Portal:Occitània

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Creu occitana transparent.svg Viquiportal d'Occitània i de l'occità Creu occitana transparent.svg
Siatz benvenguts al Portal d'Occitània e de la lenga occitana en lenga catalana
Escut occità.svg

Benvingut al Viquiportal d'Occitània i de la llengua occitana de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que esteu interessats en Occitània i temes relacionats. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb Occitània. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.

Situació geogràfica d'Occitània

Occitània és l'àrea històrica de domini de la llengua occitana i lloc d'origen dels occitans. Comprèn el terç sud de França, la Vall d'Aran al Principat de Catalunya i algunes valls alpines del Piemont a Itàlia. El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial més enllà del lingüístic, tot i que existeixen grups minoritaris de nacionalistes occitans. La bandera occitana és la dels comtes de Tolosa: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, la Vall d'Aran i de la regió de Migdia-Pirineus; al costat de l'escut de Catalunya en la de la regió del Llenguadoc-Rosselló, així com a l'escut del departament dels Alts Alps.

refresca - Modifica

Efemèrides Actualitat
Pàgina principal: Portal:Occitània/gener/28

modifica

Article de gener[modifica]

Escut d'armes dels Comtes de Foix

El Comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França. Els comtes de Foix governaren aquest comtat independent durant l'edat mitjana, des des voltants de l'any 900 fins a la seva integració a la Corona Francesa el 1607.

Cal cercar l'origen de Foix en els comtes de Comenge. El primer comte sembla que fou Asnar però no es clar si va arribar a portar el títol. Va morir vers 935 i va tenir dos fills: el primer, Arnau I de Comenge, es va casar amb Arsenda comtessa hereva de Carcassona i Rasès unint-se ambdós llinatges breument. A la seva mort va repartir el dominis: Roger el Vell va rebre el Carcassès o Carcassonès (Comtat de Carcassona) i es de suposar que els drets feudals sobre la part sud del comtat de Comenge governada per germà de Arnau I (oncle de Bernat), es a dir una part del Comtat de Comenge; Odó I el Comtat de Rasès; Garcia el Comtat d'Aura; Ramon I part del comtat de Comenge (una part del nord) i Ameli Simplici la resta del nord del Comtat de Comenge.


Pàgina principal: Portal:Occitània/2022
El 17 de gener la productora Virasolelh atorgà la segona edició dels premis Joan-Pau Verdier de cançó en occità a Joanda (primer premi), Es Paums (premi del públic), C×K (rock), La Mal Coiffée (vocal) i Lou Dalfin (tradicional), entre més.[1] El primer d'abril —d'ací en -63 dies— Conta'm estrenarà el doblatge occità de la pel·lícula Cirano de Brageirac.[2] A final d'any es publicarà per a PC i Switch el joc Dordogne, ambientat a la Dordonya i, per tant, amb diàlegs en occità.[3]
Morts[4]
El 3 de gener morí de COVID-19 el divulgador científic Igor Bogdanoff, sis dies després de la mort del seu germà bessó;[5] el 9 de gener, el militant occitaniste Gèli Grande[6] i el cantador tradicional Pèire Boissièra.[7] Anna Maria Poggio Romieg Jumeau

modifica

Articles sol·licitats

modifica

La imatge occitana de gener ¿Sabíeu que...
Plaça de la Comèdia, Montpeller.

Arxiu

Com podeu contribuir-hi

Ajudeu-nos a augmentar la informació sobre Occitània i l'occità...

  • Podeu iniciar qualsevol article de la llista d'articles sol·licitats.
  • Traduint qualsevol article que falte de les Viquipèdies en occità, en anglés, en castellà o en francés.

modifica

Directori
Escut occità.svg · Geografia · Nuvola filesystems www.png
Noia 64 apps galeon.png · Història · Escut occità.svg
Occitània: Alvèrnia · Bearn · Borbonès · Delfinat · Gascunya incloent la regió d'Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran · Guiena incloent Agenès, Carcí, Perigord i Roergue · Llemosí incloent la Marca llemosina · Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda · Mònaco · País Niçard · Provença incloent el Comtat Venaissí · Valls Occitanes · Velai (històricament a Llenguadoc) · Vivarès (històricament a Llenguadoc)

Estats amb regions o províncies occitanòfones: França: Alvèrnia · Aquitània · Llemosí · Llenguadoc-Rosselló · Migdia-Pirineus · Provença-Alps-Costa Blava · Roine-Alps · Espanya: la Vall d'Aran · Itàlia Cuneo · Torí · Imperia · Mònaco (tot)

Ciutats més grans: Marsella · Tolosa · Bordeus · Toló · Niça · Montpeller · Ais de Provença · Llemotges · Nimes · Clarmont d'Alvèrnia · Avinyó · Pau · Baiona · Valença · Besiers · Montluçon · Vichèi · Tarba · Agen

Muntanyes: Alps · Massís Central · Pirineus

Rius: Garona (tributaris: Dordonha, Òlt, Tarn · Gers · Avairon · Ciron · Corrèsa) · Loira (tributaris: Vinhana · Alier · Cruesa · Gartempa) · Roine (tributaris: Gardon · Ardecha · Isèra · Droma) · D'altres rius: Ador · Charanta · Aude · Argenç · Var · Eila · Lui · Midosa · Midor

Història d'Occitània: Prehistòria occitana · Els primers pobladors occitans

Occitània ocupada: Occitània romana · Regne visigot de Tolosa · Regne Burgundi de Provença · Septimània visigòtica

Formació dels regnes occitans: Ducat d'Aquitània · Comtat de Tolosa · Vescomtat de Carcassona · Comtat de Provença · Comtat de Foix

Croada albigesa: setge de Besiers · setge de Carcassona · setge de Minerva · setge de Tèrme · setge de Minerva · Batalla de Montjuèi · setge de La Vaur · batalla de Muret · setge de Bellcaire · Setge de Tolosa (1211) · Setge de Tolosa (1218) · Setge de Tolosa (1219)

Occitània assimilada: Occitània del segle XIV al XVII · Occitània durant la Revolució Francesa · Felibritge · Regionalisme occità

Segle XX: Occitània 1900-1940 · Occitània sota el règim de Vichy · Occitània fins els anys 70 · Occitània i la regionalització del 1981

Escut occità.svg · Cultura · Crystal128-kanagram.svg
Nuvola apps occitan.png · Llengua i literatura · Escut occità.svg
Escut occità.svg · Política · Nuvola France flag.svg
Cravate-normal.png · Occitans famosos · Escut occità.svg

modifica el directori

Enllaços Referències

modifica

  1. «Joanda ganha lo primièr prèmi Joan-Pau Verdièr de la cançon occitana» (en occità). Jornalet, 18-01-2022. [Consulta: 18 gener 2022].
  2. «Cirano de Brageirac doblat en occitan» (en occità). Jornalet, 10-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  3. «Un nòu videojòc en occitan que son accion se situa en Peiregòrd» (en occità). Jornalet, 03-06-2020. [Consulta: 22 gener 2021].
  4. «Quatre estelas de mai qu'illuminan la nuèch occitana» (en occità). Jornalet, 23-01-2022. [Consulta: 27 gener 2022].
  5. «Los bessons Bogdanoff son mòrts amb sièis jorns de diferéncia» (en occità). Jornalet, 05-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  6. «Nos a quitats Gèli Grande, militant occitanista e copresident del Partit de la Nacion Occitana» (en occità). Jornalet, 10-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
  7. «Nos ven de quitar Pèire Boissièra, cantador e collectaire de la memòria del país» (en occità). Jornalet, 10-01-2022. [Consulta: 14 gener 2022].
Viquiportals
Portal.svg

Portals temàtics
Animals | Art | Arts visuals | Astronomia | Bàsquet | Biografies | Biologia | Biotecnologia | Ciència | Ciències de la salut | Còmic | Economia | Esport català | Filosofia | Història Militar Catalana | Corona d'Aragó | Història | Immunologia | Informàtica | Mamífers | Microsoft | Mitologia | Tecnologia | Terra Mitjana | Unió Soviètica | Videojocs | Ciclons tropicals | Sardana |

Portal.svg

Portals geogràfics
Portal:Països Catalans: Andorra | Illes Balears | Catalunya | Catalunya Nord | País Valencià
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Azerbaidjan | Brasil | Grècia | Japó | Mèxic | Polinèsia | Quebec


Portada de l'enciclopèdia ]   Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]

modifica

Altres wikis relacionades amb Occitània

modifica