Eulogi Despujol i Dusay: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 24: Línia 24:
| final3 = [[1899]]
| final3 = [[1899]]
| predecessor3 = [[Valerià Weyler]]
| predecessor3 = [[Valerià Weyler]]
| successor3 = [[Manuel Delgado Zuleta]]
| successor3 = [[Manuel Delgado y Zuleta]]
| k_etiqueta =Circumscripció
| k_etiqueta =Circumscripció



Revisió del 16:39, 8 maig 2018

Infotaula de personaEulogi Despujol i Dusay

Gravat de Despujols y Dusay publicat a La Ilustración Española y Americana el 30 d'octubre de 1891.
Nom original(es) Eulogio Despujol Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Eulogio Despujol y Dusay Modifica el valor a Wikidata
11 de març de 1834
Barcelona[1]
Mort18 d'octubre de 1907(1907-10-18) (als 73 anys)
Riba-roja de Túria
  Governador de Puerto Rico
1878 – 1881
  Governador de Filipines
1891 – 1893
  Capità general de Catalunya
1896 – 1899
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eulogi Despujol i Dusay (Barcelona, 11 de març de 1834 – Riba-roja de Túria, 18 d'octubre de 1907), I comte de Casp, fou un militar, polític i governador colonial espanyol.

Biografia

Era fill del militar i polític carlí Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi, comte de Fonollar i Marquès de la Palmerola. El 1852 ingressà a l'estat major de l'Exèrcit espanyol. El 1860 participà en la guerra d'Àfrica sota el comandament de Joan Prim i Prats i el 1861 a la guerra de la restauració a Santo Domingo, on assolí el grau de tinent coronel.[2]

Després va tornar a la Península, on es va posar de part de la restauració borbònica i va lluitar, per una banda, contra els insurrectes republicans de Saragossa (1874), i per altra en la Tercera Guerra Carlina, derrotant Marco de Bello al Maestrat i a Casp. Alfons XII el va nomenar comte de Casp en 1878 per la victòria obtinguda en Casp sobre les forces carlines.[3] Va ser successivament capità general de Castella la Nova i de València (1876-1878), governador de Puerto Rico (1878-1881, de Filipines (1891-1893) i capità general de Catalunya (1896-1899). Durant el seu mandat a Catalunya fou conegut per declarar l'estat de guerra quan es va produir el moviment del Tancament de Caixes.[2] També fou diputat del congrés per la província de Puerto Rico a les eleccions generals espanyoles de 1884, districte d'Aguadilla, Congrés dels Diputats: [4] senador vitalici des de 1896 i per dret propi en 1903.[5] Fou condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i la gran creu de l'orde americà d’Isabel la Catòlica

El 7 de juliol de 1892 va ser el responsable de l'arrest de José Rizal i la seva posterior deportació a l'illa de Mindanao.[6]

Referències

Bibliografia



Càrrecs públics
Precedit per:
José Gamir Maladen
Governador de Puerto Rico

1878- 1881
Succeït per:
Segundo de la Portilla Gutiérrez
Precedit per:
Valerià Weyler
Governador de Filipines

1891- 1893
Succeït per:
Federico Ochando
Precedit per:
Valerià Weyler
Capità General de Catalunya

1896- 1899
Succeït per:
Manuel Delgado y Zuleta