Malikisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 1: Línia 1:
El '''malikisme''' —en [[àrab]] '''المالكية''', ''al-mālikiyya'', '''المذهب المالكي''', ''al-maḏhab al-mālikī'', o '''الفقه االماالكي''', ''al-fiqh al-mālikī''— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del [[fiqh]]) de l'[[islam]] [[sunnita]], juntament amb el [[hanbalisme]], el [[hanafisme]] i el [[xafiisme]].<ref name="hmr">Hisham M. Ramadan (2006), Understanding Islamic Law: From Classical to Contemporary, Rowman Altamira, ISBN 978-0759109919, pp. 26–27</ref> Va ser fundada a [[Medina]] al [[segle VIII]] de la mà de l'[[imam]] [[Màlik ibn Anas]] ([[715]]-[[795]]).<ref>{{GEC|0121249|malikita}}</ref> Tot i recórrer a la tradició profètica i al dret consuetudinari de Medina, es caracteritza per la insistent recerca del principi de consens comunitari (o ''[[ijmà]]'') a l'hora d'abordar qualsevol qüestió de la jurisprudència islàmica. Des de la seva creació s'expandí a [[Al-Andalus]] i al [[Magrib]], on és actualment l'escola predominant. També se segueix avui dia a l'[[Àfrica subsahariana]] islàmica. Entre els segles IX i XI, el centre més important d'estudis malikites va ser la [[Gran Mesquita de Kairuan]], a [[Tunísia]].<ref name="futureIslam">Wilfrid Scawen Blunt and Riad Nourallah, ''The future of Islam'', Routledge, 2002, page 199</ref><ref>Ira Marvin Lapidus, ''A history of Islamic societies'', Cambridge University Press, 2002, page 308</ref>
El '''malikisme''' —en [[àrab]] '''المالكية''', ''al-mālikiyya'', '''المذهب المالكي''', ''al-maḏhab al-mālikī'', o '''الفقه االماالكي''', ''al-fiqh al-mālikī''— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del [[fiqh]]) de l'[[islam]] [[sunnita]], juntament amb el [[hanbalisme]], el [[hanafisme]] i el [[xafiisme]].<ref name="hmr">Hisham M. Ramadan (2006), Understanding Islamic Law: From Classical to Contemporary, Rowman Altamira, {{ISBN|978-0759109919}}, pp. 26–27</ref> Va ser fundada a [[Medina]] al [[segle VIII]] de la mà de l'[[imam]] [[Màlik ibn Anas]] ([[715]]-[[795]]).<ref>{{GEC|0121249|malikita}}</ref> Tot i recórrer a la tradició profètica i al dret consuetudinari de Medina, es caracteritza per la insistent recerca del principi de consens comunitari (o ''[[ijmà]]'') a l'hora d'abordar qualsevol qüestió de la jurisprudència islàmica. Des de la seva creació s'expandí a [[Al-Andalus]] i al [[Magrib]], on és actualment l'escola predominant. També se segueix avui dia a l'[[Àfrica subsahariana]] islàmica. Entre els segles IX i XI, el centre més important d'estudis malikites va ser la [[Gran Mesquita de Kairuan]], a [[Tunísia]].<ref name="futureIslam">Wilfrid Scawen Blunt and Riad Nourallah, ''The future of Islam'', Routledge, 2002, page 199</ref><ref>Ira Marvin Lapidus, ''A history of Islamic societies'', Cambridge University Press, 2002, page 308</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 04:55, 17 ago 2018

El malikisme —en àrab المالكية, al-mālikiyyaالمذهب المالكي, al-maḏhab al-mālikī, o الفقه االماالكي, al-fiqh al-mālikī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.[1] Va ser fundada a Medina al segle VIII de la mà de l'imam Màlik ibn Anas (715-795).[2] Tot i recórrer a la tradició profètica i al dret consuetudinari de Medina, es caracteritza per la insistent recerca del principi de consens comunitari (o ijmà) a l'hora d'abordar qualsevol qüestió de la jurisprudència islàmica. Des de la seva creació s'expandí a Al-Andalus i al Magrib, on és actualment l'escola predominant. També se segueix avui dia a l'Àfrica subsahariana islàmica. Entre els segles IX i XI, el centre més important d'estudis malikites va ser la Gran Mesquita de Kairuan, a Tunísia.[3][4]

Referències

  1. Hisham M. Ramadan (2006), Understanding Islamic Law: From Classical to Contemporary, Rowman Altamira, ISBN 978-0759109919, pp. 26–27
  2. «Malikisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Wilfrid Scawen Blunt and Riad Nourallah, The future of Islam, Routledge, 2002, page 199
  4. Ira Marvin Lapidus, A history of Islamic societies, Cambridge University Press, 2002, page 308

Vegeu també