Jaume Subirana i Ortín: diferència entre les revisions
enlaç intern |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
De 2004 a 2006 va ser director de la [[Institució de les Lletres Catalanes]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.lletrescatalanes.cat/ca/documentacio-ilc/item/memoria-institucio-de-les-lletres-catalanes-2005-2006|títol=Memòria Institució de les Lletres Catalanes 2005-2006|consulta=13/10/2016|llengua=|editor=|data=}}</ref> |
De 2004 a 2006 va ser director de la [[Institució de les Lletres Catalanes]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.lletrescatalanes.cat/ca/documentacio-ilc/item/memoria-institucio-de-les-lletres-catalanes-2005-2006|títol=Memòria Institució de les Lletres Catalanes 2005-2006|consulta=13/10/2016|llengua=|editor=|data=}}</ref> |
||
És professor |
És professor agregat de literatura al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya [[Universitat Oberta de Catalunya]],<ref>Universitat Oberta de Catalunya, [http://www.uoc.edu/webs/jsubirana/CA/curriculum/index.html Jaume Subirana Ortin]</ref> on va posar en marxa amb [[Genís Roca]] el portal [[LletrA]], dedicat a la [[literatura catalana]].<ref>[[Saül Gordillo i Bernàrdez|Saül Gordillo]] el considera un dels "200 protagonistes de la internet catalana" a [http://www.saul.cat/article/4810/jaume-subirana Sobirania.cat].</ref> Doctor en Filologia Catalana, la seva tesi sobre l'exili de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Jaume Subirana reconstruye los años de exilio de Josep Carner hurgando en archivos y memorias|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/2000/09/25/catalunya/969844058_850215.html|data=25/09/2000|pàgines=}}</ref> obtingué en ser publicada el premi Ferran Soldevila de Biografies i estudis històrics.<ref>[http://www.fundccc.cat/premis/premi-ferran-soldevila/historic-de-guardonats-amb-el-premi-ferran-soldevila/ Històric de guardonats amb el premi Ferran Soldevila] (Fundació Congrés de Cultura Catalana).</ref> Va ser també professor ajudant a la [[Universitat Pompeu Fabra]] (1994-1999) i ha estat professor visitant a diverses universitats estrangeres. |
||
Ha traduït<ref>[http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/252/jaume-subirana.html Jaume Subirana] a: [[Visat, revista digital de literatura i traducció| |
Ha traduït<ref>[http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/252/jaume-subirana.html Jaume Subirana] a: [[Visat, revista digital de literatura i traducció| |
Revisió del 19:05, 9 gen 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 març 1963 (61 anys) Barcelona |
4t Director de la Institució de les Lletres Catalanes | |
15 setembre 2004 – 26 novembre 2006 ← Francesc Parcerisas i Vázquez – Oriol Izquierdo i Llopis → Nomenat per: Caterina Mieras i Barceló | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència de la literatura, crítica literària, literatura catalana i traducció |
Ocupació | escriptor, especialista en literatura, crític literari, traductor, professor d'universitat, estudiós de la literatura |
Ocupador | Universitat Pompeu Fabra (2023–) Universitat Oberta de Catalunya (1998–2018) |
Premis
|
Jaume Subirana i Ortín (Barcelona, 1963) és escriptor en llengua catalana en prosa i vers i traductor.[1]
L'any 1988 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb Final de festa, i el 2011 el premi Gabriel Ferrater-Sant Cugat amb Una pedra sura. Ha publicat també volums de dietari (Suomenlinna, Adrada[2] i Cafarnaüm) i diversos llibres sobre Catalunya i la cultura catalana.
De 2004 a 2006 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes.[3]
És professor agregat de literatura al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya,[4] on va posar en marxa amb Genís Roca el portal LletrA, dedicat a la literatura catalana.[5] Doctor en Filologia Catalana, la seva tesi sobre l'exili de Josep Carner[6] obtingué en ser publicada el premi Ferran Soldevila de Biografies i estudis històrics.[7] Va ser també professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra (1994-1999) i ha estat professor visitant a diverses universitats estrangeres.
Ha traduït[8] al català poesia de Seamus Heaney (amb Pauline Ernest), Ted Kooser (amb Miquel Àngel Llauger), Berta Piñán, Gary Snyder (amb José Luis Regojo),[9] R.L. Stevenson i R. S. Thomas, i les novel·les Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Yann Andréa Steiner de Marguerite Duras, a més de lletres de cançons. Ovidi Montllor, Adrià Puntí i el grup Vàlius han fet versions del seu poema "Carnisseria".
L'any 2016 va rebre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per Cafarnaüm.[10]
Obra publicada
Poesia
- Pel viure extrem (Proa, 1985)
- Final de festa (Proa, 1989). Premi Carles Riba 1988
- El rastre de l'animal més lliure (Proa, 1994). Traducció al castellà: El rastro del animal más libre (Germania, 2001)
- En altres coses (Edicions 62, 2002)
- Rapala (Edicions 62, 2007)
- Una pedra sura (Edicions 62, 2011). Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater
No ficció
- Per a què serveix un escriptor? (Proa, 1998)
- Suomenlinna (Proa, 2000). Premi Fundació Enciclopèdia Catalana
- Josep Carner, l'exili del mite (1945-1970) (Edicions 62, 2000). Premi Ferran Soldevila de biografies i memòries
- Tota la veritat sobre els catalans (RBA-La Magrana, 2001)
- Adrada (Edicions 62, 2005)
- BarcelonABC. Alfabet d'una ciutat / A City Alphabet (Ajuntament de Barcelona, 2013). Fotografia: Pepe Navarro
- La catalana lletra. Una dècada de societat literària observada (Núvol, 2016)[11]
- Cafarnaüm (Bromera, 2017)
Ficció
- No som perfectes (Proa, 1992)
Volums editats
- Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (Proa, 1995)
- Literatura catalana contemporània (Ediuoc/Proa, 1999). Amb Glòria Bordons
- Gabriel Ferrater, in memoriam (Proa, 2001). Amb Dolors Oller
- Barcelona acrostic (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2003)
- Barcelona 365. Temps i ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2004). Amb Jordi Bernadó, Carles Roche i Tanit Plana
- Willkommen in Katalonien. Eine literarische Entdeckungsreise (München, dtv, 2007)
- Biblioteques particulars de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2014)
- Funcions del passat en la cultura catalana. Institucionalització, representacions i identitat (Punctum, 2015). Amb Josep-Anton Fernàndez
- The Barcelona Reader. Cultural Readings of a City (Liverpool University Press, 2017). Amb Enric Bou
Referències
- ↑ «Jaume Subirana | Universitat Oberta de Catalunya - Academia.edu». uoc.academia.edu. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ «"El poeta Jaume Subirana reúne en su último libro, 'Adrada', sus reflexiones, artículos, crónicas y aforismos"». El País, 30-01-2005.
- ↑ «Memòria Institució de les Lletres Catalanes 2005-2006». [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya, Jaume Subirana Ortin
- ↑ Saül Gordillo el considera un dels "200 protagonistes de la internet catalana" a Sobirania.cat.
- ↑ «Jaume Subirana reconstruye los años de exilio de Josep Carner hurgando en archivos y memorias». El País, 25-09-2000.
- ↑ Històric de guardonats amb el premi Ferran Soldevila (Fundació Congrés de Cultura Catalana).
- ↑ Jaume Subirana a: Visat. Revista digital de literatura i traducció del PEN Català
- ↑ Snyder, Gary. Les muntanyes són la teva ment. Tushita, 2013. ISBN 978-84-940665-4-2.
- ↑ ««Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d’Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’»». VilaWeb.cat. [Consulta: 13 novembre 2016].
- ↑ «"Jaume Subirana: 'Jo confio en la literatura catalana'"». Núvol, 15-VI-2016, 15-06-2016. [Consulta: 13 octubre 2016].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Subirana i Ortín |
- Pàgina de l'escriptor
- F l u x - Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor
- L'autor al Qui és qui a les lletres catalanes
- Un poema ("Pescador i fill amb salabre")
- Una cançó de Túrnez & Sesé ("Repartiment")