Test de Finkbeiner: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m
Línia 1: Línia 1:
⚫
La '''prova de Finkbeiner''' o '''test de Finkbeiner''' és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any [[2013]] per la periodista [[Christie Aschwanden]]. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible [[sexisme]] als articles que parlen sobre [[biografies]] de [[dones]], especialment als camps de l'[[enginyeria]], la tècnica i la [[ciència]], ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu ''[[síndrome de la barrufeta]]''). Aschwander va donar-li el nom d'[[Ann Finkbeiner]], que es va negar a escriure en una revista científica sobre una astrònoma "com a dona".<ref name=aschwanden>Christie Aschwanden, ''Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?'', ''DobleXScience'', [[5 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Ann Finkbeiner, ''What I’m Not Going to Do'', ''The Last Word On Nothing'', [[17 de gener]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Curtis Brainard, ''The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists'', ''Columbia Journalism Review'', [[22 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref>

⚫
L'anomenada '''prova de Finkbeiner''' o '''test de Finkbeiner''' és una de les maneres d'observar com els medis de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any [[2013]] per la periodista [[Christie Aschwanden]]. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible [[sexisme]] als articles que parlen sobre [[biografies]] de [[dones]], especialment als camps de l'[[enginyeria]], la tècnica i la [[ciència]], ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu ''[[síndrome de la barrufeta]]''). Aschwander va donar-li el nom d'[[Ann Finkbeiner]], que es va negar a escriure en una revista científica sobre una astrònoma "com a dona".<ref name=aschwanden>Christie Aschwanden, ''Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?'', ''DobleXScience'', [[5 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Ann Finkbeiner, ''What I’m Not Going to Do'', ''The Last Word On Nothing'', [[17 de gener]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Curtis Brainard, ''The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists'', ''Columbia Journalism Review'', [[22 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref>


En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin [[home]]s, com típicament la seva [[bellesa]] o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu [[marit]], la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera a influit la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la [[necrològica]] de l'enginyera aeroespacial [[Yvonne Brill]] al ''[[New York Times]]'', que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per a ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra a la que "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de cohets".<ref>''Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88'', de Douglas Martin, ''New York Times'', [[30 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Theo Schall, ''Problems With How We Talk About Female Scientists'', Berman Institute Bioethics Bulletin, [[13 de maig]] de [[2015]] {{en}}</ref>
En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin [[home]]s, com típicament la seva [[bellesa]] o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu [[marit]], la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera a influit la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la [[necrològica]] de l'enginyera aeroespacial [[Yvonne Brill]] al ''[[New York Times]]'', que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per a ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra a la que "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de cohets".<ref>''Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88'', de Douglas Martin, ''New York Times'', [[30 de març]] de [[2013]] {{en}}</ref><ref>Theo Schall, ''Problems With How We Talk About Female Scientists'', Berman Institute Bioethics Bulletin, [[13 de maig]] de [[2015]] {{en}}</ref>


==Criteris del test==
== Criteris del test ==
La prova proposada per Aschwanden detecta [[masclisme]], basat en un sistema [[androcèntric]] i [[patriarcal]], si en algun moment de l'article es menciona almenys un dels següents aspectes:<ref name=aschwanden/>
La prova proposada per Aschwanden detecta [[masclisme]], basat en un sistema [[androcèntric]] i [[patriarcal]], si en algun moment de l'article es menciona almenys un dels següents aspectes:<ref name=aschwanden/>
* El fet que sigui sobre una dona
* El fet que sigui sobre una dona
Línia 14: Línia 13:
* El fet de ser "la primera dona que..."
* El fet de ser "la primera dona que..."


==Vegeu també==
== Vegeu també ==
* [[Test de Bechdel]], [[test de Mako Mori]], [[test de Huston]]
* [[Test de Bechdel]], [[test de Mako Mori]], [[test de Huston]]
* [[Micromasclisme]], [[Dominació (sociologia)#Dominació masculina|dominació masculina]]
* [[Micromasclisme]], [[Dominació (sociologia)#Dominació masculina|dominació masculina]]
Línia 22: Línia 21:
* [[Discriminació retributiva]], [[taxa a les dones]]
* [[Discriminació retributiva]], [[taxa a les dones]]


==Referències==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}


Revisió del 07:01, 25 maig 2016

La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner és una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicació representen les persones segons el seu gènere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. Té forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme als articles que parlen sobre biografies de dones, especialment als camps de l'enginyeria, la tècnica i la ciència, ja que sembla que, per exemple, un matemàtic és matemàtic però una matemàtica és una dona matemàtica, i dona abans de res (vegeu síndrome de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure en una revista científica sobre una astrònoma "com a dona".[1][2][3]

En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i científiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com típicament la seva bellesa o manca d'ella, els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera a influit la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova és la necrològica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, començava dient "Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir al seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre la seva durant vuit anys per a ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew". El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra a la que "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de cohets".[4][5]

Criteris del test

La prova proposada per Aschwanden detecta masclisme, basat en un sistema androcèntric i patriarcal, si en algun moment de l'article es menciona almenys un dels següents aspectes:[1]

  • El fet que sigui sobre una dona
  • La feina del marit de la dona
  • La conciliació de la feina amb la maternitat
  • La manera maternal de relacionar-se amb els seus subordinats
  • Com es va quedar parada en conéixer la competència ferotge al seu camp científic
  • Com n'és un model de dona per a d'altres
  • El fet de ser "la primera dona que..."

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Christie Aschwanden, Test de Finkbeiner: What matters in stories about women scientists?, DobleXScience, 5 de març de 2013 (anglès)
  2. ↑ Ann Finkbeiner, What I’m Not Going to Do, The Last Word On Nothing, 17 de gener de 2013 (anglès)
  3. ↑ Curtis Brainard, The Finkbeiner Test: Seven rules to avoid gratuitous gender profiles of female scientists, Columbia Journalism Review, 22 de març de 2013 (anglès)
  4. ↑ Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88, de Douglas Martin, New York Times, 30 de març de 2013 (anglès)
  5. ↑ Theo Schall, Problems With How We Talk About Female Scientists, Berman Institute Bioethics Bulletin, 13 de maig de 2015 (anglès)

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Test_de_Finkbeiner&oldid=17015431»