Partit Comunista dels Pobles d'Espanya: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] referent del PCE a [[Catalunya]] 1981 i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalat per [[Pere Ardiaca]] i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC fins que s'en va separar per divergències polítiques i tàctiques. |
Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] referent del PCE a [[Catalunya]] 1981 i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalat per [[Pere Ardiaca]] i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC fins que s'en va separar per divergències polítiques i tàctiques. |
||
Al gener de 1986, després d'una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la denominació per la de '''Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)'''.<ref>Francisco Bonal García,{{enllaç no actiu}}[http://old.kaosenlared.net/noticia/notas-sobre-prosovietismo-primera-mitad-ochenta-espana «Notas sobre el "prosovietismo" en la primera mitad de los ochenta en España»], 25 de mayo de 2007.</ref> L'abril d'eixe mateix any va participar en la fundació de la coalició [[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]], i va participar en les seues llistes electorals en els comicis generals d'eixe any i municipals, autonòmics i europeus de [[1987]]. A les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallego va ser elegit diputat per [[Província de Màlaga|Màlaga]] com a cap de llista de IU.<ref>{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1986/05/14/espana/516405603_850215.html |article=Izquierda Unida y Coalición Popular presentaron sus listas en medio de fuertes tormentas internas|publicació=El País|data=14 de maig de 1986|llengua=castellà}}</ref> |
Al gener de 1986, després d'una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la denominació per la de '''Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)'''.<ref>Francisco Bonal García,{{enllaç no actiu|data=2019}}[http://old.kaosenlared.net/noticia/notas-sobre-prosovietismo-primera-mitad-ochenta-espana «Notas sobre el "prosovietismo" en la primera mitad de los ochenta en España»], 25 de mayo de 2007.</ref> L'abril d'eixe mateix any va participar en la fundació de la coalició [[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]], i va participar en les seues llistes electorals en els comicis generals d'eixe any i municipals, autonòmics i europeus de [[1987]]. A les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallego va ser elegit diputat per [[Província de Màlaga|Màlaga]] com a cap de llista de IU.<ref>{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1986/05/14/espana/516405603_850215.html |article=Izquierda Unida y Coalición Popular presentaron sus listas en medio de fuertes tormentas internas|publicació=El País|data=14 de maig de 1986|llengua=castellà}}</ref> |
||
A final de 1988 començava a prendre força el sector que reivindica el reingrés en el PCE. Al setembre van ser expulsats quinze dels vint-i-cinc membres del Comité Regional de [[Comunitat de Madrid|Madrid]] i al novembre va ser destituït el president Ignacio Gallego, que s'havia mostrat favorable a un procés de volta al PCE. Al gener de 1989 es va celebrar un Congrés Extraordinari en què el sector de Gallego es va reincorporar en el PCE, junt amb uns vuit mil militants, 48 membres del Comité Central i la majoria de càrrecs públics del PCPE.<ref name="gallego">{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1990/11/24/agenda/659401201_850215.html |article=Ignacio Gallego, dirigente del Partido Comunista de España| publicació=El País|data=24 de novembre de 1990|llengua=castellà}}</ref> S'hi va quedar el sector encapçalat pel seu secretari general, [[Juan Ramos Camarero]], que va abandonar IU. Des de llavors va ser una formació política sense gaire pes en la política espanyola. Esta situació coincidiria a més en el temps amb la crisi i dissolució dels [[Estat socialista|règims socialistes]] d'[[Europa oriental]] i de la Unió Soviètica i van perdre tot el suport polític i financer que subministraven.{{CC|data=febrer de 2019}} |
A final de 1988 començava a prendre força el sector que reivindica el reingrés en el PCE. Al setembre van ser expulsats quinze dels vint-i-cinc membres del Comité Regional de [[Comunitat de Madrid|Madrid]] i al novembre va ser destituït el president Ignacio Gallego, que s'havia mostrat favorable a un procés de volta al PCE. Al gener de 1989 es va celebrar un Congrés Extraordinari en què el sector de Gallego es va reincorporar en el PCE, junt amb uns vuit mil militants, 48 membres del Comité Central i la majoria de càrrecs públics del PCPE.<ref name="gallego">{{ref-publicació|url=http://elpais.com/diario/1990/11/24/agenda/659401201_850215.html |article=Ignacio Gallego, dirigente del Partido Comunista de España| publicació=El País|data=24 de novembre de 1990|llengua=castellà}}</ref> S'hi va quedar el sector encapçalat pel seu secretari general, [[Juan Ramos Camarero]], que va abandonar IU. Des de llavors va ser una formació política sense gaire pes en la política espanyola. Esta situació coincidiria a més en el temps amb la crisi i dissolució dels [[Estat socialista|règims socialistes]] d'[[Europa oriental]] i de la Unió Soviètica i van perdre tot el suport polític i financer que subministraven.{{CC|data=febrer de 2019}} |
||
Revisió del 03:15, 1 març 2019
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
(es) Partido Comunista de los Pueblos de España 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PCPE | ||||
| Tipus | partit polític espanyol partit comunista | ||||
| Ideologia política | comunisme marxisme-leninisme internacionalisme proletari | ||||
| Història | |||||
| Creació | 15 desembre 1984, Madrid | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Trobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers Esquerra Unida (1986–1988) Iniciativa de Partits Comunistes i Obrers (2013–2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Secretari general | Julio Diaz (en)  | ||||
| Joventuts | Joventut Comunista dels Pobles d'Espanya | ||||
| Lloc web | pcpe.es | ||||
  | |||||
El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.
A Catalunya el PCC (Partit dels Comunistes de Catalunya) el va agafar com a referent i al País Valencià es va anomenar Partit Comunista del Poble Valencià; més tard el PCPE i el PCC van trencar per les tesis reformistes d'aquest últim i es va fundar el Partit Comunista del Poble Català (PCPC). El 1987 el PCPE es va incorporar a Izquierda Unida però per poc temps. Les seves revistes són Nuevo Rumbo i Unidad y Lucha i l'òrgan teòric Propuesta Comunista.
La secció juvenil són els Colectivos de Jóvenes Comunistas (CJC), que a Catalunya s'anomenen CJC-Joves Comunistes del Poble Català (CJC-JCPC). La bandera és vermella amb la falç i el martell i un estel buit, amb les lletres PCPE, que canvien a algunes nacions de l'estat espanyol (per exemple a Catalunya PCPC, a Andalusia PCPA, a Euskadi i Nafarroa PCPE-Euskal Komunistak, a Castella PCPC o a Astúries PCPE-Astúries).
Història
Després de la crisi oberta en el si del Partit Comunista d'Espanya després del fracàs electoral en les eleccions generals de 1982, el sector prosoviètic del PCE, liderat per Ignacio Gallego, va promoure la celebració d'un «Congrés d'Unitat dels Comunistes». Gallego, expulsat a final de 1983 del PCE, va ser triat secretari general del nou Partit Comunista (PC), nascut d'aquest congrés que va tindre lloc a Madrid entre el 13 i el 15 de gener de 1984. En ell van participar, a més del sector prosoviètic escindit del PCE, el Partit dels Comunistes de Catalunya, el Partit Comunista d'Espanya Unificat, el Moviment per a la Recuperació del PCE, el Moviment per a la Reconstrucció i Recuperació del PCE i les Cèl·lules Comunistes.[1] El nou PC (denominat col·loquialment per a diferenciar-ho del PCE com a «pe ce punt») va nàixer amb uns deu mil militants i va ser reconegut pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i els partits comunistes dels països del Pacte de Varsòvia.[2]
Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del Partit Socialista Unificat de Catalunya referent del PCE a Catalunya 1981 i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalat per Pere Ardiaca i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC fins que s'en va separar per divergències polítiques i tàctiques.
Al gener de 1986, després d'una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la denominació per la de Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE).[3] L'abril d'eixe mateix any va participar en la fundació de la coalició Esquerra Unida, i va participar en les seues llistes electorals en els comicis generals d'eixe any i municipals, autonòmics i europeus de 1987. A les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallego va ser elegit diputat per Màlaga com a cap de llista de IU.[4]
A final de 1988 començava a prendre força el sector que reivindica el reingrés en el PCE. Al setembre van ser expulsats quinze dels vint-i-cinc membres del Comité Regional de Madrid i al novembre va ser destituït el president Ignacio Gallego, que s'havia mostrat favorable a un procés de volta al PCE. Al gener de 1989 es va celebrar un Congrés Extraordinari en què el sector de Gallego es va reincorporar en el PCE, junt amb uns vuit mil militants, 48 membres del Comité Central i la majoria de càrrecs públics del PCPE.[5] S'hi va quedar el sector encapçalat pel seu secretari general, Juan Ramos Camarero, que va abandonar IU. Des de llavors va ser una formació política sense gaire pes en la política espanyola. Esta situació coincidiria a més en el temps amb la crisi i dissolució dels règims socialistes d'Europa oriental i de la Unió Soviètica i van perdre tot el suport polític i financer que subministraven.
El 2000 es va celebrar a Madrid el Congrés d'Unificació entre el PCPE i un nucli de València del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) fundat per Enrique Líster el 1973, que en la pràctica va suposar la integració del segon en el primer, que va mantindre intacta la seua denominació.
En els últims anys el PCPE ha realitzat un acostament a partits nacionalistes a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Andalusia i Canàries que en general ha acabat en desavinences: entrada i posterior eixida del Partit Comunista del Poble Castellano (nom del PCPE a part de Castella i Lleó) en Esquerra Castellana; creacions de coalicions electorals a Astúries i Andalusia (amb la integració del Partit Comunista del Poble Andalús en el Bloc Andalús d'Esquerres) posteriorment avortades; impossibilitat de crear una coalició electoral amb partits nacionalistes gallecs en les últimes eleccions, etc.
A les últimes eleccions municipals (27 de maig de 2007) va obtindre 16 regidors, principalment a través de la seua participació en la Unitat Popular Andalusa. Al maig de 2006 es va celebrar el VIII Congrés del PCPE, en el que va marcar la seua línia política a seguir en els pròxims quatre anys. A les eleccions generals de març de 2008 el PCPE va obtindre 19.141 vots (0,08%), una petita millora faç a les anteriors eleccions generals (en els que havia aconseguit 12.979 vots). Va collir els seus millors resultats en les circumscripcions d'Álava, Barcelona, Cadis, Astúries, Canàries, Cantàbria, Tarragona i Biscaia.[6]
En l'última època el PCPE ha augmentat les seues relacions internacionals amb diferents partits i organitzacions comunistes i progressistes del món i especialment d'Europa, on ha participat de la Festa Avant 2008 del PCP portugués amb una edició íntegrament en portugués del seu òrgan d'expressió, Unidad y Lucha, així com la participació en el 90 aniversari del KKE i el 40 de la KNE grecs.[7] També ha participat durant 2008 en els congressos de diferents partits comunistes i sindicats a l'Índia a través del responsable de relacions internacionals, Quim Boix.
Resultats electorals
Regidors (r) | |||
|---|---|---|---|
| Parlament europeu, Juny 1989 | 79.970 | 0,50 | - |
| Congrés dels Diputats, Octubre 1989 | 62.664 | 0,31 | - |
| Eleccions municipals de 1991 | 6.488 | 0,03 | 17 r. |
| Congrés dels Diputats, Juny 1993 | 10.233 | 0,04 | - |
| Parlament europeu, Juny 1994 | 29.692 | 0,16 | - |
| Eleccions municipals de 1995 | 4.633 | 0,02 | 07 r. |
| Congrés dels Diputats, Març 1996 | 14.513 | 0,06 | - |
| Parlament europeu, Juny 1999 | 26.189 | 0,12 | - |
| Congrés dels Diputats, Març 2000 | 12.898 | 0,06 | - |
| Congrés dels Diputats, Març 2004 | 12.979 | 0,05 | - |
| Parlament europeu, Juny 2004 | 4.281 | 0,03 | - |
| Eleccions municipals de 2007 | 21.634 (més 4.317 en coalició a Aragó) |
- | 16 r. |
Secretaris generals
| Període | Secretari general |
|---|---|
| 1984-1988 | Ignacio Gallego |
| 1988-2002 | Juan Ramos Camarero |
| 2002- | Carmelo Suárez Cabrera (disputa) |
| 2017- | Ástor García (disputa) |
Personalitats destacades
- Antonio Gades, ballarí i membre de la direcció fins a la seva mort
- Juana Doña. Dirigent comunista, miliciana i guerrillera.
- Quim Boix. Sindicalista, membre destacat de la direcció i RRII.
- Pepa Flores. Cantant i actriu.
- Fernando Sagaseta, advocat i polític canari, membre del Comitè Central i del Comitè Executiu del PCPE.
- Agustín Millares Sall, poeta canari, militant uns anys del PCPE.
- Francisco García Salve, conegut com a Paco el Cura, sacerdot i sindicalista expulsat del PCE en 1981, membre del Comitè Central del PCPE.
Referències
- ↑ Vera Jiménez, Fernando «La diáspora comunista en España». Asociación de Historia Actual (HAOL), 20, tardor 2009, pàg. 34-48. ISSN: 1696-2060 [Consulta: 13 febrer 2014].
- ↑ Prieto, Joaquín «El congreso de los comunistas prosoviéticos eligió por unanimidad a Ignacio Gallego como secretario general» (en castellà). El País, 16-01-1984.
- ↑ Francisco Bonal García,[Enllaç no actiu]«Notas sobre el "prosovietismo" en la primera mitad de los ochenta en España», 25 de mayo de 2007.
- ↑ «Izquierda Unida y Coalición Popular presentaron sus listas en medio de fuertes tormentas internas» (en castellà). El País, 14-05-1986.
- ↑ «Ignacio Gallego, dirigente del Partido Comunista de España» (en castellà). El País, 24-11-1990.
- ↑ Resultats del PCPE en les eleccions de 2008 al Congrés dels Diputats
- ↑ Informació del CC del PCPE sobre la presentació el document conjunt dels 21 partits comunistes europeus
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista dels Pobles d'Espanya |