Portal:València/article del mes
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats del portal de la ciutat de València[modifica]
La Catedral de València (Basílica Metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada per desig de Jaume I -seguint la tradició del segle xiii- a Santa Maria. Fou consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic.
{{Juny article de València}} - discussió - modifica - historial
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil tardogòtic de la ciutat de València, construït entre el 1482 i 1548. Si hi ha un edifici que simbolitze la puixança i la riquesa del segle d'or valencià (segle xv), aquest és sens dubte la Llotja. És una mostra de l'abast de la revolució comercial en la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.
La Llotja de València és Patrimoni de la Humanitat des de 1996 i està considerada com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu.
{{Juliol article de València}} - discussió - modifica - historial
El Trinquet de Pelayo és conegut com La catedral de l'Escala i corda, i és un dels trinquets amb més renom, i s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa.
El 20 d'agost de 1868 s'inaugurà al carrer de Pelai, al costat de l'Estació del Nord. Fins 1976 fou un trinquet descobert, és a dir, sense sostre. Així les pilotes podien eixir per sobre de les galeries: Si se n'anava per la part del dau es feia broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluís Vives), i si sortia pel rest deien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita".
{{Agost article de València}} - discussió - modifica - historial
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març del 1492 - Bruges, 6 de maig del 1549), generalment conegut com Lluís Vives, en llatí Ioannes Lodovicus Vives, va ser un dels més destacats humanistes i filòsofs del Renaixement.
Lluís Vives va nàixer a València a l'any 1492, el mateix any que els reis catòlics conquerien el darrer regne musulmà a la península, el regne de Granada, amb l'ajut de la Corona d'Aragó. Va ser l'inici d'una època molt difícil per a tots aquells que professaven una religió diferent a la cristiana, és a dir, per a tots els musulmans i jueus. Comandats pel cardenal Cisneros, amic i confessor de la reina Isabel, se'ls obligà a abandonar la religió de les seves famílies i les creences que des de feia segles els hi havien transmès els seus avantpassats...
{{Setembre article de València}} - discussió - modifica - historial
El palauet d'Aiora i el seu jardí anomenat Jardí d'Aiora, és un conjunt arquitectònic situat al barri d'Aiora. A dia d'avui el jardí és un parc públic i el palauet una escola infantil. A la vora oriental hi ha l'estació subterrània de metro d'Ayora.
El palauet i els seus jardins foren construïts el 1900 per encàrrec del comerciant José Ayora. Reberen aleshores el nom del seu mestre, i així se'n pot anomenar, com ho fa l'Ajuntament, Jardí d'Ayora.
{{Octubre article de València}} - discussió - modifica - historial
La Taifa de València era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del Califat de Còrdova el 1010. Els primers cabdills i creadors de la Taifa eren Mubàrak i Mudhàffar. Al 1021 arribà al tron Abd al-Aziz ibn Amir, nét d'Almanzor, el rei que faria de la Taifa una de les més importants de la península, i marca el període de major esplendor. Aleshores s’alçà la murada islàmica de València, de la qual encara queden alguns llenços i torres en l’actualitat.
Amb una breu interregnum del 1094 al 1109 quan El Cid entrà a la ciutat i hi creà el seu propi regne, duraria fins al 1238, quan la seua conquista per Jaume I l'esborraria i erigiria en el seu lloc el Regne de València.
{{Novembre article de València}} - discussió - modifica - historial
L'avinguda de Vicent Blasco Ibáñez és una via urbana de València, situada entre els Jardins del Real i el Cabanyal. L'avinguda pren el nom d'un escriptor i polític important de València del segle XX, Vicente Blasco Ibáñez. Abans del 1980, fou coneguda com el passeig de València al Mar.
Construït entre els 1940s i els 1980s, concentra gran part de les facultats de la Universitat de València, situats sobretot al principi de l'avinguda. Darrerament l'avinguda ha sigut protagonista d'una polèmica sobre la seua extensió cap a la mar, cosa que requereix l'enderroc de part del barri marítim del Cabanyal.
{{Desembre article de València}} - discussió - modifica - historial
El València Club de Futbol és l'entitat esportiva més important del País Valencià a nivell futbolístic. Fou fundat el 1919 a la ciutat de València i juga a la Primera Divisió d'Espanya. Al seu estadi, que s'anomena Mestalla, hi caben uns 55.000 espectadors.
L'equip i els seus seguidors reben el sobrenom de Xes, però també Merengots, Xotos i Taronges. L'himne del club fou encarregat al director de la banda municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana, en forma de pasdoble.
{{Gener article de València}} - discussió - modifica - historial
La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construida al segle xi al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Es construí durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) amb el propòsit de protegir a la població. Segons la descripció del geògraf al-Udrí, la muralla era de gran perfecció i tenia set portes. Estava construïda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'última altura, on s'obrien en una sala voltada, i set portes. En l'actualitat poden veure's encara restes d'algunes torres, especialment a l'actual barri del Carme.
{{Febrer article de València}} - discussió - modifica - historial
Les Falles són la setmana de festa de València. El dia 15 de març de matí es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, encara que hui en dia es fan majoritariament de poliestiré i fusta. Aquests monuments es cremen quatre dies després, a la mitjanit del dia de Sant Josep.
En el català medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col.locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, es cita que les tropes del rei en Jaume, portaven falles.
{{març article de València}} - discussió - modifica - historial
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab البحيرة al-buhayra, "petit mar") és una llaguna situada al sud de València. Des de 1238 l'Albufera i la Devesa van ser domini personal del rei Jaume I. Aquest paratge de 21.120 hectàrees que va ser declarat parc natural el 8 de juliol de 1986. És la zona humida més important del País Valencià, creada pel replenament d'una antiga badia per sediments dels rius Xúquer i Túria i separada definitivament del mar en l'època romana. Llavors la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000 hectàrees).
l'Albufera és conegut sobretot pel conreu de l'arròs fet famòs per les novel·les costumistes de Vicente Blasco Ibáñez com Cañas y Barro.
{{abril article de València}} - discussió - modifica - historial
El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del segle xix, un barri mariner de la ciutat de València. Aquest barri, fins a 1897, va ser un municipi independent anomenat el Poble Nou de la Mar. La seua peculiar trama en retícula deriva de les alineacions de les antigues barraques, paral·leles al mar. Aquest tret particular li conferí el títol de Bé d'Interés Nacional. A la darreria del segle xx es començà a estudiar projectes per a construir l'extensió de l'avinguda de Blasco Ibáñez, que passaria a través del barri i que requereix l'enderroc d'un gran nombre d'edificis, molts d'ells considerats d'interés nacional.
{{maig article de València}} - discussió - modifica - historial