Terme municipal de València, amb la ciutat a l'esquerra i l'Albufera a la dreta; ente les dues es divisa la nova llera del riu Túria.
Benvinguts al Portal de València
Benvinguts al Viquiportal de València de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que estigueu interessats en aquesta ciutat i temes relacionats amb ella. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb la ciutat de València. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.
La ciutat de València, capital del País Valencià, és també coneguda com el cap i casal i la capital del Túria, riu que la travessa d'oest a est. Situada a la vora de la Mediterrània, posseeix dues zones de gran valor paisatgístic: l'Horta, hui reduïda a la mínima expressió, i l'Albufera, paratge protegit format pel llac, el bosc de la Devesa i les platges i dunes. Fou fundada com Valentia pels romans, coneguda com Balansiya pels àrabs, i rebatejada com València per Jaume I el 1238. Amb 797.654 habitants (2007) i més de 1.750.000 a l'àrea metropolitana, és la primera ciutat del País Valencià, la segona de la Catalanofonia, i la tercera d'Espanya.
Les Falles són la setmana de festa de València. El dia 15 de març de matí es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, encara que hui en dia es fan majoritariament de poliestiré i fusta. Aquests monuments es cremen quatre dies després, a la mitjanit del dia de Sant Josep.
En el català medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col.locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, es cita que les tropes del rei en Jaume, portaven falles.
...Les falles de València, la festa del foc, se celebren amb l'arribada de la primavera (per Sant Josep), el mes de març. En el català medieval, la paraula falla designava les torxes que es col.locaven dalt de les torres de guaita. Deriva del llatí facula, torxa. Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments eren anticlericals i crítics amb el govern local o estatal. Amb la dictadura de Franco van perdre gran part del sarcasme per la censura, però eren de les poques expressions públiques que es feien íntegrament en valencià.
