Partit Comunista del Poble de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit Comunista del Poble Català)
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista del Poble de Catalunya
Dades
Tipuspartit comunista
partit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaleninisme
euroescepticisme
marxisme-leninisme
federalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit dels Comunistes de Catalunya
Creació1994
Activitat
Membre dePartit Comunista dels Pobles d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalEnric Lloret Barberà (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpcpc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Comunistes Twitter (X): PCPC_info Instagram: pcpc_info Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) és un partit polític marxista-leninista català. És el referent partidari del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, i el seu objectiu fonamental és la instauració del socialisme i el comunisme a Espanya, de caràcter confederal i republicana, amb processos d'autodeterminació.

Naixement[modifica]

El PCPC va néixer després de la ruptura en 1994 de les relacions entre el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), que actuava de referent a Catalunya del primer. No obstant això, part de la seva militància, amb dirigents com Quim Boix va decidir deixar el PCC i constituir un nou partit que seguís sent el referent del PCPE a Catalunya. Seguidament es passen a aquest nou partit diferents militants i diferents organitzacions locals com la de Santa Coloma de Gramenet on s'instaura la seva seu.

Història i actualitat [cal citació][modifica]

El PCPC va impulsar i va participar en la creació i desenvolupament en 2002 de la Taula de Refundació Comunista de Catalunya en la qual també va participar el llavors Comitè Estatal d'Organitzacions Comunistes, posteriorment convertit en Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), així com diferents nuclis comunistes, destacant els membres del barri barceloní de la Verneda, alguns dels quals passarien al PCPC. Durant l'existència de la Taula es van organitzar debats, actes i diferents activitats. També es va organitzar anualment un sopar en commemoració de la Revolució d'Octubre en un institut de la Verneda. Aquest sopar va passar a ser organitzada des de l'any 2008 pel PCPC en solitari.[1] Finalment la Taula de Refundació Comunista de Catalunya es va dissoldre davant la falta d'avanç i després de les diferències insalvables dels seus participants, essencialment sobre el model i l'estratègia a prendre en el moviment republicà.

El PCPC mantenia llavors relacions amb algunes estructures locals o territorials, com Lleida Treballadora, un col·lectiu d'immigrants de Lleida,[2] el qual va donar suport a la candidatura del PCPC en les eleccions al Congrés dels Diputats de 2008, així com aquest va donar suport electoralment la candidatura de Catalunya Treballadora a la província de Lleida al Parlament de Catalunya en 2006. El partit també mantenia relacions estretes amb el col·lectiu comunista Nosaltres Som de Tarragona amb el qual es van presentar candidatures conjuntes en aquesta província a les eleccions municipals del 2005 i al Parlament de Catalunya de 2006.

El I Congrés del PCPC va tenir lloc al juny de 2013,[3] que es va realitzar al mig d'una crisi interna produïda per les fortes discrepàncies entre les llavors joventuts, els Joves Comunistes del Poble Català (CJC-JCPC), i el Partit, que antecediria a l'escissió a gran escala del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya.[4] Poc després va anunciar la marxa un nucli de militants, tant del PCPC com dels JCPC,[5] per discrepàncies amb les relacions mantingudes amb el PCPE. Els militants que van abandonar l'organització van argumentar que hi havia un procés en marxa per a liquidar al PCPC i acabar amb la seva independència orgànica respecte al PCPE, a més d'assenyalar els moviments sospitosos fraccionaris d'una part de l'organització, en aquest cas de les joventuts i del sector liderat per Àstor García.

Fruit d'aquesta escissió, el Partit mantindria posicions fidels al PCPE, mentre que la joventut va passar pràcticament íntegra al sector d'Àstor García, al que després seria el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya.[6] El PCPC, com el PCPE, va haver de reorganitzar la militància juvenil en una nova estructura que s'anomena a l'actualitat Joventut Comunista del Poble de Catalunya.[7]

Secretaris Generals[modifica]

Any Secretari General
1994-2013 Miguel Guerrero Sánchez
2013-2016 Ferran Nieto
2016-2018 Sisco García
Des de 2018 Enric Lloret

Resultats electorals[modifica]

Eleccions municipals[modifica]

Any Vots % Regidors Resultats desglossats
2007 1.242 0,0
0 / 8.932
Per municipis
Municipi Comarca Alcaldable Vots % Regidors Govern
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Rafael Parra Chica[8] 256 0,7
0 / 27
 -
Cubelles Garraf Daniel Faus Avella[8] 14 0,3
0 / 17
 -
Barcelona Barcelonès Ferran Nieto Gasull[8] 972 0,2
0 / 41
 -
2011 1.461 0,1
0 / 9.132
Per municipis
Municipi Comarca Alcaldable Vots % Regidors Govern
Alcanar Montsià Pedro Pérez Nieves[9] 54 1,2
0 / 17
 -
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Salvador Deltell Soria 340 0,9
0 / 27
 -
Castelldefels Baix Llobregat Luis Ballesteros Ballesteros[10] 88 0,4
0 / 25
 -
Barcelona Barcelonès Gloria Fontcuberta i González 979 0,2
0 / 41
 -
2015 1.082 0,0
0 / 9.077
Per municipis
Municipi Comarca Alcaldable Vots % Regidors Govern
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Ramón Vidal Miras[11] 182 0,4
0 / 27
 -
Amposta Montsià José Juan Ferré Fomós[12] 68 0,7
0 / 21
 -
Lleida Segrià Francesc Xavier García i Llop[13] 176 0,4
0 / 27
 -
Barcelona Barcelonès Ferran Nieto Gasull[11] 656 0,1
0 / 41
 -
2019[14] 689 0,0
0 / 9.069
Per municipis
Municipi Comarca Alcaldable Vots % Regidors Govern
Castellnou de Bages Bages Ivan Guillaumet Cornet 22 2,9
0 / 9
 -
Olot Garrotxa Miguel de la Cruz Astasio 40 0,3
0 / 21
 -
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Ramón Vidal Miras 150 0,3
0 / 27
 -
Lleida Segrià Francesc Xavier García Llop 104 0,2
0 / 27
 -
Barcelona Barcelonès Alejandro de la Fuente Garcia 373 0,1
0 / 41
 -
2023 217 0,0
0 / 9.147
Per municipis
Municipi Comarca Alcaldable Vots % Regidors Govern
Castellnou de Bages Bages Ivan Guillaumet Cornet 17 2,3
0 / 9
 -
Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Ramon Vidal Miras 135 0,3
0 / 27
 -
Vilanova i la Geltrú Garraf Rafael González Expósito 65 0,2
0 / 25
 -

Parlament de Catalunya[modifica]

Des de les eleccions de 2012, on es van començar a demanar avals per als partits sense representació, el PCPC ha demanat el vot nul o l'abstenció al no recollir les suficients signatures.

Any Vots % Escons Notes
2003 2.580 0,08
0 / 135
2006 4.158 0,14
0 / 135
2010 3.028 0,10
0 / 135
2012 - -
0 / 135
 Demanen el vot nul.
2015 - -
0 / 135
 Demanen el vot nul.[15]
2017 - -
0 / 135
 Demanen l'abstenció.[16]
2021 - -
0 / 135
 Demanen el vot nul.[17][18]

Congrés dels Diputats[modifica]

Es presenta amb el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE). De mateixa forma que a les eleccions al Parlament de Catalunya, des del 2011 l'obligatorietat dels avals, sumada a la posterior crisi interna, va provocar una continua davallada en la quantitat de circumscripcions a la que s'anaven presentant.[cal citació]

Any Vots % Vots Catalunya % Diputats Resultats desglossats Notes
1986 935.504 4,63 50.689 (PCC) 1,60
1 / 350
 Ignacio Gallego, dins de la coalició d'IU.
1989 62.664 0,31 31.966 (PCC) 1,01
0 / 350
1993 10.233 0,04 - -
0 / 350
 Trencament PCPE - PCC, que decideix entrar a IC.
1996 14.513 0,06 - -
0 / 350
2000 12.898 0,06 - -
0 / 350
2004 12.979 0,05 2.331 0,06
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Joaquim Boix i Lluch (Quim) 1.534 0,1
0 / 4
 -
Girona Gloria Marrugat i Doménech 299 0,1
0 / 4
Lleida Francesc-Xavier (Sisco) Garcia Llop 102 0,0
0 / 4
 -
Tarragona José Juan Ferré Fornó 396 0,1
0 / 6
 -
2008 20.030 0,08 4.225 0,12
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Miguel Guerrero Sánchez 3.100 0,1
0 / 32
 -
Girona Marcos Costa Sanromán 417 0,1
0 / 6
 -
Lleida Francesc Xavier García i Llop (Sisco) 180 0,1
0 / 4
 -
Tarragona José Juan Ferre Fornos 528 0,1
0 / 6
 -
2011 26.436[19] 0,10 1.547 0,04
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona - - - - -
Girona Miguel de la Cruz Astasio 480 0,2
0 / 4
Lleida José María Baró París 355 0,2
0 / 4
 -
Tarragona José Juan Ferré Fornó 712 0,2
0 / 6
 -
2015 30.897[20] 0,12 7.116 0,19
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Ferran Nieto Gasull 5.493 0,2
0 / 4
 -
Girona Joan Sureda Casamor 602 0,2
0 / 4
Lleida Josep Maria Baró i Paris 316 0,2
0 / 4
 -
Tarragona Alberto Blázquez Torres 705 0,2
0 / 6
 -
2016 26.553 0,11 4.328 0,12
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Ferran Nieto Gasull 3.275 0,1
0 / 32
 -
Girona Juan Sureda Casamor 382 0,1
0 / 6
 -
Lleida Josep Maria Baró i París 267 0,2
0 / 4
 -
Tarragona Alberto Blázquez Torres 424 0,1
0 / 6
 -
abr 2019 8.991 0,03 3.373 0,08
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Enric Lloret Barberà 2.555 0,1
0 / 32
 -
Girona Miguel de la Cruz Astasio 353 0,1
0 / 6
 -
Lleida Josep Maria Baró i París 205 0,1
0 / 4
 -
Tarragona Alberto Blázquez Torres 260 0,1
0 / 6
 -
nov 2019 13.828 0,06 2.145 0,06
0 / 350
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Enric Lloret Barberà 1.509 0,1
0 / 32
 -
Girona Miguel de la Cruz Astasio 327 0,1
0 / 6
 -
Lleida Josep Maria Baró i París 129 0,1
0 / 4
 -
Tarragona Alberto Blázquez Torres 180 0,0
0 / 6
 -
2023 - - - -
0 / 350
 Demanen el vot nul.[21]

Senat espanyol[modifica]

Any Vots % Senadors Resultats desglossats
2004 22.442 0,6
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Senadors Govern
Barcelona Buenaventura Ramos Belles 19.701 0,7
0 / 4
 -
Girona Roberto Jonás Romero Negrín 920 0,3
0 / 4
 -
Lleida Rodrigo Moreno Planisolís 649 0,3
0 / 4
 -
Tarragona Rogelio Iranzo García 1.172 0,3
0 / 4
 -
2008 14.637 0,4
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Senadors Govern
Barcelona Quim Boix Lluch 11.888 0,4
0 / 4
 -
Girona Roberto Jonás Romero Negrín 1.207 0,4
0 / 4
 -
Lleida Dolors Hernández Tarzán (Lolín) 583 0,3
0 / 4
 -
Tarragona Rogelio Iranzo García 959 0,3
0 / 4
 -
2011 5.290 0,2
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Senadors Govern
Barcelona - - - - -
Girona Rafael Parra Chica 1.858 0,6
0 / 4
Lleida Francisco Javier García Llop 1.204 0,7
0 / 4
 -
Tarragona Rogelio Iranzo García 2.228 0,7
0 / 4
 -
2015 39.535 1,1
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Senadors Govern
Barcelona Quim Boix Lluch 34.165 1,3 - -
Girona Miguel De La Cruz Astasio 1.499 0,5
0 / 4
Lleida Francesc Xavier García i Llop 1.090 0,6
0 / 4
 -
Tarragona José Estrada Cruz 2.781 0,8
0 / 4
 -
2016 12.782 0,4
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Senadors Govern
Barcelona Buenaventura Ramos Bellés 9.625 0,4
0 / 4
 -
Girona Miguel de la Cruz Astasio 933 0,3
0 / 4
 -
Lleida Francesc Xavier García i Llop 819 0,5
0 / 4
 -
Tarragona José Estrada Cruz 1.405 0,4
0 / 4
 -
2019 (abr) 15.900 0,4
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Senadors Govern
Barcelona Joaquim «Quim» Boix Lluch 11.786 0,4
0 / 4
 -
Girona Esteve Huguet Pardo 1.623 0,4
0 / 4
 -
Lleida Francesc Xavier García i Llop 752 0,3
0 / 4
 -
Tarragona José Juan Ferré Fornos 1.739 0,4
0 / 4
 -
2019 (nov) 19.024 0,5
0 / 16
Per circumscripcions
Cirumscripció Cap de llista Vots % Diputats Govern
Barcelona Joaquim «Quim» Boix Lluch 14.545 0,5
0 / 4
 -
Girona Esteve Huguet Pardo 1.829 0,5
0 / 4
 -
Lleida Francesc Xavier García i Llop 988 0,5
0 / 4
 -
Tarragona José Juan Ferré Fornos 1.662 0,4
0 / 4
 -

Parlament Europeu[modifica]

Com a nivell estatal, es presenta amb el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE).

Any Vots % Vots Catalunya % Escons
1989 79.970 0,50 33.948 (PCC) 1,43
0 / 60
1994 29.692 0,16 6.451 0,25
0 / 64
1999 26.189 0,12 6.180 0,22
0 / 64
2004 4.281 0,03 698 0,03
0 / 54
2009 15.221 0,10 2.698 0,14
0 / 54
2014 29.324 0,18 4.225 0,17
0 / 54
2019 29.259 0,13 4.485 0,13
0 / 54

Posició en referèndums[modifica]

2005: Referèndum sobre la Constitució Europea: demanen el No.

2006: Referèndum estatutari: demanen el No.

2014: Consulta sobre la independència de Catalunya: demanen el vot nul.[22]

2017: Referèndum sobre la independència de Catalunya: demanen el vot nul.[23]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Partit Comunista del Poble de Catalunya: Festa de la Revolució d'Octubre del PCPC'08», 01-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 19 agost 2023].
  2. ↑ punt, el. «Neix a Lleida el casal republicà Cargol Roig - 30 nov 2009». [Consulta: 19 agost 2023].
  3. ↑ «Celebrado el 1er Congreso del PCPC». [Consulta: 19 agost 2023].
  4. ↑ Paz, Iago Otero. «La bicefalia se instala en la dirección del Partido Comunista de los Pueblos de España» (en castellà), 18-05-2017. [Consulta: 19 agost 2023].
  5. ↑ Carles. «Pravda Estado español: [Opinión CARTA COL•LECTIVA DE BAIXA AL PCPC I ALS JCPC]», 21-06-2013. [Consulta: 19 agost 2023].
  6. ↑ «https://twitter.com/pctc_/status/1102309338654429192». [Consulta: 19 agost 2023].
  7. ↑ «Juventud Comunista Cataluña» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «RELACIÓ DE CANDIDATURES PRESENTADES DAVANT LA JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VILANOVA I LA GELTRÚ», 25-04-2007. [Consulta: 21 gener 2024].
  9. ↑ [enllaç sense format] https://www.dipta.cat/bop/pdf/2011/20110426.pdf#2011/5095
  10. ↑ «Proclamació de candidatures de la Junta Electoral de Zona de l'Hospitalet de Llobregat.», 26-04-2011. [Consulta: 21 gener 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 [enllaç sense format] https://bop.diba.cat/anuncis/antic/062015000500
  12. ↑ [enllaç sense format] https://www.diputaciodetarragona.cat/ebop/index.php?op=dwn&tipus=i&data=20150422&anyp=2015&num=04201&v=i
  13. ↑ [enllaç sense format] https://bop.diputaciolleida.cat/faces/consultaF/servlets/donarEdicte/?id=2015_76_3974
  14. ↑ «Consulta de resultados electorales» (en castellà). Ministeri de l'Interior d'Espanya. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2019. [Consulta: 15 febrer 2021].
  15. ↑ PCPC. «Davant la convocatòria electoral del 27S». [Consulta: 22 gener 2024].
  16. ↑ PCPC. «Elecciones 21-D: el PCPC llama a la abstención» (en castellà), 20-12-2017. [Consulta: 22 gener 2024].
  17. ↑ web-master. «Comunicat conjunt PCPC-PCPE sobre les eleccions del 14F al Parlament de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2024].
  18. ↑ PCPC. «[Catanunya 14F – Vota nul, organitza’t i lluita!]» (en castellà), 02-02-2021. [Consulta: 22 gener 2024].
  19. ↑ «Resultados provisionales de las candidaturas del PCPE en las elecciones de 2011 al Congreso de los Diputados». Ministerio del Interior.
  20. ↑ «Resultados de las elecciones a Cortes Generales de 2015». Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2015.
  21. ↑ Web, Pcpe. «Papeleta voto nulo 23J» (en castellà), 08-07-2023. [Consulta: 22 gener 2024].
  22. ↑ «Descarrega’t la papereta pel 9N!». [Consulta: 19 agost 2023].
  23. ↑ PCPC. «Manifest del PCPC pel referèndum de l’1 d’Octubre». [Consulta: 19 agost 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_del_Poble_de_Catalunya&oldid=33193756»