Diferència entre revisions de la pàgina «Ivan Bilibin»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
=== Exili i retorn a l'URSS ===
 
Després de la [[Revolució Russa|revolució russa de 1917]], Bilibin, primer refugiat a la seva casa de [[Crimea]], va fugir de Rússia. A partir de 1920 va viure al [[El Caire|Caire]] i a [[Alexandria]], abans d'establir-se a París el 1925-1926,<ref>[http://www.paris15histoire.com/Bilibine.html Ivan Bilibine, peintre de la vieille Russie, dix années à Vaugirard (1925 – 1935)]. Resum d'un article de Cyrille Makhroff i Dimitri Vicheney a ''Bull. Soc. hist. & arch. du XVe arrondt de Paris'' núm. 23.</ref> on va treballar per a diversos editors francesos (''Groupe Flammarion'', ''Boivin'') i per a la premsa dels emigrants russos. En aquella època, Bilibin també preparava els esplèndids decorats de les representacions d'òperes russes. Va ser convidat a decorar el ballet de [[Ígor Stravinski|Stravinski]] ''[[L'ocell de foc|L'ocell de Foc]]'' a [[Buenos Aires]] i una sèrie d'òperes a [[Brno]] i [[Praga]]. Va exposar a Praga el 1927 i a [[Amsterdam]] el 1929, i va participar en nombroses exposicions d'art rus. El 1932 il·lustrà per a l'editorial ''Boivin et Cie'' el llibre de Jeanne Roche-Mazon "''Contes de l'Escurçó''".<ref>''Peintres russes en Bretagne'', obra col·lectiva (R. N. Antipova, Jean-Claude Marcadé, Dimitri Vicheney, Cyrille Makhroff, C. Boncenne, V. Brault, Ph. Le Stum, T. Mojenok, I. Obuchova-Zielinska, M. Vivier-Branthomme), ''Musée Départemental Breton'' de Quimper, Éditions Palentines, 2006, {{p.|54}} {{ISBN|2-911434-56-0}}</ref>[[Image:Братская могила профессоров Академии художеств на Смоленском кладбище в Ленинграде.JPG|thumb|Fossa comuna on fou enterrat Bilibin (Sant PeterburgPetersburg).]]Amb els anys, Bilibin es reconcilià amb el poder soviètic. El 1935-1936 va participar en la decoració de l'Ambaixada de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] a París amb el panell monumental ''Mikoula Selianinovitx''. Durant el mateix any 1936, el pintor va tornar a la seva terra natal i es va instal·lar altre cop a Sant Petersburg, aleshores reanomenada com a Leningrad. Bilibin va començar a impartir classes a l'[[Acadèmia Imperial de les Arts|Acadèmia Soviètica de les Arts]] (''Всероссийская Академия художеств''), sense deixar de treballar com a il·lustrador i com a escenògraf teatral.
 
Bilibin va morir el 7 de febrer de 1942 durant el [[setge de Leningrad]], a l'hospital de l'Acadèmia. L'última obra d'aquest pintor va ser un estudi per a il·lustrar la [[bilina]] ''El Duc Stepanóvitx'' (''Дюк Степанович'') el 1941. Bilibin està enterrat a la fossa comuna dels professors de l'Acadèmia, vora del cementiri ortodox de l'Església de Smolensk de Sant Petersburg.
876

modificacions

Menú de navegació