Portal:Arts visuals/Articles seleccionats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles del Portal d'Arts Visuals[modifica]

Gravat antic amb la representació del Colós de Rodes (The Book of Knowledge, The Grolier Society, 1911)

El Colós de Rodes va ser una gegantesca estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària era aproximadament el de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, encara que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Món Antic.

Alexandre el Gran, mort a una edat primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors van esclatar fortes disputes entre els seus generals, els diàdocs, tres dels quals es van acabar dividint la major part de l'imperi a l'àrea de la Mediterrània.



{{Article_Arts_Visuals_01}} - discussió - modifica - historial


Un perro andaluz és una de les pel·lícules surrealistes més famoses de la història del cinema. Realitzada l'any 29 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea les visiones, obsesions, somnis i fantasies del surrealisme, moviment que, en aquestos anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va còrrer a càrrec del propi Buñuel, que financià el film amb l'aportació monetària de la seua mare. El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa què li facilitarà el camí a l'hora de rodar el següent film, l'Age d'Or.


{{Article_Arts_Visuals_02}} - discussió - modifica - historial


Arearea, by Paul Gauguin.jpg

Arearea és una obra expressionista pintada pel francès Paul Gauguin, el 1892, durant la seva estada a Tahití. També es coneix informalment com El gos vermell. Des del 1961 és al Musée d'Orsay de París.

El corrent artístic al que representa és l'expressionisme. L'obra recupera el concepte de la sinestèsia, un recurs que intenta fusionar pintura i música. A més de la funció decorativa es tracta d'activar els sentits equiparant el ritme de formes i colors amb el so o el moviment. La dona que toca la flauta i les figures del fons que dansen reforcen l'associació amb la música.

En una entrevista publicada a l'Écho de Paris, el 1895, el periodista pregunta a Gauguin per què pinta gossos vermells i rius taronja. El pintor explica que són formes i colors intencionats. No pretén representar res real sinó crear una harmonia de colors i línies que suggereixin sensacions de la mateixa manera que ho fa la música.


{{Article_Arts_Visuals_03}} - discussió - modifica - historial


Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del s. XIV situat a uns tres quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer"). Amb el de Restormel (Cornualla) [1][2] i el de Michelstetten (Baixa Àustria)[3], al qual serví de model, és un dels tres únics castells europeus de planta circular. Té una planta poligonal amb dos eixos de simetria el Castel del Monte [4] (1240).


{{Article_Arts_Visuals_04}} - discussió - modifica - historial


Watchmen ("Vigilants", en anglès) és un còmic de superherois, guionitzat per Alan Moore i dibuixat per Dave Gibbons, ambdós britànics. És considerat com una de les obres més importants del còmic nord-americà. Va ser publicat per primera vegada com una sèrie limitada de 12 números per DC Còmics entre els anys 1986 i 1987. Ha sigut reeditat diverses vegades i traduït a diversos idiomes. També hi ha hagut diversos projectes avortats per a portar-lo a la gran pantalla.


{{Article_Arts_Visuals_05}} - discussió - modifica - historial


Marcel Duchamp 01.jpg

Marcel Duchamp va ésser un pintor i escultor francés, inventor dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el 28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i, fins i tot, el surrealisme. Després d’una llarga carrera artística va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d’octubre de 1968, però la seua influència va més enllà de la seua mort, allargant-se fins al Segle XXI.

La seua forma d’entendre l’art es desprèn de les seues paraules: L’acte creatiu no ho fa l’artista només; l’espectador posa l’obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l’art creatiu.


{{Article_Arts_Visuals_06}} - discussió - modifica - historial


Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com Giotto, 1267 - 8 de gener de 1337) va ser un pintor i arquitecte italià. Se'l considera el primer d'una sèrie de grans artistes que van contribuir i desenvolupar el Renaixement italià.

Giotto va néixer en una família camperola pobra, prop de Florència, fill de Bondone, i en un principi va ser pastor. La major part dels historiadors no creuen que el seu nom fos una abreviació de Ambrogio (Ambrogiotto) o Angelo (Angelotto).

La llegenda (narrada per Giorgio Vasari en el seu llibre Vides dels artistes, derivat del Commentari de Ghiberti) sosté que amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista Cimabue el va veure dibuxant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com aprenent. Una altra història a les Vides de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.


{{Article_Arts_Visuals_07}} - discussió - modifica - historial


Popular il·lustració d'Apel·les Mestres

Un còmic (també conegut per historieta o patufet, per ser la publicació d'aquest tipus més coneguda del segle XX en català), és una narració realitzada mitjançant una successió d'imatges dibuixades o pintades sobre un suport pla i estàtic, normalment paper.

Tot i el nom de còmic, poden no tenir un caràcter humorístic o dedicar-se al públic adult. La integració de texts al seu sí, no és necessària i hi ha moltes historietes "mudes", és a dir, sense texts. D'altra banda, molts estudiosos consideren que un còmic només ho és en tant que és reproduit i difòs per mitjans mecànics, de tal forma que situen l'inici del còmic el 1829, quan el suís Rodolphe Töpffer va publicar el seu primer àlbum. Altres estudiosos, en canvi, no exigeixen que un còmic siga difòs de forma massiva per a considerar-la com a tal, i situen les primeres mostres d'aquest art en l'Antic Egipte.


{{Article_Arts_Visuals_08}} - discussió - modifica - historial


Proog, personatge d'Elephants Dream

Elephants Dream (Somni elefantàstic) és el primer curt de la història generat per ordinador i realitzat mitjançant programari lliure.

La producció va començar el setembre del 2005, i va ser finançada i desenvolupada per l'estudi Orange amb un equip internacional de set artistes i animadors. Originalment coneguda pel nom de Machina, va ser reanomenada per Elephants Dream per reflectir l'element central de l'argument.

La pel·lícula va ser anunciada el maig del 2005 per Ton Roosendaal, president de Blender Foundation i desenvolupador principal de Blender; una suite integral de modelatge, animació, i renderizat 3D. Blender és la peça de programari primària usada en la creació de la pel·lícula. Poc després de l'esmentat anunci, la Fundació Blender va començar a vendre enviaments del llançament en DVD, que seria sis mesos més tard. Com a part de l'estratègia de finançament, es va dir que tot aquell que encarreguès un DVD abans de l'1 de setembre tindria el seu nom esmentat en els crèdits finals del curt i a més, hauria ajudat a la creació de la pel·lícula i desenvolupament de Blender.


{{Article_Arts_Visuals_09}} - discussió - modifica - historial


Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, 1344), conegut també com "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a Itàlia, va pertànyer a l’escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi y els Germans Lorenzetti. Fou el més reputat mestre, entre els pintors del Trecento, en el domini del color i el seu gust per la línia i la cal·ligrafia admirable dels miniaturistes de l'Escola de miniaturistes de París, constitueix un element essencial de la seva estètica.

La pintura fou l’art favorit de la ciutat de Siena, l’escola de pintors de la qual rivalitzava amb l’escola de Florència, la ciutat rival. Durante els primers anys del segle XIV, mitjancant una manera de pintar inspirada en els models i la tècnica de la maniera greca, diferenciada, per tant, de Giotto i l’escola florentina, els pintors de Siena van arribar a formular també el tema de l'espai pictòric]]. L'estil de l'escola senesa i de Simone Martini es manifestà en l'amanerament i l'estilizació de les figures així com en l’us dels fons ornamentals daurats i d'una gamma de color subjectiva que proporcionen una notable expressivitat lírica a les composicions.


{{Article_Arts_Visuals_10}} - discussió - modifica - historial


Videojoc

Un videojoc, o joc de vídeo, és un programa informàtic amb finalitat lúdica que es juga amb un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics que permeten la interacció. Els suports habituals de joc son una consola de joc, ordinador, PDA o telèfon mòbil

William Higinbotham va ser el creador del primer videojoc. Es tractava d'un antecessor del Pong anomenat Tennis for Two (Tennis per a dos).

L'any 1971 Ralph Baer va aconseguir una patent dels Estats Units per un aparell de joc i entreteniment per televisió. Ralph Baer va ser el creador de Odyssey Game. En 1972 Atari va presentar Pong, la coneguda màquina recreativa per jugar a tennis.


{{Article_Arts_Visuals_11}} - discussió - modifica - historial


Camera obscura.jpg

La camera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Va constituir un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula camera de les antigues cameres obscures.

Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment.



{{Article_Arts_Visuals_12}} - discussió - modifica - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs