Viquipèdia:Societat/Articles seleccionats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles del Portal de Societat[modifica]

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques

La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Hi ha societats animals l'estudi del qual el realitza la sociobiologia o la etologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats de humans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com la antropologia i la economia.


{{Article_de_societat_de_gener}} - discussió - modifica - historial


Trobada a Berlin de skinheads al 2003

Els skinheads o caps rapats formen una subcultura originada al Regne Unit a la fi dels anys 1960. Contràriament a la creença popular, el moviment skinhead no és un moviment racista o d'extrema dreta. Els seus orígens són obrers i més aviat apolítics i multiracials, ja que una gran influència pels primers skinheads van ser els joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit al llarg dels anys 60. Desde els seus origens el moviment skinhead ha anant evolucionant. No obstant això, l'essència del moviment skinhead és el d'una subcultura obrera de carrer, centrada bàsicament en la música, l'alcohol, la violència i l'orgull proletari.

El moviment skinhead va sorgir com a resultat d'una radicalització del moviment mod i de la influència que aquest va rebre dels rude-boys. Els mods eren joves britànics que compartien gustos en quant a forma de vestir, elegant, y música, habitualment negra. Els mods també es caracteritzaven per les seves motos, les scooters, i el seu "amor" cap a la violència. D'altra banda, els rude-boys eren joves jamaicans que havien immigrat al Regne Unit i que estaven igualment interessats en la roba, la música negra y la violència. Es vestien de forma elegant amb un cert estil tipus gangster i escoltaven ska, rocksteady i reggae.


{{Article_de_societat_de_febrer}} - discussió - modifica - historial


Símbol de la pau

El pacifisme és l'oposició a la guerra i a les altres formes de violència, expressada a través d'un moviment polític o com una ideologia específica.

Els pacifistes absoluts rebutgen la violència en qualsevol de les seves formes, considerant que tot acte violent genera més violència i que, per tant, és contraproduent el seu ús; i els pacifistes relatius o pragmàtics rebutgen en principi l'ús de la força, però l'admeten per defensar-se d'amenaces extremes.

El pacifisme és una doctrina que pretén mantenir la pau entre nacions i fer desaparèixer els conflictes internacionals. La pau és una postura que, encara que resulti indemostrable, convé suposar-la perquè existeixi la moral. L'aparició del pacifisme es remunta al moment que els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa empraren una frase del Sermó de la muntanya: "No resistiu el mal amb la força".


{{Article_de_societat_de_març}} - discussió - modifica - historial


Televisió

La televisió o televisor (abreviat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.

La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visio", que significa "veure" o "vista".

Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884. A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun.


{{Article_de_societat_d'abril}} - discussió - modifica - historial


Els kutenai són una tribu índia del grup Kitunahan o potser wakash de les llengües ameríndies, el nom de la qual prové del piegan ktunai, deformació d’un dels seus noms, dutonaqa o tunahe, però s’anomenen sanka. També foren anomenats Sahantla (“mala gent”) pels blackfoot, Tlutlamaera (“Tallacolls”) pels assiniboine i Gutskiawe (“mentiders”) pels cree. Formen un grup lingüístic aïllat i es divideixen en dos grups: Upper, amb els piegan del Canadà; i Lower, a Bonner’s Ferry (Idaho). Es divideixen en quatre grups: Akiskemikiirik, Akamnik, Akanekunik i Akiyenik.

Ocupaven la conca del riu Kutenai i la part alta dels Saskatchewan i Missouri, a la part sudoriental de la Colúmbia Britànica, el Nord d'Idaho, i NO de Montana. Actualment viuen a les reserves Flathead (Montana) i Kootenai (Idaho).


{{Article_de_societat_de_maig}} - discussió - modifica - historial


Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat. Els calendaris poden ser, prenent una base astronòmica:

Paraules relacionades: dia, mes, any.


{{Article_de_societat_de_juny}} - discussió - modifica - historial


Crystal Clear app Internet Connection Tools.png

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet IP (Internet Protocol). Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis, els més famosos WWW i correu-e, als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic (ordinador, PDA, telèfon mòbil, etc...) "connectat" a una xarxa, és a dir: generalment (no obligatòriament) pagant un dret de connexió a un proveïdor d'accés a Internet (PAI) i amb un mòdem (MOdulador DEModulador) o equivalent correctament configurat.

Qualsevol xarxa que usi el protocol IP serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els "internautes", tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.


{{Article_de_societat_de_juliol}} - discussió - modifica - historial


Historia al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892)

La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis escrits. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura.

La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes així com de les ciències literàries. La història es diferencia de l'arqueologia per la seva referència essencial a l'escriptura.


{{Article_de_societat_d'agost}} - discussió - modifica - historial


L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament.


{{Article_de_societat_de_setembre}} - discussió - modifica - historial


Globalització

La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent a internacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en aquest procés.

El terme globalització s'utilitza sovint per referir-se a una sèrie de tendències que s'han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX, basades en l'augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic, organitzatiu i legal associat a aquests processos.


{{Article_de_societat_d'octubre}} - discussió - modifica - historial


Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck

El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. Té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. Pot ser motivat per interessos personals, econòmics, sentimentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtindre alguns avantatges socials. El matrimoni pot ser civil o religiós i depenent de la religió o de l'ordenament jurídic els drets, deures i requisits del matrimoni són distints.


{{Article_de_societat_de_novembre}} - discussió - modifica - historial


La paraula cultura (del llatí colo -ere, amb el seu significat arrel de "cultivar"), generalment es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbòliques que donen significat a dita activitat. Les diferents definicions de "cultura" reflecteixen els diferents fonaments teòrics per l'enteniment, o els criteris per avaluar l'activitat humana. Els antropòlegs sovint utilitzen el terme "cultura" per referir-se a la capacitat humana unifersal per a classificar, codificar i comunicar llurs experiències de manera simbòlica. Aquesta capacitat ha estat considerada com la característica única del gènere homo. No obstant, els primatòlegs, com ara Jane Gooodall, han identificat aspectes culturals entre els animals més propers als humans.


{{Article_de_societat_de_desembre}} - discussió - modifica - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs