Alain Resnais: diferència entre les revisions
m netejant infotaules |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
| imatge = Alain Resnais Césars 2recorte.jpg |
| imatge = Alain Resnais Césars 2recorte.jpg |
||
| peu = [[Juliette Binoche]] i Alain Resnais als [[premis César]] del 1998 |
| peu = [[Juliette Binoche]] i Alain Resnais als [[premis César]] del 1998 |
||
| nom_naixement = |
|||
| data_naixement = {{Data naixement|1922|06|3}} |
| data_naixement = {{Data naixement|1922|06|3}} |
||
| lloc_naixement = [[Gwened]], [[Bretanya]] |
| lloc_naixement = [[Gwened]], [[Bretanya]] |
||
| Línia 12: | Línia 11: | ||
| conjuge = Florence Malraux <br>[[Sabine Azéma]] |
| conjuge = Florence Malraux <br>[[Sabine Azéma]] |
||
| millors_films = 2006 ''[[Coeurs]]''<br>1997 ''[[On connaît la chanson]]''<br>1993 ''[[Smoking/No Smoking]]''<br>1986 ''[[Mélo]]''<br>1984 ''[[L'amour à mort]]''<br>1980 ''[[Mon oncle d'Amérique]]''<br>1977 ''[[Providence (pel·lícula)|Providence]]''<br>1973 ''[[L'an 01]]''<br>1968 ''[[Je t'aime je t'aime]]''<br>1967 ''[[Loin du Vietnam]]''<br>1966 ''[[La guerra s'ha acabat]]''<br>1963 ''[[Muriel]]''<br>1961 ''[[ L'Année dernière à Marienbad]]''<br>1959 ''[[Hiroshima mon amour]]'' |
| millors_films = 2006 ''[[Coeurs]]''<br>1997 ''[[On connaît la chanson]]''<br>1993 ''[[Smoking/No Smoking]]''<br>1986 ''[[Mélo]]''<br>1984 ''[[L'amour à mort]]''<br>1980 ''[[Mon oncle d'Amérique]]''<br>1977 ''[[Providence (pel·lícula)|Providence]]''<br>1973 ''[[L'an 01]]''<br>1968 ''[[Je t'aime je t'aime]]''<br>1967 ''[[Loin du Vietnam]]''<br>1966 ''[[La guerra s'ha acabat]]''<br>1963 ''[[Muriel]]''<br>1961 ''[[ L'Année dernière à Marienbad]]''<br>1959 ''[[Hiroshima mon amour]]'' |
||
| lloc_web = |
|||
| premis_oscar = |
|||
| premis_golden_globe = |
|||
| premis_emmy = |
|||
| premis_tony = |
|||
| premis_bafta = |
|||
| premis_goya = |
|||
| premis_cesar = |
|||
| premis_grammy = |
|||
| mostra_venecia = |
|||
| festival_berlin = |
|||
| festival_canes = |
|||
| festival_sitges = |
| festival_sitges = |
||
| festival_sant_sebastia = |
| festival_sant_sebastia = |
||
| premis_gaudi = |
|||
| filmfare_awards = |
|||
| national_film_awards = |
|||
| imdb = 0720297 |
| imdb = 0720297 |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 22:01, 20 abr 2019
Alain Resnais (Gwened, 3 de juny de 1922 - París, 1 de març de 2014) fou un cineasta francès.[1] Fou un dels fundadors de la nouvelle vague francesa, innovà en la tècnica del flashback per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.[2] El 2009 (i pòstumament el 2014) va ser homenajat per a la seva carrera i obra completa a Canes.[3]
Deu anys més gran que François Truffaut, ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llargmetratges documentals atípics, com Nit i boira (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb Chris Maker, un altre representant de la nouvelle vague, l'experimentació formal del qual, en gran mesura postmoderna, tingué una gran influència en Resnais.
La pel·lícula clau de la seva carrera fou Hiroshima mon amour (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de Jean-Luc Godard i Truffaut. Va mantenir el seu interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com a Providence (1977), que segueix la interacció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.
La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el noveau roman que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. Jean Caroyl, Jorge Semprún i, sobretot, Marguerite Duras, que va escriure Hiroshima mon amour, exerciren una gran influència en ell.
La col·laboració de Resnais amb Alain Robbe-Grillet en L'any passat a Marienbad (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera. Smoking/No Smoking (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri. El seu darrer treball, Aimer, boire et chanter (2014), va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI de la passada edició de la Berlinale.[3]
Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès André Malraux). La seva darrera companya actual fou l'actriu francesa Sabine Azéma, amb qui es casà a Scarborough, North Yorkshire.
Filmografia
- L'aventure de Guy (1936)
- Scéma d'une identification (1946)
- Ouvert pour cause d'inventaire (1946)
- Visite à Oscar Dominguez (1947)
- Visite à Lucien Coutaud (1947)
- Visite à Hans Hartnung (1947)
- Visite à Félix Labisse (1947)
- Visite à César Doméla (1947)
- Van Gogh (1947)
- Portrait d'Henri Goetz (1947)
- Le lait Nestlé (1947)
- Journée naturelle (1947)
- La bague (1947)
- L'alcool tue (1947)
- Van Gogh (1948)
- Malfray (1948)
- Les jardins de Paris (1948)
- Châteaux de France (1948)
- Guernica (1950/I)
- Gauguin (1950)
- Pictura (1952)
- Les statues meurent aussi (1953)
- Nuit et brouillard (1955)
- Toute la mémoire du monde (1956)
- Le mystère de l'atelier quinze (1957)
- Le chant du Styrène (1958)
- Hiroshima mon amour (1959)
- L'Année dernière à Marienbad (1961)
- Muriel (Muriel ou le Temps d'un retour) (1963)
- La guerra s'ha acabat (català) La Guerre est finie (1966)
- Loin du Vietnam (1967)
- Je t'aime, je t'aime (1968)
- Cinétracts (1968)
- L'an 01 (1973) (New York scenes)
- Stavisky... (1974)
- Providence (català) (1977)
- Mon oncle d'Amérique (1980)
- La vie est un roman (1983)
- L'amour à mort (1984)
- Mélo (1986)
- Vull anar a casa (I Want to Go Home) (1989)
- Contre l'oubli (1991)
- Gershwin (1992)
- No Smoking (Smoking/No Smoking) (1993)
- Coneixem la cançó (On connaît la chanson) (1997)
- A la boca no (Pas sur la bouche) (2003)
- Cœurs (2006)
- Les herbes folles (2009)
Honors
Va rebre cinc premis Cèsar, tres d'aquests com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos Óssos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA. El 2009 va rebre el premi especial del jurat, al 62è Festival de Canes per a Les Herbes folles i la seva carrera el 2009.[4]
El 2014 va rebre pòstumament el premi Carrosse d'or per a la seva obra completa.[5]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Resnais |
- ↑ «Alain Resnais». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alain Resnais». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais». Diari Ara, 02-03-2014.
- ↑ «Biographie d'Alain Resnais» (en francès). France Inter. [Consulta: 29 setembre 2012].
- ↑ Leblanc, Stéphane «On va aimer, boire et chanter sur la Croisette pour Alain Resnais» (en francès). 20 minutes, 17-05-2014.