Portal:Azerbaidjan/Articles seleccionats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Arxiu dels articles de l'Azerbaidjan[modifica]

El Gener Negre (àzeri: Qara Yanvar, en rus: Чёрный январь) va tenir lloc el 20 de gener 1990 a Bakú (la capital de República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, avui Azerbaidjan). Fou un enfrontament particularment violent entre les forces armades soviètiques i els àzeris. El 20 de gener, les tropes soviètiques i del Ministeri de l'Interior (total:20 000 homes) van irrompre a Bakú. La lluita va ser particularment ferotge (xifra oficial: 137 morts i 700 ferits). La lluita va continuar durant tres dies. Moscou va declarar que el motiu d'aquest atac fou la "prevenció de la violència ètnica."

Més sobre Gener Negre...


{{gener_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


La massacre de Khojali (àzeri: Xocalı soyqırımı) fou una matança de centenars de civils àzeris a la ciutat de Khojali a l'Azerbaidjan entre el 25 i 26 de febrer de 1992 durant la Guerra de Nagorno-Karabakh per part de les forces armades d'Armènia i Rússia. Segons versió del bàndol àzeri i d'observadors internacionals com Human Rights Watch i Memorial la massacre la van cometre les forces armades armènies, amb ajuda del Regiment de fusellers motoritzats 366 de l'exèrcit rus, actuant aparentment sense ordres del seu comandament. Les baixes informades per les autoritats àzeris comptabilitzaren 613 civils morts, incloent 108 dones i 83 nens.

Més sobre Massacre de Khojali...


{{febrer_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


L'economia de l'Azerbaidjan és una economia en transició en la qual l'estat continua exercint un paper molt important. Posseeix importants reserves petrolíferes i un gran potencial agrícola gràcies a la varietat dels seus climes. Des de 1995 en cooperació amb l'FMI, Azerbaidjan ha aconseguit seguir amb èxit un programa econòmic d'estabilització que ha portat a situar la seva inflació per sota del 1,8% (1.800% en 1994). El PIB el 2000 va créixer un 11%, el 5è any consecutiu. La moneda nacional, el manat es va estabilitzar el 2000. El dèficit pressupostari representa el 1,3% del PIB el 2000.

Més sobre Economia de l'Azerbaidjan...


{{març_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991. Es va constituir com a República Socialista Soviètica el 28 d'abril de 1920. Des del 12 de març de 1922 fins al 5 de desembre de 1936 va ser part de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia juntament amb l'RSS de Geòrgia i l'RSS d'Armènia. El 19 de novembre de 1990 es va canviar el nom i va passar a anomenar-se República de l'Azerbaidjan, mentre continuava dins l'URSS durant un any abans de declarar-se independent.

Més sobre República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan...


{{abril_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


La República Democràtica de l'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Xalq Cümhuriyyəti) fou el primer estat modern proclamat a Azerbaidjan. També fou el primer estat democràtic i secular en el món islàmic (anterior a la República de Turquia). Fou fundada el 28 de maig de 1918 pels membres àzeris del Seim de Transcaucàsia i militants del Consell Nacional Musulmà a Tbilisi. Gandja fou escollida com a capital provisional de la República perquè Bakú estava sota control bolxevic fins a 1919, i Fath Ali-Khan Khoyski en fou nomenat primer ministre.

Més sobre República Democràtica de l'Azerbaidjan...


{{maig_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


El cinema àzeri és l'activitat cinematogràfica produïda a l'Azerbaidjan. La indústria cinematogràfica a l'Azerbaidjan es va iniciar des de la dècada de 1890, quan la cort va dur un cinematògraf de França. Una producció específica de l'Azerbaidjan es va iniciar des de la dècada de 1910 i desenvolupa al llarg del segle XX i el cinema és una part important de la cultura de l'Azerbaidjan.

Més sobre Cinema àzeri...


{{juny_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


El Parc Nacional de Girkan (àzeri: Hirkan Milli Parkı) és un parc nacional a l'Azerbaidjan. Va ser creada sobre una superfície en 2 divisions administratives el raió de Lənkəran i el raió de Astara el 9 de febrer de 2004 sobre la base d'una antiga reserva estatal creada el desembre de 1936 durant el període soviètic. És una regió muntanyosa completament coberta de boscos primaris, i està estrictament protegida. El seu territori és de 42.797 hectàrees (427,97 quilòmetres quadrats).

Més sobre Parc Nacional de Girkan...


{{juliol_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


La gastronomia de l'Azerbaidjan és el conjunt de gastronomies tradicionals de les ètnies i cultures de l'Azerbaidjan. En general conté elements de les gastronomies europees (caucàsica, mediterrània), magribines i de l'Orient Mitjà. Té influència de la cuina turca i en menor grau de la cultura de l'antiga Unió Soviètica. De la mateixa manera que la cuina catalana està afectada per la cultura cristiana, la de l'Azerbaidjan ho està per la musulmana. Aquest país conté nou àrees climàtiques, que ofereixen diferents productes locals usats com ingredients. Inclou la cuina dels àzeris, que té elements turcs, iranians i caucàsics.

Més sobre Gastronomia de l'Azerbaidjan...


{{agost_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


L'Assemblea Nacional de la República d'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikasının Milli Məclisi) és l'òrgan unicameral que gestiona el poder legislatiu a l'Azerbaidjan. L'Assemblea Nacional es compon de 125 diputats, elegits per sufragi universal per un període de 5 anys. L'Assemblea Nacional exerceix la potestat legislativa segons la doctrina de la separació de poders. Durant la seva vigència l'Assemblea Nacional no pot ésser dissolt. L'Assemblea Nacional se situa a la capital Bakú.

Més sobre Assemblea Nacional de la República d'Azerbaidjan...


{{setembre_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


El manat azerbaidjanès (en àzeri Azərbaycan manatı o, simplement, manat) és la moneda de l'Azerbaidjan. El codi ISO 4217 és AZN (fins al 31 de desembre del 2005 era AZM) i el seu símbol és una mena de m estilitzada; es pot abreujar també man. El mot manat prové del rus "монета" (moneda), que es pronuncia maneta. Se subdivideix en 100 qəpik, fracció que des del 1993 fins al 2005 no es va utilitzar a causa de la forta inflació, però que es va reintroduir en la revaluació de l'1 de gener del 2006.

Més sobre Manat azerbaidjanès...


{{octubre_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


La Constitució d'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikasının Konstitusiyası) és la llei fonamental de la República de l'Azerbaidjan. Fou aprovada per un referèndum nacional àzeri el 12 de novembre de 1995 per referèndum popular, que va entrar en vigor el 27 de novembre de 1995. La Constitució va ser modificada dues vegades, en el 24 d'agost de 2002 i el 18 de març de 2009. Els continguts de la Constitució inclouen el preàmbul, nou seccions, i 158 articles.

Més sobre Constitució d'Azerbaidjan...


{{novembre_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest. Té una extensió de 5.500 km² i una població de 414.900 habitants (2011). Durant l'època soviètica era coneguda amb el nom de Nakhitxevan. La capital de la república autònoma és la ciutat de Nakhtxivan (o Naxçıvan), nucli industrial i centre cultural, seu de la Universitat Estatal de Nakhtxivan.

Més sobre Nakhtxivan...


{{desembre_article_de_l'Azerbaidjan}} - discussió - modifica - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs