Diferència entre revisions de la pàgina «Iekaterina Dàixkova»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Correcció de dades)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
'''Iekaterina Romànovna Voronotsova Dàixkova''' (en [[rus]]: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una política, escriptora i filòloga russa.
 
Va néixer a [[Sant Petersburg]] el [[1743]] i amb només quinze anys es va casar amb el príncep Mikhail Ivanòvitx Dàixkov. Aquest va morir quatre anys més tard; la deixà vídua, amb una filla i un fill. A l'hivern de 1759, acabada de casar amb el príncep, va conèixer [[Caterina II de Rússia|Caterina la Gran]] i el seu marit el [[Pere III de Rússia|gran duc Pere III]], en coincidir en un sopar a casa de l'oncle de l'autora, i inicià així una llarga amistat amb la gran duquessa.<ref name=":0" />.
 
La princesa '''Dàixkova''' donà suport al cop d'estat del juliol de 1762 que portà [[Caterina II de Rússia|Caterina II]] al tron, en rebel·lar-se la guàrdia imperial russa, comandada per [[Grigori Otlov]] contra [[Pere III de Rússia|Pere III]].<ref name=":0" />. Dàixkova començà a publicar articles de temàtica social signant-los com una dona russa.
 
L'any 1769, acompanyada pels seus dos fills, el seu cosí Vorontsov i una amiga, Kamenskaia, inicià una gira europea que la portaria a conèixer l'elit aristocràtica i intel·lectual del moment. Entre d'altres, en aquest viatge va conèixer [[Denis Diderot|Diderot]], [[Voltaire]] i el comte [[Vladímir Orlov|Vladimir Orlov]]. Finalment va retornar a Rússia el desembre de 1771, després de vint-i-quatre mesos de periple.
El 1794 Dàixkova deixà San Petersburg i no tornà a veure mai més la seva estimada amiga Caterina II, que va morir al cap de dos anys. Fou aleshores que va ser desterrada al [[Rússia del nord|nord de Rússia]] tot i la seva important tasca, car el fill de [[Pere III de Rússia|Pere III]], [[Pau I de Rússia|Pau I,]] no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare, ajudant la seva mare. No va poder tornar a [[Rússia]] fins al [[1801]], amb la pujada al tron d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]].
 
Gràcies a la col·laboració de [[Martha Wilmot|Martha]] i [[Catherine Wilmot]], va escriure les seves memòries, ''Mon Histoire'' (1804-1806), en què evocava la vida i viatges per les corts europees del [[segle XVIII]], i versos en [[rus]] i en [[francès]]. És l'autora d'algunes peces de [[teatre]]: ''Les bodes de Fabian'' o ''Toisiokov'' (1786).<ref name=":0" />.
 
Finalment va morir a [[Moscou]] el 4 de gener de [[1810]].
1.338.520

modificacions

Menú de navegació