Se canta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSe canta
AquelasMontanhas.jpg
Iŀlustració d'un cavaller occità, per una versió de la cançó Se canta Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalhimne nacional Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
Lletra deGastó III de Foix Modifica el valor a Wikidata
Llenguaoccità i aragonès Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: fff216fd-79eb-4e04-b8e2-b511fdcea714 Modifica el valor a Wikidata

«Se canta» [se ˈkantɔ] [se ˈkantɔ] (pàg.) (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània[1] atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391)[2][3][4] i considerada com a himne no oficial d'Occitània.[5][6]

Una versió lleugerament modificada, «Montanhes araneses», és l'himne oficial de la Vall d'Aran des del 1993.[7]

Nom[modifica]

«Se canta» (regionalment Se chanta, Se canti), també és coneguda com a «Aquelas montanhas» (var. Aqueras montanhas; Aqueres montanhes; Aquelei montanhas; Aqueli montanhas) o «La font de Nimes» (var. La fònt de Nimes; La hont de Nimes) o «Montanhes Araneses»

També és popular a l'Alt Aragó amb el nom de Aqueras montanyas o Aqueras montañas, cantada en aragonès, i amb una lletra similar.

Història[modifica]

L'origen de la cançó és antic i el veritable autor és desconegut, si bé la llegenda l'atribueix a Gaston Fèbus (1331-1391), Comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan. Segons aquesta llegenda, Gaston Fèbus, comte i poeta, s'hauria enamorat d'una princesa navarresa, que va ser obligada a tornar a Navarra. El Pirineu, per tant, serien una barrera per al seu amor i per això ell desitjava que s'esfondressin. La realitat és que li van imposar un matrimoni amb una princesa navarresa molt jove, que ell repudià després d'haver-ne rebut l'herència.

Originalment fou una cançó d'amor que amb el temps ha esdevingut una metàfora del sentiment del poble occità: és considerada per molts com l'himne d'Occitània d'ençà el començament del segle xx (també es considera un himne occità la cançó Copa Santa, però sol ser considerat l'himne sols de Provença).

Durant la Primera Guerra Mundial, va ser cantat per soldats d'infanteria bearnesos i bigordans a les trinxeres.[8] El 2003, el diputat Joan de Lassala la cantà davant l'Assemblea Nacional Francesa per tal de denunciar l'abandonament que el seu territori rebia per part de l'administració central.[9] També va ser cantada el 2006 a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern que es van celebrar a Torí, ja que una part de les proves se celebraren a les anomenades Valadas Occitanas.[10]

Alguns dels grups que l'han versionada són els Nadau, els Lou Dalfin i Patric exponents principals de la música occitana.

La versió aragonesa, popular a l'Alt Aragó amb el nom de Aqueras montanyas, fou recopilada pel grup aragonés Biella Nuei i cantada posteriorment, entre altres, pel cantautor José Antonio Labordeta.

El Febrer de 2002, es reempleçà l'atmetller pròxim a la Font de Nimes: ja que l'original, el famós ametller esmentat a diverses versions, va morir.[11]

Simbòlica de la cançó[modifica]

Se canta seria de fet no solament un himne d'amor i de nostàlgia envers la dona estimada, però igualment, i sens dubte sobretot, una cançó que fa secretament al·lusió a la cèlebre Croada contra els albigesos, el rossinyol simbolitzant l'accés a la dimensió mística en els càtars, les muntanyes i els obstacles materials i interiors travant aquesta, l'amor per la dona estimada reenvia finalment a la questa de l'amor espiritual.[cal citació]

Usos oficials[modifica]

La versió aranesa d'aquesta cançó es diu Montanhes araneses, és l'himne oficial de la Vall d'Aran segons l'article 4 de la Llei 16/1990 de 13 de juliol.[12]

A les Valls Occitanes el seu ús protocol·lari s'ha començat a implantar en virtut de l'aplicació de la Llei 482-99 relativa a les minories lingüístiques. Diversos ajuntaments han organitzat cerimònies d'hissament de la bandera occitana en els edificis públics oficials durant les quals s'ha interpretat Se canta i Copa Santa.

Fora d'aquest territori el seu ús no és oficial, tot i que s'ha utilitzat en alguns actes de rellevància mediàtica a França, així mateix s'ha celebrat per primera vegada a França una cerimònia semblant a les italianes en el municipi de Baratier el 19 de novembre de 2006.[13]

També esdevingué un himne oficial del Toulouse FC el 2010.[14][15]

Versions i lletres[modifica]

Dialectes de l'occità

La lletra de la cançó, com és d'esperar en una cançó tradicional i de transmissió oral, té moltes versions diferents locals cantades en els dialectes locals.

En la majoria de les versions, la lletra es basa en la versió atribuïda a Gaston Fèbus.

Tot i això, certes versions, com la versió pastoral i la versió de noces, no s'hi basen: tenen lletres diferents, però en mantenen la melodia. La segona versió d'Ardecha és escrita en forma jocosa i tampoc s'hi basa.

A sota hi trobareu transcrites i traduïdes un nombre de versions. Entre parèntesis a les versions occitanes hi ha versos extra que poden ser sentits a voltes, però que usualment no formen part de les lletres. Entre parèntesis a les traduccions catalanes hi ha petits aclariments.

També hi trobareu la versió aragonesa recopilada pel grup aragonés Biella Nuei.

A la versió de noces els parèntesis al començament de cada estrofa (i al començament d'alguns versos) indican qui es suposa que hauria de cantar aquella part de la cançó.

Totes les traduccions s'han fet intentant mantenir-se el més a prop possible de la versió original occitana (o aragonesa). Per això, a vegades els mots triats per la traducció poden ser mots no tan coneguts. En aquests casos, s'ha afegit entre parèntesis una traducció amb un mot més comú i molt sovint enllaços externs a la definició del mot en qüestió.

Lletres comparades i traduccions de diferents versions
Versió de Llenguadoc[16] Traducció Versió aranesa[17] Traducció Versió de Provença[16] Traducció
Dejós ma fenèstra,
I a un aucelon
Tota la nuèch canta,
Canta sa cançon.
Dejús (sota) ma finestra,
Hi ha un ocellet
Tota la nit canta,
Canta sa cançó.
Aqueres montanhes
Que tant nautes son,
M'empèishen de véder
Mèns amors an o son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
No em deixen veure
Mes amors on són.
Sota ma fenèstra,
I a un aucelon,
Tota la nuèch canta,
Canta sa cançon.
Sota ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Nautes, se son nautes,
Ja s'abaisharàn
Es mies amoretes
Que s'aproparàn.
Altes, si són altes,
Ja s'abaixaran
Les meves amoretes
Que s'aproparan
Se canta e recanta,
Canta pas per ieu:
Canta per ma mia
Qu'es au luènh de ieu.
Si canta i recanta,
Canta pas per jo:
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen (impedeixen) de veure
Mes amors on són.
Montanhes araneses
A on es pastors
Es hònts regalades
Tròben, e jordons.
Muntanyes araneses
a on els pastors
fonts regalades
troben, i gerdons.
Aquelei montanhas
Que tant autas son,
M'empachan de veire
Meis amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, levatz-vos,
Per que pòsca veire
Mas amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Se cantes, perqué cantes?
Cantes pas per jo,
Cantes per ma hilha
Que non ei près de jo.
Si cantes per què cantes?
no cantes pas per jo,
cantes per ma filla,
que no és prop de jo.
Autas, ben son autas,
Mai s'abaissaràn,
E meis amoretas
Vèrs ieu revendràn.
Altes, bé són altes,
mes s'abaixaran,
I mes amoretes
Vers jo revindran.
Aquelas montanhas
Tant s'abaissaràn,
Que mas amoretas
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes,
Tant s'abaixaran,
Que mes amoretes,
S'aproparan.
Montanhes coronades
Tot er an de nhèu,
Tan nautes e bères
Que vos pune eth cèu.
Muntanyes coronades
Tot l'any de neu,
Tan altes i belles,
Que us enveja el cel.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas auçatz-vos,
Per que pòsque veire
Meis amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Montanhes araneses
Pientades de rius,
De totes grandeses
Vos adorne Diu.
Muntanyes araneses
Pentinades de rius,
De totes grandeses
Us adorna Déu.
A la fònt de Nimes,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Au mes de janvièr.
A la font de Nimes,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Al mes de gener.
Nòsti amors veiguéretz
Com rosèr florir,
Volem com es pares,
Guardant-vos morir.
Les nostres amors veieres
Com roser florir,
Volem, com els pares,
Esguardant-vos, morir.
S'aquelei flors blancas
Èran d'ametlons,
Culhiriáu d'amètlas
Per ieu e per vos.
Si aquelles flors blanques
Eren d'ametlletes,
Colliria ametlles
Per jo i per vós.
Se canta e recanta,
Canta pas per ieu:
Canta per ma mia
Qu'es auprès de ieu.
Si canta i recanta,
Canta pas per jo:
Canta per ma mia
Que és a prop de jo.
Versió de Bearn [18] Traducció Versió de Losera[16] Traducció Versió de Montpeller[16] Traducció
Devath de ma fenèstra,
Qu'i a un auseron,
Tota la nueit canta,
Canta sa cançon.
A sota (de baix) de ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó
Dejós ma fenèstra,
I a un auselon,
Tota la nuèit canta,
Canta pas per ieu.
Dejús ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
No canta pas per jo.
A la font de Nimes,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma lo papièr.
A la font de Nimes,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Com el paper.
Se canti, jo que canti,
Canti pas per jo,
Canti per ma mia
Qu'ei a luenh de jo.
Si canto, jo que canto,
No canto pas per jo,
Canto per ma mia
Que és lluny de jo.
Se canta, qué canta?
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, què canta?
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Aqueras mountanhas
Que tan hautas son,
M’empachan de véder
Mas amors on son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Al fonse de l'òrta,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma de papièr.
Al fons de l'horta,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Com de paper.
Aval dins la plana,
I a'n pibol traucat:
Lo cocut i canta
Quand i va nisar.
Avall dins la plana,
Hi ha un pollancre traucat(foradat):
El cucut canta
Quan hi va a niar.
Baishatz-ve, montanhas,
Planas, hauçatz-ve,
Tà que pòsqui véder
Mas amors on son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Aquelas flors blancas
Faràn d’ametlons
Per remplir las pòchas
De ieu e de vos.
Aquelles flors blanques
Faran ametlletes
Per omplir les butxaques
De jo i de vós.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Aqueras montanhas
Que s'abaisharàn
E mas amoretas
Que pareisheràn.
Aquelles muntanyes,
Que s'abaixaran,
I mes amoretes,
S'aproparan.
Aquelas montanhas
Que tan nautas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, auçatz-vos,
Per que pòsca veire
Ont son mas amors.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
On són mes amors.
Se sabèvi las véder,
On las rencontrar,
Passarí l'aigueta
Shens paur de'm negar.
Si les sabés veure,
On trobar-les,
Creuaria l'aigueta,
Sense paüra de negar-me.
Aquelas montanhas
Se n'abaissaràn
E mas amouretas
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes
S'abaixaran
I mes amoretes
S'aproparan.
Nautas son, plan nautas,
Mas s'abaissaràn
E mas amoretas
Apareisseràn.
Altes són, molt altes,
Mes s'abaixaran
I mes amoretes
Apareixeran.
Las pomas son maduras,
Las cau amassar
E las joenes hilhas,
Las cau maridar.
Les pomes són madures,
Cal amassar-les
I les joves filles,
Cal maridar-les
(S'èri 'na virondèla
E posquès volar,
Traversariái l'aiga
Per l'anar 'mbraçar.)
[cal citació]
(Si jo fos una oreneta
I pogués volar,
Travessaria l'aigua
Per anar-la a abraçar.)
1a versió d'Ardecha [19][20] Traducció 2a versió d'Ardecha [19] Traducció Versió de les Valls Occitanes[a][21] Traducció
Dessús la montanha,
Lo solelh totjorn
L'i lèva l'aiganha
Ben abans miègjorn.
Dessús (sobre) la muntanya,
El sol tothora
L'hi lleva la rosada
Ben abans migjorn (migdia).
Vès Cruàs e vès Meissa,
Nos i van bastir
Una centralassa,
Nos faran rostir.
Vers Cruàs i vers Mèissa,
Ens hi bastiran
Una centralassa (nuclear)[22],
Ens rostiran.
Davant de ma fenèstra,
I a un aucelon,
Tota la nuèch chanta,
Chanta sa chançon.
Davant de ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó.
Ardecha, Ardecha,
Qu'es nòstre país;
S'as pas vist Ardecha,
As jamai ren vist.
Ardecha, Ardecha,
És nostre país;
Si no has vist Ardecha
No has jamai (mai) res vist.
Ardecha, Ardecha,
Marvilhós país;
S'as pas vist Ardecha,
As jamai ren vist.
Ardecha, Ardecha,
Meravellós país;
Si no has vist pas Ardecha,
No has jamai res vist.
Se chanta, que chante,
Chanta pas per ieu,
Chanta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Volana mai Ardecha,
Ovesa sustot,
Se n'es pas tròp secha,
Fai lo serpaton.
El Volana i l'Ardecha
Ovesa sobretot,
Si no és pas massa seca,
Serpentejan.
L'estiu, la toristalha
Nos ven visitar,
Chaucha nòstra palha,
Nos pòt pus quitar.
A l'estiu, la turistalla
Ens ve a visitar,
Calciga (trepitja) nostra palla
No ens en podem desempallegar.
Aquelas montanhas
Que tant autas son,
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són
M'empatxen de veure
Mes amors on són.
Per faire la biaça,
L'i a de bon fojon;[23]
La bona fogassa
Se fai a Vernon.
Per menjar (lit. per fer les beaces),
Hi ha bon foudjou;
La bona fougasse
Es fa a Vernon.
Per ganhar sa vida,
Per parlar d'argent,
Anèm a la vila
Qu'es sovent ben luènh.
Per guanyar la vida,
Per parlar d'argent,
Anem a la ciutat,
Que és sovint ben lluny.
Aquelas montanhas
Lèu s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes
Lleu (aviat) s'abaixaran
I mes amoretes
S'aproparan.
Avèm la calheta
Mai de bons gratons,
La crica jauneta
E lo picodon.
Tenim caillette[24]
I bons gratons,
La crica groga
I el picodon.
Lo vin e las persèjas
Se vendon pas ben
E mangèm de mèrda
Que siam europencs.
El vi i els préssecs
No es venen pas bé
I mengem de merda
Perquè som europeus.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, levatz-vos,
Per que pòsque veire
Mas amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure
Mes amors on són.
Avèm de montanhas
Que tochan lo cèu
E de verdas planas
Per los bons tropèus.
Tenim muntanyes
Que toquen el cel
I verdes planes
Pels bons ramats.
Avèm de montanhas
Ont i a pus dengun
E nòstra campanha,
L'achapta mai d'un.
Tenim muntanyes
On ja no hi ha ningú
I nostra campanya (camps, prats)
La compra més d'un (vol dir: és

venuda a forasters).

Al fons de la prada,
I a'n pibol traucat:
Lo coguol i canta,
Benlèu i a nisat.
Al fons de la prada,
Hi ha un pollancre traucat
El cucut hi canta:
Potser hi ha niat.
Avèm de chastanhas
Gròssas coma d'uòus
E de bonas vinhas
Que fan l'òme nòu.
Tenim castanyes
Grosses com ous
I bones vinyes
Que fan l'home nou.
Crotz dau cementèri,
Monument aus mòrts,
Nos parlatz d'empèris,
Nòstre fotut sòrt.
Creus al cementiri,
Monuments als morts,
Ens parleu d'imperis,
Nostra fotuda sort (destí).
(Lei filhas de Valença
San pas far l'amor;
Quelei de Provença
Lo fan nuèch e jorn.)
[cal citació]
(Les noies de Valença
No saben pas fer l'amor;
Aquelles de Provença
El fan nit i jorn (dia).)
Avèm de ribièras
Plenas de peissons
Que chantan dins l'aiga
La nueit mai lo jorn.
Tenim rius
Plenes de peixets
Que canten dins l'aigua
la nit i el jorn.
Totas las usinas
En tren de sarrar;
Lo trauc de las minas,
Nos i l'an barrat.
Totes les fàbriques
Estan en camí de tancar;
El trau de les mines,
Ens el han barrat.
Avèm la fialuesa
Que bat los cocons
E la fabricuesa
Per leis armoiras.
Tenim la filadora
Que bat els capolls
I les fabricantes
Pels armaris.
Los que los anèm quèrre
Per nos ajudar:
Lo prefèct, lo mère
E lo deputat.
Els que anem a cercar
Per ajudar-nos:
El prefecte, el batlle
I el diputat.
Se l'aiga de Valse
Dins nòstre ventron,
L'i pren tròp de plaça,
Ardit lo corron!
Si l'aigua de Vals
Dins nostre ventre
Hi pren massa lloc,
It's time to plough!
De chamins de fèrre,
Ara n'i a pus ges
E sobre los sèrres,
Lo monde an fugit.
De ferrocarrils
Ara ja no n'hi ha gens
I sobre les serres,
El món (la gent) ha fugit.
Fini ma chansonnette!
En bramant pertot
E de ma fenèstra,
Vos mande un poton.
Fineixo ma cançoneta!
En bramant pertot (arreu)
I de ma finestra,
Us envio un petó.
Versió de Narbona [16] Traducció 2a versió de Narbona[25] Traducció Versió de Corresa[26] Traducció
Al fons de la prada,
I a'n pibol traucat:
Lo cocut i canta,
Benlèu i a nisat.
Al fons de la prada,
Hi ha un pollancre traucat
El cucut hi canta:
Potser hi ha niat.
Au fons de la prada,
I a un biule traucat;
Lo cocut i canta
Dau matin au ser.
Al fons de la prada,
Hi ha un pollancre traucat
El cucut hi canta
Del matí al vespre.
Si n'auviá 'na mia
Que m'aimèssa pas,
La m'nariá bòrd d'aiga,
La fariá nejar.
Si hi hagues una estimada
Que no m'amés pas,
La portaria al costat de l'aigua,
La negaria (l'ofegegaria).
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia,
Qu'es al luènh de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és lluny de jo.
Se cantes, que cantes,
Cantes pas per ieu;
Canta per ma miga,
Qu'es auprès de ieu.
Si cantes, que cantis,
No cantes pas per jo;
Cantes per ma amiga,
Que és a prop de jo.
Quand ieu canti, quand ieu canti,
Canti pas per me;
Canti per ma mia,
Que n'es près de me.
Quan jo canto, quan jo canto,
No canto pas per mi;
Canto per ma mia,
Que no és a prop de mi.
Dejós ma fenèstra,
I a un aucelon,
Tota la nuèit canta,
Canta sa cançon.
Dejús ma finestra,
Hi ha un ocellet,
Tota la nit canta,
Canta sa cançó.
Aquelas montanhas,
Que tan nautas son,
M'empachan de veire,
Mas amors ont son.
Aquelles muntanyes
Que tan altes són,
M'empatxen de veure,
Mes amors on són.
Baissatz-vos, montanhas,
Planas, auçatz-vos,
Per que pòsca veire,
Mas amors ont son.
Baixeu-vos, muntanyes,
Planes, alceu-vos,
Perquè pugui veure,
Mes amors on són.
Aquelas montanhas,
Tant s'abaissaràn,
Que mas amoretas,
Se raprocharàn.
Aquelles muntanyes,
Tan s'abaixaran,
Que mes amoretes,
S'aproparan.
Versió pastoral [cal citació] Traducció Versió de noces [cal citació] Traducció Versió Aragonesa[27] Traducció
Paissètz, mas oelhetas,
Paissètz doçament,
Vos quiti soletas
Per un cort moment.
Pastureu, mes ovelletes,
Pastureu dolçament,
Us deixo soletes
Per un curt moment.
(Padrí de matrimoni:)
Quand la prima arriba,
Lo gai rossinhòl,
D'amor per la riba,
Canta coma un fòl.
(Padrí de matrimoni:)
Quan la primavera arriba,
El gai(joliu) rossinyol,
D'amor per la riba,
Canta com un foll.
Aqueras montanyas
Tan alteras son
No me deixan vier
Os míos amors
Aquelles muntanyes
Tan altes són
No em deixen veure
Els meus amors
La pastoreleta
Que ieu vau trobar,
S'anuja soleta
Jos d'aquel albar.
La pastoreta
Que vaig a trobar
S'enutja soleta
Sota d'aquell àlber.
(Tornada, tothom)
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
(Homes) Ni mai per ma mia!
(Dones) Ni mon fringaire!
(All) Qual sap ont l'ai ieu!
(Tornada, tothom)
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
(Homes) Ni mes per ma mia!
(Dones) Ni mon estimat!

(Tothom) Qui sap on l'he jo (on és)!

Aqueras montanyas
Quán s'abaixarán
Y os míos amors
Apareixerán
Aquelles muntanyes
Quan s'abaixaran
I els meus amors
Apareixeran
Sus lo pont de Nantas,
I a un auselon,
Tota la nuèit canta,
Canta pas per ieu.
Sobre el pont de Nantes,
Hi ha un ocellet:
Tota la nit canta,
No canta pas per jo.
(Padrina de matrimoni:)
Al cèl l'alauseta
Canta bon matin,
Puèi fa 'na pauseta
Dusca al despertin.
(Padrina de matrimoni:)
Al cel l'alosa
Canta de bon matí
Després fa una pauseta
Fins el berenar[b].
Dezaga d'ixas boiras
Los iré a escar
Y crebando as mugas
Con yo en tornarán
Darrera (de saga) d'eixes boires
Les aniré a cercar
I trencant les fronteres
Amb jo tornaran.
Se canta, que cante,
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia,
Qu'es al prèp de ieu.
Si canta, que canti,
No canta pas per jo,
Canta per ma mia
Que és a prop de jo.
(Tothom)
A sa pijoneta
Cada pijonet
Ditz sa cançoneta
E fa'n potonet.
(Tothom es fa un petó.)
(Tothom)
A la colometa
Cada colomet
Diu la cançoneta
I hi fa un petonet.
(Tothom es fa un petó.)
Si canto, yo que canto,
no canto ta yo
canto ta la mía amiga
que ye en ixos monts
Si canto, jo que canto,
No canto per jo
Canto per la mia amiga
Que és en eixos monts.
Dejós ma fenèstra,
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma de papièr.
Dejús ma finestra,
Hi ha un ametller
Que fa flors blanques
Com de paper.
(Nuvi)
Uèi de tu, mon fraire,
Ai bastit mon niu;
Rossinhòl cantaire,
Canta donc per ieu.
(Nuvi)
Avui de tu, mon germà,
He bastit mon niu;
Rossinyol cantaire,
Canta doncs per jo.
S'aquelas flors blancas
Fasián d'ametlons,
N'empliriái mas pòchas
Per ela e per vos.
Si aquelles flors blanques
Faran ametlletes,
N'ompliré mes butxaques
Per ella i per vós.
(Núvia)
Coma tu, sorreta,
Uèi soi dins l'azur;
Joiala alauseta,
Canta mon bonur.
(Núvia)
Com tu, germaneta,
Avui sóc dins l'atzur (cel);
Joiosa alosa,
Canta ma beatitud.
(Tothom menys els nuvis)
Que Dieu benesiga
Vòstre gente niu,
Que lèu i espeliga
Un polit pinçon.
(Tothom menys els nuvis)
Que Déu beneeixi
Vostre gentil niu,
Que aviat hi neixi
Un polit pinsà.
(Última tornada, tothom)
Se canta, que cante,
Cantarà per ieu,
(Homes) Emai per ma mia!
(Dones) E mon fringaire!
(Tothom) Qu'es al pè de ieu.
(Última tornada, tothom)
Si canta, que canti,
Cantarà per jo,
(Homes) I també per ma mia!
(Dones) I mon estimat!
(Tothom) Que és a prop de jo.

Referències[modifica]

  1. Romania cantat : Lieder in alten und neuen Chorsätzen mit sprachlichen, literarischen und musikwissenschaftlichen Interpretationen. 364: Tübingen : G. Narr Verlag, 1980. «[...] l'air et certains versets de cette chanson qui connaît de très nombreuses variantes, sont encore assez universellement connus. [...] La connaissance de cette chanson est reconnue sans gêne, on la chante souvent avec une certaine fierté. [...] L'intérêt particulier de la chanson Aquelas Montanhas [...] provient avant tout du fait qu'elle est à peu près la seule chanson occitane répandue à travers plusieurs dialectes d'oc qui soit encore connue d'un grand public.» 
  2. Institut d'Estudis Occitans 65: [...] era famusa cançon de Gaston Fébus, aquiu Aqueras montanhas que tan nautas son [...] [1][Enllaç no actiu]
  3. Nemausensis.com: Certains historiens le font remonter à Gaston Phébus qui l'aurait dédié à son épouse pour se faire pardonner son comportement volage. [2]
  4. Whebdo: Gaston Phébus (1331-1391): Devint en 1343 Comte de Foix et seigneur de Béarn sous le nom de Gaston III. Prit le surnom de Phébus (soleil) pour illustrer sa blondeur et son désir de puissance. C'était un homme d'état puissant et indépendant, passionné de chasse et... de femmes. C'est pour se faire pardonner ses nombreuses infidélités qu'il écrivit ce chant destiné à son épouse retirée dans sa famille en Espagne. [3]
  5. Christian-Pierre Bedel: Peiralèu, 1999: Se Canta, l'hymne national occitan.
  6. Elisabeth Cestor: Les musiques particularistes: chanter la langue d'oc en Provence à la fin du XXe siècle, 2005, p. 112: Parmi les airs les plus connus, il y a Se Canta, l'hymne des félibres.
  7. Official Conselh Generau d'Aran website: Eth Plen deth Conselh Generau d'Aran a aprovat aué per unanimitat era letra oficiau der Imne Nacionau d'Aran, pr'amor qu'enquia ara non ne disposaue, a despièch qu'era cançon popular Montanhes Araneses siguesse reconeishuda coma imne d’Aran en 1993, declaracion que non venguec acompanhada dera letra corresponenta. [4]
  8. «Les chants nostalgiques» (en francès), 1935-07.
  9. [«Le fou chantant du haut pays, article de Marianne.(francès)». Arxivat de l'original el 2008-06-04. [Consulta: 17 abril 2010]. Le fou chantant du haut pays, article de Marianne.(francès)]
  10. Occità llengua oficial del Jocs Olímpics d'hivern de Torí(francès)
  11. The sign reads: Le Docte Collège des Consuls de Nîmes et la ville de Nîmes ont planté cet amandier pour que la Font de Nimes se perpétue le 9 février 2002. [5]
  12. Eth Plen apròve era letra der Imne d'Aran e inste ara UNESCO a reconéisher er occitan coma Patrimòni Mondiau dera Umanitat(occità)
  13. Baratier en Cairàs per un jorn capitala d'Occitània - Nòvas d'occitània Arxivat 2007-11-13 a Wayback Machine.(occità)
  14. TFC website: Depuis aujourd’hui, le TFC a trouvé un hymne, son hymne. Et le choix s’est porté sur « Se Canto », la ballade amoureuse la plus populaire de la région, que les plus fervents reprennent depuis toujours dans le virage Est. [6]
  15. La Dépêche du Midi: «Se canto», l'hymne officiel du TFC, a raisonné pour la première fois dans l'enceinte du Stadium. [7]
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Font de diverses de les versions: [[8]]
  17. Himne de la Vall d'Aran: [[9]]
  18. Versió de Bearn: [[10]]
  19. 19,0 19,1 Refèrencia que cita gran part de totes dues versions d'Ardecha [[11]]
  20. Versió amb forces canvis però que cobreix altres estrofes: [[12]]
  21. Font per la versió atribuida a les Valls Occitanes: [[13]]
  22. La central nuclear de Cruàs va ser construida a final dels anys 1970. [14]
  23. El fojon (occità) o foudjou (francès) és una crema feta amb diversos formatges i eau de vie, típic de Ardecha i Droma. [15]
  24. La caillette és un plat tradicional de l'Ardecha. Format de boles de carn de porc. [16]
  25. Bulletin de la société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, 1899, p.556.
  26. Bulletin de la société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, 1899, p.555.
  27. Versió Aragonesa de Biella Nuei (1997).[[17]]
  1. Falta referència que demostri que aquesta versió és de les valls occitanes
  2. És possible que en aquesta cançó despertin vulgui dir apat de mig-matí o de mitja tarda (berenar)

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en aranès sobre Se canta a Viquitexts, la biblioteca lliure.