Bienve Moya: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Benvingut Moya i Domènech''', més conegut com a '''Bienve Moya''' ([[Vilanova i la Geltrú]], [[30 de novembre]] de [[1944]]) és un [[folklorista]], [[escriptor]], [[activista cultural|activista]] i gestor cultural [[catalans|català]]. Formà part de la companyia teatral [[Els Joglars]] durant la dècada de 1970 i fou director del [[Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú]], impulsor de la [[Xarxa de Teatres Públics de Catalunya]] i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trapezi i la Fira del Circ, entre altres.<ref>{{ref-publicació|cognom=Llavina|nom=Jordi|títol="A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa"|publicació=Cultura (El Punt Avui)|data=14 novembre 2014|pàgines=pp.12-13}}</ref> Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de [[la Mercè]], el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos».<ref>{{qui és qui|moya-domenech-benvingut}}</ref> Ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat diferents obres. El 2009 rebé el [[Premi Nacional de Cultura Popular]].
'''Benvingut Moya i Domènech''', més conegut com a '''Bienve Moya''' ([[Vilanova i la Geltrú]], [[30 de novembre]] de [[1944]]) és un [[folklorista]], [[escriptor]], [[activista cultural|activista]] i gestor cultural [[catalans|català]]. Realitzà estudis dramàtics a Barcelona i formà part de la companyia teatral [[Els Joglars]] durant la dècada de 1970. El 1985, en ser inaugurat després de la renovació, fou director del [[Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú]].<ref name=FXPR>{{ref-llibre|cognom=Puig Rovira|nom=Francesc X.|títol=Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història|pàgines=223-224|lloc=Vilanova i la Geltrú|editorial=Ajuntament de Vilanova i la Geltrú|any=2003|isbn=8485960831|consulta=27 juliol 2017}}</ref> Fou impulsor de la [[Xarxa de Teatres Públics de Catalunya]] i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos [[Festival de Circ Trapezi|Trapezi]] i la Fira del Circ, entre altres.<ref>{{ref-publicació|cognom=Llavina|nom=Jordi|títol="A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa"|publicació=Cultura (El Punt Avui)|data=14 novembre 2014|pàgines=pp.12-13}}</ref> Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de [[la Mercè]], el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos».<ref>{{qui és qui|moya-domenech-benvingut}}</ref> Ha col·laborat en diaris i revistes com ara ''[[L'Avenç]]'', ''[[El País]]'', ''[[El Temps]]'', ''[[Destino (revista)|Destino]]'', ''[[Avui]]'', ''[[Ajoblanco]]''...<ref name=FXPR/> i ha publicat diferents obres. El 2009 rebé el [[Premi Nacional de Cultura Popular]].


== Obra publicada ==
== Obra publicada ==

Revisió del 18:18, 27 jul 2017

Infotaula de personaBienve Moya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióetnòleg Modifica el valor a Wikidata

Benvingut Moya i Domènech, més conegut com a Bienve Moya (Vilanova i la Geltrú, 30 de novembre de 1944) és un folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català. Realitzà estudis dramàtics a Barcelona i formà part de la companyia teatral Els Joglars durant la dècada de 1970. El 1985, en ser inaugurat després de la renovació, fou director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.[1] Fou impulsor de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trapezi i la Fira del Circ, entre altres.[2] Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de la Mercè, el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos».[3] Ha col·laborat en diaris i revistes com ara L'Avenç, El País, El Temps, Destino, Avui, Ajoblanco...[1] i ha publicat diferents obres. El 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura Popular.

Obra publicada

Descripció i viatges
  • Petita epopeia dels vilanovins. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1983 [Juvenil]
  • Petita història del Garraf. Barcelona: Mediterrània, 1993 [Juvenil]
  • Calendes. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • La Festa a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors, 1998
  • Cada dia és festa. Barcelona: Barcino, 2014
Narrativa
  • Una mà de sants. Barcelona: La Magrana, 2011
  • Rondalles i llegendes catalanes. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • Llegendes i contes catalans per a ser explicats. Tarragona: El Mèdol, 1997
  • La llegenda dels sants. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • En Maginet "tap de bassa". Barcelona: La Galera, 1972 [Infantil]
  • Suburbalies, Pròsper i Maxim. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2005
  • Llegendes del Penedès i de les valls del Garraf. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005
  • Flordecaüc. Lleida: Pagès, 2006
  • Llegendes urbanes i narracions suburbials. Alcoi: Marfil, 1999
  • Pol·len vol estimar. Barcelona: La Galera, 1968 [Infantil]
  • Vull ser mulasser. Vilafranca del Penedès: Vilatana - Columna, 1998 [Infantil]
Novel·la
  • Il·legals. Alcoi: Marfil, 2001
Teatre
  • L'ànima malalta. Tarragona: Arola, 2000

Premis i reconeixements

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003, p. 223-224. ISBN 8485960831 [Consulta: 27 juliol 2017]. 
  2. ↑ Llavina, Jordi «"A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa"». Cultura (El Punt Avui), 14-11-2014, pp.12-13.
  3. ↑ Bienve Moya al Qui és Qui de les Lletres Catalanes

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bienve_Moya&oldid=18686919»