Diferència entre revisions de la pàgina «Animació de plastilina»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Corregit: - fa el procés + fa al procés)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
 
== Història ==
Tot i que el concepte de ''claymation'' va ser patentat per [[Will Vinton]] l'any 1978, trobem que, a principis del Segle XX,<ref>{{Ref-web|url=http://www.brighthub.com/multimedia/video/articles/59445.aspx|títol=Who Invented Claymation?|consulta=2 maig 2016|llengua=anglès|editor=Finn Orfano|data=17 desembre 2009}}</ref>, ja existien produccions audiovisuals que utilitzaven aquest recurs. De fet, la primera pel·lícula de Claymation s'anomena ''La pesadilla del escultor'', datada el 1908 i realitzada per [[Billy Bitzer]] .<ref>{{Ref-web|url=http://animacionartesanal.blogspot.com.es/2010/03/tecnicas-iv-clay-animation.html|títol=Animación artesanal|consulta=11/05/2016|llengua=Español|editor=Miquel Díaz|data=13/03/2010}}</ref>. De la mà de [[Joseph Sunn]], un dels pioners d'aquesta tècnica, es van començar a iniciar aquest tipus de produccions. Aquest animador d'origen xinès-americà l'any 1926 farà una breu producció anomenada ''The Penwiper.'' A partir dels anys 50 es va començar a difondre l'ús del Claymation per a la realització d'efectes especials en les pel·lícules. Un dels especialistes més representatius en aquest tipus d'efectes va ser [[Ray Harryhausen]],<ref>{{Ref-web|url=https://es.wikipedia.org/wiki/Ray_Harryhausen|títol=Ray Harryhausen|consulta=2 de Maig 2016|llengua=anglès|editor=|data=30 de Març 2016}}</ref>, el qual va participar en l'animació de pel·lícules com ''Jasón y los argonautas'', ''Furia de titanes'' i ''El séptimo viaje de Sinbad''.<ref>{{Ref-web|url=https://videoscreadoscondibujos.wordpress.com/2015/02/12/que-es-claymation-o-plastimacion/|títol=¿Qué es el Claymation?|consulta=2 de maig 2016|llengua=castellà|editor=|data=}}</ref>
 
Actualment, tot i que es disposa d'una alta gamma de possibilitats quant a l'animació digital, molts cineastes segueixen confiant en les possibilitats del ''Claymation'' i altres varietats del ''Stop Motion,'' ja que pot oferir una calidesa i/o una textura que l'animació digital no pot oferir. L'any 2005 és quan més s'exploten les possibilitats d'aquesta tècnica; es creen estudis i s'experimenta en gran mesura, deixant-nos talentoses obres com ''Wallace & Gromit'' o ''Frankieweenie.'' Els estudis més importants estan situalts en països de parla anglesa. Per una banda trobem ''Laika,'' un estudi nord-americà anteriorment anomenat ''Vinton Studio'' creat per Will Vinton i recreat, amb el nom actual, per Phil Knight. Finalment, per part anglesa, trobem Aardman animations, que, tot i que no tingui tanta història radera, és un dels estudis més importants en quan al tracte del ''Claymation''.
Existeixen diferentes tipus de ''claymation'' depenent del material que es faci servir, els més habituals són la plastilina o l'argila, però també pot ser silicona, ceràmica o algun altre material maleable.
* Animació d'argila més coneguda és la de '''personatges''' o ''character'' on es crea el moviment dels personatges de fotograma en fotograma intentant que la diferència entre aquests sigui la més mínima possible però on el personatge es manté reconeixible.
* Animació d'argila '''lliure''' o ''freeform'' fa referència al procés en el qual el material canvia de forma radicalment i molt ràpidament.<ref>{{Ref-web|url=https://locomocionfest.wordpress.com/2015/07/01/animando-con-plastilina-claymation/|títol=ANIMANDO CON PLASTILINA: CLAYMATION|consulta=2 maig 2016|llengua=Espanyol|editor=Chispa|data=1 juliol 2015}}</ref>.
* Animació per '''estrats de tal'''l o ''stratacut'' on la plastilina es troba a una barra apretada amb diferents colors, la càmera mostra fotograma a fotograma els talls d'aquesta barra on es van veient les diferents formes i figures que formen els colors interns, normalment s'acaba creant una imatge abstracta.
* Animació amb '''pintura de plastilina''' o ''clay painting animation'', la plastilina es posa sobre una superficie plana i es mou com si fos pintura.
* Animació amb '''plastilina fosa''' o ''clay melting'' on s'aplica una font de calor al material i aquest s'acaba fonent.
* Animació amb '''''foamation''''' és aquella que s'utilitza el material foam en comptes de plastilina el foam és gomaespuma recoberta amb làtex que aconsegueix que sigui més versatil i net.<ref>{{Ref-web|url=http://animacionartesanal.blogspot.com.es/2010/03/tecnicas-iv-clay-animation.html|títol=TÉCNICAS IV: Clay Animation|consulta=2 maig 2016|llengua=Espanyol|editor=Miquel Díaz|data=13 març 2010}}</ref>.
* Animació sobre '''relleu''', normalment vidre. La força de la gravetat actua esclafant la plastilina com si fos un dibuix es pot fer que els personatges saltin i volin sense necessitat d'estar a una superfície. Un exemple seria l'animació de [[Rex the Runt]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.ecured.cu/Stop_Motion|títol=StopMotion|consulta=2 maig 2016|llengua=Espanyol|editor=|data=}}</ref>.
 
== Artistes i directors de ''claymation'' ==
 
== Diferències entre ''claymation'' i ''stop-motion'' ==
Tot i que molta gent tendeix a confondre els dos termes com a sinònims intercanviables, el claymation no és res més que una subcategoria de l'stop-motion.<ref>{{Ref-web|url=http://www.stopmotionanimation.com/page/claymation-or-stop-motion-what-s-the-difference|títol=Claymation or Stop-Motion: What's the Difference?|consulta=2 maig 2016|llengua=anglès|editor=Mike Brent|data=}}</ref>. L'stop-motion consisteix a donar vida a qualsevol objecte inanimat a partir de l'animació, mentre que l'animació amb plastilina és, tal com diu el mateix terme, la tècnica que es fa servir per tal de donar vida a objectes fets a partir de plastilina o argila.
 
L'animació de plastilina és utilitzada normalment per a la creació de programes televisius infantils, puix que és un material mal·leable i permet una gran llibertat a l'hora de deformar i metamorfosar els personatges, efecte que no s'aconseguiria si es fessin servir els materials rígids de l'stop-motion. En principi, els personatges creats per a l'ús d'aquesta tècnica no haurien de portar cap esquelet articulat al seu interior, per tal de poder aprofitar al màxim les possibilitats que proporciona un material tan emmotllable com la plastilina. Tot i això, en moltes ocasions els animadors fan una excepció, i s'ajuden d'esquelets o estructures metàl·liques per donar forma a les seves creacions.<ref>{{Ref-web|url=http://tecnologiastopmotion.blogspot.com.es/2014/03/definiciones-animacion-stop-motion.html|títol=Conceptos sobre animación stop motion. Técnica y subtécnicas.|consulta=2 maig 2016|llengua=Castellà|editor=Sofía Félix Poggi|data=27 març 2014}}</ref>
1.328.557

modificacions

Menú de navegació