Se canta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de cançóSe canta
AquelasMontanhas.jpg
Iŀlustració d'un cavaller occità, per una versió de la cançó Se canta
Tipus himne nacional
Llengua occità
Lletra Gastó III de Foix
País França
Modifica dades a Wikidata

Se canta (variacions locals: Se chanta, Se chanti), també coneguda com a Aquelas montanhas (var. Aqueras montanhas; Aqueres montanhes; Aquelei montanhas; Aqueli montanhas) o La font de Nimes (var. La fònt de Nimes; La hont de Nimes), és una cançó occitana atribuïda a Gaston Fèbus, considerada l'himne d'Occitània. Originalment fou una cançó d'amor que amb el temps ha esdevingut una metàfora del sentiment del poble occità.

Una versió lleugerament modificada, Montanhes araneses, és l'himne de la Vall d'Aran.

"Se canta", doncs, és considerada l'himne oficiós del poble occità. Tant ha estat així, que el 2003, un diputat la cantà davant l'Assemblea Nacional Francesa per tal de denunciar l'abandonament que el seu territori rebia per part de l'administració central.[1] També va sonar el 2006 a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'hivern que es van celebrar a Torí, ja que una part de les proves se celebraren a les anomenades Valadas Occitanas.[2]

Alguns dels grups que l'han versionada són els Nadau o els Lou Dalfin, exponents principals de la música occitana.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la cançó és antic i el veritable autor és desconegut, si bé la llegenda l'atribueix a Gaston Fèbus, Comte de Foix. Segons aquesta llegenda, Gaston Fèbus, comte i poeta, s'hauria enamorat d'una princesa navarresa, que va ser obligada a tornar a Navarra. Els Pirineus, per tant, serien una barrera per al seu amor i per això ell desitjava que s'esfondressin. La realitat és que li van imposar un matrimoni amb una princesa navarresa molt jove, que ell repudià després d'haver-ne rebut l'herència.

La cançó és considerada per molts com l'himne d'Occitània d'ençà el començament del segle xx (també es considera un himne occità la cançó Copa Santa, però sol ser considerat l'himne sols de Provença).

Simbòlica de la cançó[modifica | modifica el codi]

Se canta seria de fet no solament un himne d'amor i de nostàlgia envers la dona estimada, però igualment, i sens dubte sobretot, una cançó que fa secretament al·lusió a la cèlebre Croada contra els albigesos, el rossinyol simbolitzant l'accés a la dimensió mística en els càtars, les muntanyes i els obstacles materials i interiors travant aquesta, l'amor per la dona estimada reenvia finalment a la questa de l'amor espiritual.

Usos[modifica | modifica el codi]

La versió aranesa d'aquesta cançó es diu Montanhes araneses, és l'himne oficial de la Vall d'Aran segons l'article 4 de la Llei 16/1990 de 13 de juliol.[3]

A les Valls Occitanes el seu ús protocol·lari s'ha començat a implantar en virtut de l'aplicació de la Llei 482-99 relativa a les minories lingüístiques. Diversos ajuntaments han organitzat cerimònies d'hissament de la bandera occitana en els edificis públics oficials durant les quals s'ha interpretat Se canta i Copa Santa.

Fora d'aquest territori el seu ús no és oficial, tot i que s'ha utilitzat en alguns actes de rellevància mediàtica a França, així mateix s'ha celebrat per primera vegada a França una cerimònia semblant a les italianes en el municipi de Baratier el 19 de novembre de 2006[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en aranès sobre Se canta a Viquitexts, la biblioteca lliure.