Jardí del Túria: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 23:07, 30 jul 2016

El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València. No solament és un espai verd i lúdic, també té un ús cultural.

El parc va ser creat el 1986, ocupa els darrers 10 km de la llera del Túria, 1.100.000 m². Com a riu que era, se situa molts metres per davall del nivell dels carrers al voltant. Això fa necessaris moltes escales i esgraons que el fan comunicar amb les avingudes que l'envolten. Es limita a l'oest amb el Parc de la Capçalera i el municipi de Mislata, i a l'est amb la mar mediterrània. És de titularitat municipal, dirigit per l'ens anomenat CulTuria.

Història

Després de la Gran Riuada del 14 d'octubre del 1957, es va engegar un projecte per desviar el riu cap al sud de la ciutat, anomenat "Pla Sud". Açò fet, l'antic llit del Túria restà sense aigua però també sense destinació. Es proposà diverses idees per a l'ús de la llera, entre d'elles una autovia i una estació de ferrocarrils. A la fi fou un moviment cívic, amb el lema "Volem el riu verd", que aconseguí que s'utilitzara com a parc municipal. La subseqüent legislació féu que no es poguera construir a tot l'espai, amb l'excepció del projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Sectors

El jardí està dividit en 11 sectors amb distints usos. Podem parlar en termes generals, però, de tres zones, alta, mitjana i baixa. Del Parc de la Capçalera fins al Museu de les Belles Arts, és a dir, el sector alt, hi trobem majorment infraestructures esportives, dividits en dos per una part de bosc. Adossat al riu, però més alt que la caixa del riu, hi ha el passeig de l'Albereda, una passejada petita d'un quilòmetre que antany fou la devesa del riu. D'allí fins al pont de l'Àngel Custodi, el sector mitjà, és un jardí que conjuga bosc a la part alta i fonts, estanys i zones de jocs a la part baixa, l'anomenat riu de xiquets que té com a estrela el Parc Gulliver. A la part baixa, trobem la Ciutat de les Arts, també envoltat de jardins, un riu petit, i estanys, amb l'Umbracle, un jardí cobert, adossat a desnivell. Al final hi ha l'Oceanogràfic i l'Àgora, on per motiu de les obres de l'Àgora i el Pont de la Ronda encara no es pot entrar.

Ricardo Bofill (pare) dissenyà el tram mitjà, aquell que envolta el Palau de la Música. Aquest tram es caracteritza per les palmeres i l'estany al voltant del pont de la Mar, les fonts situades davant del Palau, i pel pati arabesc de fonts i tarongers entre ambdós. L'equip "Vetges Tu - Mediterrània" fou l'encarregat de dissenyar la part més alta, de la Casa de l'Aigua, fins al pont d'Ademús. Aquest és un conjunt d'instal·lacions esportives i fonts ornamentals.

La Conselleria d'Agricultura va dissenyar el tram anomenat "Bosc Urbà" que comprèn la zona mitjana entre el pont d'Ademús i les Torres de Serrans. És l'única zona del parc que ofereix una orografia més variada, amb tossals i planes, conjugant prats i boscos de milers de pins. Després es construí el jardí al voltant del Parc Gulliver, anomenat "Riu de Xiquets".

A partir de l'any 2000 es va condicionar la zona pròxima a la nova estació d'Alameda i el pont de l'Exposició anomenat també "de Calatrava" pel seu dissenyador o "de la Peineta" ("de la Pinta" en castellà) per la seua forma. S'hi col·locà un arener amb jocs i una zona arbrada útil per a les fires i exposicions (vegeu Usos de parc). A continuació, es construí el pont de les Flors.

Les darreres actuacions, han sigut d'acondicionar el tros del jardí entre el Parc de la Capçalera i la Casa de l'Aigua (2007), i obrir totes les zones del jardí al voltant del Palau de les Arts (2008).

Ponts del Túria

Un altre distinctiu del parc són els nombrosos ponts que el creuen, 18 en total:

pont de la Mar
pont d'Aragó
pont de l'Àngel Custodi
pont del Regne de València
pont de Montolivet
pont de l'Assut de l'Or o de la Ronda o de la Serradora.

A més hi ha dos ponts que travessen la part del buc del riu que és, en l'actualitat, exclòs del Jardí, situat a la desembocadura:

pont del ferocarril direcció Barcelona
pont de les Drassanes

Usos del parc

Entre el pont del Real i el pont de l'Exposició hi ha un gran espai obert que s'empra per a diverses activitats. Durant les Falles i el Nou d'Octubre entre altres festes majors, es fan castells de focs d'artifici. La Fira d'Abril i d'altres grans esdeveniments hi tenen lloc; quan ve el circ, es planta la carpa ací. A l'altra banda del pont de l'Exposició, en mig d'una sèrie de passejos enjardinats, s'hi fan diverses fires comercials o culturals com per exemple la Fira de les Nacions, la Fira d'Aliments i la Fira Alternativa. A la zona alta, els camps de fútbol es troben a caramull els diumenges, sobretot per la jovenalla dels barris del nord de la ciutat.

Infraestructura del jardí

Edificis

Infraestructura esportiva
- 7 camps de futbol
- 4 pistes esportives
- Pistes de tennis
- Pista de patinatge
- Pista de petanca
- Circuit de bici-cross
- Camp de rugbi

Infraestructura lúdica
- El Parc Gulliver
- Parcs de jocs
- Bars

Transports
- Estació d'Alameda
- Estació de Túria
- carril-bici

Fotografies

Fonts i tarongers del Jardí del Túria.
Fonts del Palau de la Música.
Detall de l'escultura monumental de Gulliver.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí del Túria

Enllaços externs

Plana de l'Ajuntament sobre els parcs de València

Portal de la ciutat de València

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Fitxer:jardí del Túria 5.jpg|thumb|300px|Bosc al Jardí del Túria, amb el Palau de la Música al fons.]]
 [[Fitxer:Valencia luchtfoto.jpg|thumb|300px|Vista àeria de la ciutat, amb el Jardí a l'esquerra i la nova llera a la dreta.]]
-El '''Jardí del Túria''' és un parc urbà situat a l'antiga llera del riu [[Túria]] de la ciutat de [[València]]. No només és un espai verd i lúdic, també té un ús cultural.
+El '''Jardí del Túria''' és un parc urbà situat a l'antic llit del riu [[Túria]] de la ciutat de [[València]]. No solament és un espai verd i lúdic, també té un ús cultural.
-El parc va ser creat el [[1986]], ocupa els darrers 10 km de la llera del [[riu Túria|Túria]], 1.100.000 m². Com a riu que era, se situa molts metres per davall del nivell dels carrers al voltant. Això fa necessària moltes escales i esgraons que el comuniquen amb les avingudes que l'envolten. Es limita a l'oest amb el [[Parc de la Capçalera]] i el municipi de [[Mislata]], i a l'est amb la [[mediterrani|mar mediterrània]]. És un marc de titularitat municipal, dirigit per l'ens anomenat ''CulTuria''.
+El parc va ser creat el [[1986]], ocupa els darrers 10 km de la llera del [[riu Túria|Túria]], 1.100.000 m². Com a riu que era, se situa molts metres per davall del nivell dels carrers al voltant. Això fa necessaris moltes escales i esgraons que el fan comunicar amb les avingudes que l'envolten. Es limita a l'oest amb el [[Parc de la Capçalera]] i el municipi de [[Mislata]], i a l'est amb la [[mediterrani|mar mediterrània]]. És de titularitat municipal, dirigit per l'ens anomenat ''CulTuria''.
 == Història ==
-Després de la [[Gran Riuada de València|Gran Riuada]] del 14 d'octubre del 1957, es va engegar un projecte per desviar el riu cap al sud de la ciutat, anomenat "[[Pla Sud]]". Açò fet, l'antic llit del Túria quedà sense aigua però també sense destí. Es proposà diverses idees per a l'ús de la llera, entre d'elles una autovia i una estació de ferrocarrils. A la fi fou un moviment cívic, amb el lema "Volem el riu verd", que aconseguí que s'utilitzara com a parc municipal. Subseqüent legislació féu que no es poguera construir a tot l'espai, amb l'excepció del projecte de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].
+Després de la [[Gran Riuada de València|Gran Riuada]] del 14 d'octubre del 1957, es va engegar un projecte per desviar el riu cap al sud de la ciutat, anomenat "[[Pla Sud]]". Açò fet, l'antic llit del Túria restà sense aigua però també sense destinació. Es proposà diverses idees per a l'ús de la llera, entre d'elles una autovia i una estació de ferrocarrils. A la fi fou un moviment cívic, amb el lema "Volem el riu verd", que aconseguí que s'utilitzara com a parc municipal. La subseqüent legislació féu que no es poguera construir a tot l'espai, amb l'excepció del projecte de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].
 == Sectors ==
-El jardí està dividit en 11 sectors amb distints usos. Podem parlar en termes generals, però, de tres zones, alta, mitjana i baixa. Del [[Parc de la Capçalera]] fins al [[Museu de Belles Arts de València|Museu de les Belles Arts]], és a dir, el sector alt, hi trobem majorment infraestructures esportives, dividits en dos per un tram de bosc. Adossat al riu, però més alt que la llera, hi ha el [[L'albereda de València|passeig de l'Albereda]], un petit passeig d'un quilòmetre que antany fou la [[devesa]] del riu. D'allí fins al [[pont de l'Àngel Custodi]], el sector mitjà, és un jardí que conjuga bosc a la part alta i fonts, estanys i zones de jocs a la part baixa, l'anomenat ''riu de xiquets'' que té com a estrela el [[Parc Gulliver]]. A la part baixa, trobem la [[Ciutat de les Arts i les Ciències de València|Ciutat de les Arts]], també envoltat de jardins, un riu petit, i estanys, amb l'[[Umbracle]], un jardí cobert, adossat a desnivell. Al final hi ha l'[[Oceanogràfic]] i l'[[Àgora]], on per motiu de les obres de l'Àgora i el [[Pont de la Ronda]] encara no es pot entrar.
+El jardí està dividit en 11 sectors amb distints usos. Podem parlar en termes generals, però, de tres zones, alta, mitjana i baixa. Del [[Parc de la Capçalera]] fins al [[Museu de Belles Arts de València|Museu de les Belles Arts]], és a dir, el sector alt, hi trobem majorment infraestructures esportives, dividits en dos per una part de bosc. Adossat al riu, però més alt que la caixa del riu, hi ha el [[L'albereda de València|passeig de l'Albereda]], una passejada petita d'un quilòmetre que antany fou la [[devesa]] del riu. D'allí fins al [[pont de l'Àngel Custodi]], el sector mitjà, és un jardí que conjuga bosc a la part alta i fonts, estanys i zones de jocs a la part baixa, l'anomenat ''riu de xiquets'' que té com a estrela el [[Parc Gulliver]]. A la part baixa, trobem la [[Ciutat de les Arts i les Ciències de València|Ciutat de les Arts]], també envoltat de jardins, un riu petit, i estanys, amb l'[[Umbracle]], un jardí cobert, adossat a desnivell. Al final hi ha l'[[Oceanogràfic]] i l'[[Àgora]], on per motiu de les obres de l'Àgora i el [[Pont de la Ronda]] encara no es pot entrar.
-[[Ricardo Bofill]] (pare) dissenyà el tram mitjà, aquell que envolta el Palau de la Música. Aquest tram es caracteritza per les palmeres i l'estany al voltant del [[pont de la Mar]], les fonts situades davant del Palau, i pel pati arabesc de fonts i tarongers entre ambdós. L'equip "Vetges Tu - Mediterrània" fou l'encarregat de dissenyar el tram més alt, des de la [[Casa de l'Aigua]], fins al [[pont d'Ademús]]. Aquest és un conjunt d'instal·lacions esportives i fonts ornamentals.
+[[Ricardo Bofill]] (pare) dissenyà el tram mitjà, aquell que envolta el Palau de la Música. Aquest tram es caracteritza per les palmeres i l'estany al voltant del [[pont de la Mar]], les fonts situades davant del Palau, i pel pati arabesc de fonts i tarongers entre ambdós. L'equip "Vetges Tu - Mediterrània" fou l'encarregat de dissenyar la part més alta, de la [[Casa de l'Aigua]], fins al [[pont d'Ademús]]. Aquest és un conjunt d'instal·lacions esportives i fonts ornamentals.
 La [[Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana|Conselleria d'Agricultura]] va dissenyar el tram anomenat "Bosc Urbà" que comprèn la zona mitjana entre el pont d'Ademús i les [[Torres de Serrans]]. És l'única zona del parc que ofereix una orografia més variada, amb tossals i planes, conjugant prats i boscos de milers de [[pinus|pins]]. Després es construí el jardí al voltant del Parc Gulliver, anomenat "Riu de Xiquets".
@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 A partir de l'any [[2000]] es va condicionar la zona pròxima a la nova estació d'''[[Estació de l'Albereda|Alameda]]'' i el [[pont de l'Exposició]] anomenat també "de Calatrava" pel seu dissenyador o ''"de la Peineta"'' ("de la Pinta" en [[castellà]]) per la seua forma. S'hi col·locà un arener amb jocs i una zona arbrada útil per a les fires i exposicions (vegeu [[#Usos del parc|Usos de parc]]). A continuació, es construí el [[pont de les Flors]].
-Les darreres actuacions, han sigut acondicionar el tram del jardí entre el Parc de la Capçalera i la Casa de l'Aigua (2007), i obrir totes les zones del jardí al voltant del [[Palau de les Arts]] (2008).
+Les darreres actuacions, han sigut d'acondicionar el tros del jardí entre el Parc de la Capçalera i la Casa de l'Aigua (2007), i obrir totes les zones del jardí al voltant del [[Palau de les Arts]] (2008).
 == Ponts del Túria ==
@@ Línia 48: / Línia 48: @@
 |}
-A més hi ha dos ponts que creuen la part de la llera que és, en l'actualitat, exclosa del Jardí, situada a la desembocadura:
+A més hi ha dos ponts que travessen la part del buc del riu que és, en l'actualitat, exclòs del Jardí, situat a la desembocadura:
 {|valign="top" style="font-size:90%"
 |
@@ Línia 56: / Línia 56: @@
 == Usos del parc ==
-Entre el [[pont del Real]] i el [[pont de l'Exposició]] hi ha un gran espai obert que s'empra per a diverses activitats. Durant les [[Falles]] i el [[Nou d'Octubre]] entre altres festes majors, es fan castells de [[focs d'artifici]]. La [[Fira d'Abril]] i d'altres grans esdeveniments hi tenen lloc; quan ve el circ, es planta la carpa ací. A l'altra banda del pont de l'Exposició, en mig d'una sèrie de passejos enjardinats, s'hi fan diverses fires comercials o culturals com per exemple la Fira de les Nacions, la Fira d'Aliments i la Fira Alternativa. A la zona alta, els camps de fútbol es troben a rebossar els diumenges, sobretot per la jovenalla dels barris del nord de la ciutat.
+Entre el [[pont del Real]] i el [[pont de l'Exposició]] hi ha un gran espai obert que s'empra per a diverses activitats. Durant les [[Falles]] i el [[Nou d'Octubre]] entre altres festes majors, es fan castells de [[focs d'artifici]]. La [[Fira d'Abril]] i d'altres grans esdeveniments hi tenen lloc; quan ve el circ, es planta la carpa ací. A l'altra banda del pont de l'Exposició, en mig d'una sèrie de passejos enjardinats, s'hi fan diverses fires comercials o culturals com per exemple la Fira de les Nacions, la Fira d'Aliments i la Fira Alternativa. A la zona alta, els camps de fútbol es troben a caramull els diumenges, sobretot per la jovenalla dels barris del nord de la ciutat.