Galeria de Metges Catalans
Precedit per: Francesc Matheu i Fornells |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla VII 1948-1959 |
Succeït per: Octavi Saltor i Soler |