Barack Obama: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: categories suprimides Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 45: Línia 45:
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquidites=Barack Obama}}
* [https://www.barackobama.com/ The Office of Barack and Michelle Obama] {{En}}
* [https://www.obama.org/ Obama Fundation] {{En}}

{{Presidents dels Estats Units}}
{{Premi Nobel de la pau}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Obama, Barack}}
[[Categoria:Senadors estatunidencs]]
[[Categoria:Persones d'Illinois]]
[[Categoria:Presidents dels Estats Units]]
[[Categoria:Professors de dret]]
[[Categoria:Professors als Estats Units]]
[[Categoria:Professors universitaris]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard]]
[[Categoria:Persones d'Honolulu]]
[[Categoria:Guanyadors del premi Grammy]]
[[Categoria:Premis Nobel de la Pau]]

Revisió del 10:44, 29 abr 2019

Carrera política

Candidatura presidencial de 2008

Logo de la campanya presidencial d'Obama i Biden

El 10 de febrer, 2007 Obama anuncià la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2008. A les enquestes sempre sortia superat per Hillary Clinton, tot i que al caucus (eleccions primàries) d'Iowa (considerat el principal termòmetre electoral) Obama aconseguí la victòria amb el suport del 38% dels electors, seguit de John Edwards (30%) i Clinton (29%).

Obama guanyà les primàries a Iowa (38%), Nou Hampshire (36%), Nevada (45%), Carolina del Sud (55%), Alabama (56%), Alaska (75%), Colorado (67%), Connecticut (51%), Delaware (53%), Geòrgia (66%), Idaho (80%), Illinois (65%), Kansas (74%), Minnesota (48%), Missouri (49%), Dakota del Nord (61%), Utah (57%), Louisiana (57%), Nebraska (68%), Illes Verges Americanes (90%), Washington (68%), Maine (60%), Washington DC (75%), Maryland (61%), Virgínia (64%), Hawaii (76%), Wisconsin (58%), Vermont (59%), Wyoming (61%), Mississipí (61%), Guam (50%), Carolina del Nord (56%), Oregon (59%) i Montana (56%). Tot això li suposà 2,201 delegats i 438 superdelegats, i amb això superava la candidata Hillary Rodham Clinton.

Obama pronuncia el discurs de la victòria electoral a Chicago

El 7 de juny, 2008, Clinton suspengué la seva campanya en favor d'Obama,[1] i això el convertí en el presumpte candidat demòcrata. El 22 d'agost designà a Joe Biden com a candidat a la vicepresidència. La Convenció Demòcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost, 2008 el convertí, ja finalment, en candidat demòcrata a la Casa Blanca.[2]

El seu oponent republicà a les eleccions presidencials del 4 de novembre de 2008 fou el senador per Arizona John McCain. Durant les eleccions primàries i generals, Barack Obama va recaptar més fons que qualsevol altre candidat en la història dels Estats Units. A més, la campanya d'Obama va fer rècords en el nombre de donants i en la quantitat de donacions petites.[3]

Victòria electoral

Obama es reuneix amb el president sortint George Bush el 10 de novembre de 2008 al despatx oval de la Casa Blanca

El 4 de novembre de 2008, Obama derrotà a John McCain en les eleccions generals amb 365 vots electorals per 173 que obtingué McCain,[4] i esdevingué així el primer afroamericà a ser elegit president dels Estats Units.[5][6][7][8] En el seu discurs de la nit electoral, pronunciat davant de centenars de seguidors al Grant Park de Chicago, Obama va proclamar que el canvi havia arribat a Amèrica.[9]

El 8 de gener de 2009, una sessió extraordinària del Congrés dels Estats Units es reuní per certificar la validesa dels vots emesos pel Col·legi Electoral. Basant-se en aquests resultats, Barack Obama va ser declarat President electe dels Estats Units i Joseph Biden Vicepresident electe.[10]

Presidència

La presa de possessió de Barack Obama com el quaranta-quatrè President dels Estats Units i de Joe Biden com a vicepresident va tenir lloc a Washington el 20 de gener de 2009. El tema del seu discurs inaugural fou El renaixement de la llibertat,[11] al qual commemorà el 200è aniversari del naixement d'Abraham Lincoln.[12]

Des que prengué possessió, Obama centrà la seva atenció en la crisi econòmica,[13] però ja abans d'aquest dia havia estat pressionant el Congrés perquè aprovin un pla d'estímul econòmic.[14] Ja en el càrrec promogué trobades d'alt nivell amb líders del Partit Republicà per discutir sobre aspectes de l'aplicació del pla.[15] En l'actualitat rep diàriament un resum de la situació econònica, similar al que acostumen a rebre els presidents en matèria d'informació política i militar.[16]

En els seus primers dies com a president, Obama revertí algunes de les decisions del seu predecessor Bush que havia prohibit la subministració de fons públics a organitzacions no governementals que proveïen avortament o informaven dones de manera positiva sobre aquesta possibilitat a l'estranger. Obama instà a posar fi al que considerava una politització d'aquesta qüestió.[17] També canvià procediments per promoure una major transparència dels afers públics,[18] instà els alts càrrecs del Pentàgon a desenvolupar plans que permetin una sortida escalonada de la Guerra de l'Iraq[19] i reduí el grau de secret de les gravacions presidencials.[20] També procurà ordres que permetin tancar el Camp de detenció de Guantánamo al més aviat possible, i no més tard del gener de 2010.[21]

Un element principal de la seva agenda domèstica durant la seva campanya va ser la reforma del sistema sanitari. Als Estats Units, hi ha milions de persones sense accés a cobertura sanitària. El prisident Bill Clinton ja intentà proporcionar cobertura sanitària a tots els ciutadans, però el seu esforç no va tenir èxit. Obama va dedicar-se a la reforma del sistema sanitari i el març de 2010 el seu esforç donà fruits, amb l'aprovació d'una llei reformant el sistema sanitari; no obstant això, fins quan tota la llei sigui operativa, quedaran americans sense accés una atenció medical a preu assequible. Els oponents, principalment membres del Tea Party ultraconservador van acusar Obama de ser «socialista» i van preconitzar que la reforma resultaria en un control governamental complet de la medicina al país. L'octubre 2013 el seu govern va trobar-se davant una crisi major, quan la Cambra de Representants, sota la pressió del Tea Party va provocar un tancament del govern en una temptativa de bloquejar l'execució de la llei del 2010.[22]

L'octubre de 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau "pels seus esforços per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles".[23]

A la fi de 2013, un 41% dels estatunidencs va aprovar la seva gestió, segons una enquesta de la CNN.[24] Tot i la modesta millora de l'economia, la imatge d'Obama va baixar per la posada en marxa sense èxit de la reforma sanitària, els escàndols d'escoltes a periodistes d'Associated Press, el setge fiscal al Tea Party i els casos d'espionatge de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), destapats per Edward Snowden.[24]

Ideologia política

Obama defensa una economia de lliure mercat on existeixi una xarxa d'assistència social pels més desfavorits. En aquest aspecte considera que s'hauria d'instaurar un sistema de salut nacional que cobrís tots els ciutadans nord-americans.

En matèria mediambiental, Barack Obama defensa que l'escalfament global és causat per l'home i que cal establir mesures per reduir les emissions contaminants.

En les qüestions d'ètica personal, Obama creu que el dret a l'avortament no s'ha de restringir. Considera que la pena de mort s'administra als Estats Units de manera abusiva i inconsistent, tot i que accepta l'aplicació d'aquest càstig per als casos més greus. L'any 2012 es definí a favor del matrimoni homosexual.[25]

Premis

L'octubre de 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços per reforçar la diplomàcia internacional, la cooperació entre els pobles i per la seva visió d'un món sense armes nuclears. Obama fou un del 205 nominats, i guanyà una medalla d'or, un diploma i 10 milions de corones sueques.

Referències

  1. «Hillary Clinton Endorses Barack Obama» (en anglès). NY Times, 07-06-2008. [Consulta: 24 novembre 2013].
  2. Box-Steffensmeier, Janet M.; Schier, Steven E. The American Elections of 2008. Rowman & Littlefield, 2009, p. 51. ISBN 0742548317. 
  3. Eggen, Dan. «Obama fundraising powered by small donors, new study shows» (en anglès). Washington Post, 08-02-2012. [Consulta: 25 novembre 2013].
  4. «CNN Electoral Map Calculator - Election Center 2008» (en anglès). CNN.com, 2008 [Consulta: 14 desembre 2008].
  5. «BBC NEWS | World | Americas | US Elections 2008 | Obama wins historic US election» (en anglès). News.bbc.co.uk, 05-11-2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  6. Nagourney, Adam «Obama Elected President as Racial Barrier Falls» (en anglès). The New York Times, 04-11-2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  7. «Obama: 'This is your victory'» (en anglès). CNN, 05-11-2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  8. Wallsten, Peter «White Americans play major role in electing the first black president» (en anglès). Los Angeles Times, 05-11-2008.
  9. Johnson, Wesley «Change has come, says President-elect Obama» (en anglès). The Independent [UK], 05-11-2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  10. Congress meets to count electoral votes. (2009, January 8). MSNBC. Retrieved January 8, 2009(anglès)
  11. A New Birth of Freedom
  12. «Senator Feinstein Announces 2009 Inaugural Theme» (en anglès). Press Release. Joint Congressional Committee on Inaugural Ceremonies, 05-11-2008 [Consulta: 15 gener 2009].
  13. Henry, Ed «Obama's top priority: the economy» (en anglès). CNN, 19-01-2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  14. Goldman, Russell; Jake Tapper «Obama Pushes Economic Plan, Saying It Can't Wait» (en anglès). ABC News, 05-01-2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  15. Halloran, Liz «Obama Woos Hill Republicans On Stimulus Plan» (en anglès). NPR, 27-01-2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  16. Ahrens, Frank «Obama to Add Daily Economic Briefing». Washington Post, 22-01-2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  17. Gerstein, Josh «Obama: End Abortion 'Politicization'» (en anglès). Politico.com, 24-01-2009.
  18. Doyle, Michael «Obama restores some of the 'Freedom' to FOIA» (en anglès). , 23-01-2009 [Consulta: 24 gener 2009].
  19. Gearan, Anne; Lolita C. Baldor «Obama asks Pentagon for responsible Iraq drawdown» (en anglès). , 22-01-2009 [Consulta: 24 gener 2009].
  20. Merritt, Michael «Obama Opens Up Presidential Records; Some Conservatives Forget History» (en anglès). PoliGazette, 23-01-2009 [Consulta: 24 gener 2009].
  21. Glaberson, William «Obama Orders Halt to Prosecutions at Guantánamo». The New York Times. The New York Times Company, 21-01-2009 [Consulta: 3 febrer 2009].
  22. Danit Triadó, «L'FMI alerta que l'apagada als EUA danya l'economia global»], El Punt Avui, 4 d'octubre 2013
  23. «Barack Obama, premi Nobel de la Pau 2009». Avui, 09-10-2009. [Consulta: 9 octubre 2009].
  24. 24,0 24,1 Ferragutcasas, Núria «L’‘annus horribilis’ de Barack Obama». Ara, 25-26 desembre 2013, p. 14.
  25. (anglès) «Obama says same-sex couples should be able to marry». BBC. [Publicació: 09/05/2012.] [Consulta: 24/05/2012.]