Galeries Laietanes: diferència entre les revisions
{{Infotaula d'organització}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Pel que fa a la tècnica d'execució, amb les anàlisis, s'ha vist que el pintor va aplicar els pigments barrejats amb cola vegetal, obtinguda de cel·luloses o de fècules, directament sobre el morter de guix ja sec. |
Pel que fa a la tècnica d'execució, amb les anàlisis, s'ha vist que el pintor va aplicar els pigments barrejats amb cola vegetal, obtinguda de cel·luloses o de fècules, directament sobre el morter de guix ja sec. |
||
Amb el temps, el celler es convertí en magatzem i, durant la dècada de 1940, [[Josep Gudiol Ricart|Josep Gudiol]] i el restaurador Andreu Asturiol van arrencar i traspassar les pintures. |
Amb el temps, el celler es convertí en magatzem i, durant la dècada de 1940, [[Josep Gudiol Ricart|Josep Gudiol]] i el restaurador Andreu Asturiol van arrencar i traspassar les pintures. Posteriorment, els diferents fragments es van posar a la venda a la [[Sala Parés]] de Barcelona, on gairebé tots van ser adquirits pel [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. |
||
Posteriorment, els diferents fragments es van posar a la venda a la [[Sala Parés]] de Barcelona, on gairebé tots van ser adquirits pel [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 00:47, 11 des 2016
Dades | |
---|---|
Tipus | museu d'art |
Història | |
Creació | 1915 |
Fundador | Santiago Segura i Burguès |
Data de dissolució o abolició | 1958 |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Les Galeries Laietanes, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 613, de Barcelona, van ser fundades pel marxant i promotor artístic Santiago Segura el 1915. Van ser un trampolí d'iniciatives culturals i un bon aparador de l'art noucentista. El seu celler, ubicat al soterrani, va ser un dels punts de trobada d'artistes i intel·lectuals del noucentisme, a la manera dels 4 Gats per als modernistes. L'interior era decorat amb pintures murals al tremp de Xavier Nogués amb entranyables figures de borratxets, llegendes i inscripcions, que suggereixen l'humor universal de l'artista.[1]
Pel que fa a la tècnica d'execució, amb les anàlisis, s'ha vist que el pintor va aplicar els pigments barrejats amb cola vegetal, obtinguda de cel·luloses o de fècules, directament sobre el morter de guix ja sec.
Amb el temps, el celler es convertí en magatzem i, durant la dècada de 1940, Josep Gudiol i el restaurador Andreu Asturiol van arrencar i traspassar les pintures. Posteriorment, els diferents fragments es van posar a la venda a la Sala Parés de Barcelona, on gairebé tots van ser adquirits pel Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Referències
- ↑ «Galeries Laietanes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.