Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona (1162).
Francesco Pagano (Nàpols, segle xv, actiu a València entre el 1472 i el 1481. Pintor renaixentista que per raó del seu origen també era conegut com a Francesco Neapoli. És considerat, junt amb Paolo de San Leocadio, un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.
El 1472, gràcies a les recomanacions del cardenal Roderic de Borja, que més tard fou el PapaAlexandre VI, va desembarcar al Grau de València el 1274, acompanyat de dos pintors més, Paolo de San Leocadio i Riccardo Quartararo, àlies Mestre Ricard (Riquart als documents). De bon començament Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio van rebre un tracte de favor enfront dels pintors valencians de l'època per venir recomanats pel cardenal Roderic Borja, de manera que de seguida van ser contractats per a pintar al fresc les parets de la capella Major de la Seu. Això era tot un repte si tenim en compte que aquesta era l'obra pictòrica més preuada del regne de València, i el 1469 havia estat danyada per un incendi.
La major part de l'Església no va reconèixer Benet. La Corona d'Aragó va ser la que més fort va donar suport a Benet XIII, en particular encoratjats per Sant Vicent Ferrer
El 1483 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís de Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. El títol de duc de Gandia fou legitimat per butlla del papaSixt IV en 1481.
