Robert Louis Stevenson

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: R.L. Stevenson)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Louis Stevenson
Robert Louis Stevenson by Henry Walter Barnett.jpg
Stevenson, fotografiat per Henry Walter Barnett el 1893. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en-gb) Robert Lewis Balfour Stevenson Modifica el valor a Wikidata
13 novembre 1850 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1894 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Vailima, Samoa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMount Vaea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicEscocesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor de literatura infantil, escriptor, escriptor de contes, assagista, novel·lista, compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat1866 Modifica el valor a Wikidata –  1894 Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la d'aventures i literatura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeFanny Van de Grift (1880, 1880–1894) Modifica el valor a Wikidata
ParesThomas Stevenson Modifica el valor a Wikidata  i Matilde Margaret Isabella Stevenson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsD. E. Stevenson (nebots valencians segons) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature of Robert Louis Stevenson.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0829044 Allocine: 37234 Allmovie: p315061 IBDB: 9300
Musicbrainz: c7379dd2-0908-4ef0-9bd5-9910b16aaaad Discogs: 436716 IMSLP: Category:Stevenson,_Robert_Louis Find a Grave: 3770 Modifica el valor a Wikidata

Robert Louis Balfour Stevenson (Edimburg, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894) fou un escriptor escocès.[1] És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser molt conegut en el seu temps i algunes de les seves obres han esdevingut clàssiques.

Nascut i educat a Edimburg, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de la seva vida, però va continuar escrivint prolíficament i viatjant molt, desafiant la seva mala salut. De jove, es va barrejar als cercles literaris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver a L'illa del tresor. El 1890 es va establir a Samoa on, alarmat per la creixent influència europea i nord-americana a les illes del Mar del Sud, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir a casa seva a l'illa el 1894.[2]

La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seva mort, tot i que avui en dia les seves obres són reconegudes. El 2018 va ser classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26è autor més traduït del món.[3]

Vida[modifica]

Provinent d'una família burgesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seva precària salut, la seva mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fos completament analfabet. Durant la seva adolescència va acompanyar el seu pare en els seus freqüents viatges.

Stevenson i el rei Kalākaua de Hawaii, c. 1889
L'autor amb la seva dona a la seva llar a Vailima (Samoa), c. 1892
Stevenson i la seva família, 1893

Va ingressar a la Universitat d'Edimburg com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l'estudi de la llengua.

Aviat van aparèixer en ell els primers símptomes de la tuberculosi i inicià una sèrie de viatges pel continent. L'any 1876, als 26 anys, va conèixer Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, a Califòrnia. Va escriure històries de viatges, d'aventures i romanços. La seva obra és molt versàtil: ficció, assaig, etc.

A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va començar a empitjorar. El matrimoni es va mudar a Edimburg, després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, al balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van partir a Nova York, on Stevenson va fer amistat amb Mark Twain, autor de Les aventures de Tom Sawyer. Després d'una breu estada a San Francisco, decideixen realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment s'estableixen amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del novel·lista havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilització: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política: de fet, l'escriptor pren partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i escriu en la premsa britànica sobre la penosa situació samoana.

Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat a la mateixa illa d'Upolu, al mont Vaea.[4]

També és coneguda la seva afició a l'alcohol, fet que li va complicar els problemes de salut.

Obra[modifica]

Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. En la novel·la L'illa del tresor (1883) mostra, per mitjà d’una història per a infants, el concepte ambigu de la moral, que també es projecta en l'estudi al·legòric de L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886) i en una gran part de The Master of Ballantrae (1889).[1] El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle xx com Jorge Luis Borges.

De manera constant apareix en les seves novel·les la història i el paisatge d’Escòcia, com en Kidnapped (1886) i Weir of Hermiston (1896). Per la seva popularitat, cal citar també la novel·la històrica The Black Arrow (1888). Són remarcables les seves cartes (Vailima Letters , 1895), i com a poeta deixà dos volums, A Child’s Garden of Verses (1895) i Underwoods (1895).

Va ser autor de nombrosos contes i alguns poemes, però ha esdevingut cèlebre per les seves novel·les.

Novel·les[modifica]

  • L'illa del tresor (Treasure Island)
  • Prince Otto
  • L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde)
  • Kidnapped
  • La fletxa negra (The Black Arrow: A Tale of the Two Roses)
  • The Master of Ballantrae
  • The Wrong Box (coautor amb Lloyd Osbourne)
  • The Wrecker (coautor)
  • Catriona
  • Marea minvant (The Ebb-Tide) (coautor amb Lloyd Osbourne). Edhasa, 1990
  • L'emigrant amateur (The Amateur Emigrant). L'Avenç, 2013

Relats[modifica]

  • Olalla. Viena Edicions, 2019. ISBN 978-84-17998-07-3
  • La Platja de Falesa
  • El follet de l'ampolla
  • Markheim
  • Guillem del molí

Els relats La Platja de Falesa, El follet de l'ampolla, Markheim, i Guillem del molí estan editats en un sol volum amb el títol "Històries curtes", publicat en la Bibliotea a Tot Vent, d'Edicions Proa. Badalona, 1929. Traducció de C.A. Jordana

Assaig[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Robert Louis Stevenson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Balfour, Graham (1906). The Life of Robert Louis Stevenson London: Methuen. 264
  3. Osborn, Jacob. «49 most-translated authors from around the world». Stacker. Stacker. [Consulta: 26 octubre 2020].
  4. Stevenson, Robert Louis. Robert Louis Stevenson: His Best Pacific Writings (en anglès). Univ. of Queensland Press, 2004, p. 9. ISBN 070223429X. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Louis Stevenson