Cascada: diferència entre les revisions
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
|||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.<ref name="fenh">{{ref-llibre|títol=The Family Encyclopedia of Natural History |editor1-first=Rosalind |editor1-last=Carreck |any=1982 |editorial=The Hamlyn Publishing Group |isbn=0711202257 |pàgines=246–248 }}</ref> En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre [[roca mare]] resistent, l'erosió ocorre lentament.<ref name="fenh"/><ref name="howstuff">http://geography.howstuffworks.com/terms-and-associations/waterfall.htm/printable</ref> A mesura que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió.<ref name="fenh"/> Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.<ref name="visual">http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es1305/es1305page01.cfm?chapter_no=visualization</ref> La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.<ref name="fenh"/> |
Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.<ref name="fenh">{{ref-llibre|títol=The Family Encyclopedia of Natural History |editor1-first=Rosalind |editor1-last=Carreck |any=1982 |editorial=The Hamlyn Publishing Group |isbn=0711202257 |pàgines=246–248 }}</ref> En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre [[roca mare]] resistent, l'erosió ocorre lentament.<ref name="fenh"/><ref name="howstuff">http://geography.howstuffworks.com/terms-and-associations/waterfall.htm/printable</ref> A mesura que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió.<ref name="fenh"/> Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.<ref name="visual">http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es1305/es1305page01.cfm?chapter_no=visualization</ref> La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.<ref name="fenh"/> |
||
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, [[Cascada Paulo Afonso]] i [[Cascada Khone]].<ref>Richard H. Beisel Jr., ''International Waterfall Classification System,'' Outskirts Press, 2006 ISBN |
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, [[Cascada Paulo Afonso]] i [[Cascada Khone]].<ref>Richard H. Beisel Jr., ''International Waterfall Classification System,'' Outskirts Press, 2006 {{ISBN|1-59800-340-2}}</ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 19:27, 16 ago 2018
Una cascada (també anomenada salt d'aigua, saltant, sallent o fall[1](al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua per un precipici, a causa d'un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un iceberg o d'una plataforma de gel.
Cal no confondre el terme amb cataracta, que és una afecció ocular.
El terme també es pot referir a:
- Una font monumental d'on brolla l'aigua en forma de cascada;
- Un conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d'una cascada
- Un conjunt d'elements de dispositius, d'aparells, col·locats successivament de manera que la sortida de cadascun d'ells és connectada a l'entrada del següent.
Formació
.jpg)
Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.[2] En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l'erosió ocorre lentament.[2][3] A mesura que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió.[2] Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.[4] La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.[2]
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.[5]
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cascada |
- Llista de cascades
- Wallaman Falls, la cascada més alta d'Austràlia.
- Llista de les cascades d'Islàndia
Referències
- ↑ «Diccionari català-valencià-balearic».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 The Family Encyclopedia of Natural History. The Hamlyn Publishing Group, 1982, p. 246–248. ISBN 0711202257.
- ↑ http://geography.howstuffworks.com/terms-and-associations/waterfall.htm/printable
- ↑ http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es1305/es1305page01.cfm?chapter_no=visualization
- ↑ Richard H. Beisel Jr., International Waterfall Classification System, Outskirts Press, 2006 ISBN 1-59800-340-2