Agustí Alcoberro i Pericay: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 35: | Línia 35: | ||
== Referències== |
== Referències== |
||
{{Referències}} |
|||
<references /> |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 19:50, 10 març 2020
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1958 (65 anys) Pals (Baix Empordà) |
| Vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana | |
| 14 octubre 2017 – 24 març 2018 ← Natàlia Esteve – Josep Cruanyes i Tor → | |
| Director Museu d'Història de Catalunya | |
| maig 2008 – setembre 2014 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - doctorat (1993–) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, museòleg, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Barcelona, catedràtic (1993–) |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya Independentistes dels Països Catalans PSAN-Provisional |
| Família | |
| Parents | Ramon Alcoberro i Pericay (germà) |
| Lloc web | agustialcoberro.com |
 | |
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 8 de novembre de 1958)[1] és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
És germà del doctor en filosofia Ramon Alcoberro. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d'Història de Catalunya. Doctor en història ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la història de Catalunya, en concret, sobre els temps de l'edat Moderna i sobre les dues grans guerres catalanes: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. Ha dut a terme, paral·lelament, una important tasca de divulgació de la història, cosa que l'ha dut a col·laborar amb El Temps, Sàpiens, el programa En guàrdia de Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i amb el Museu d'Història de Catalunya, que dirigeix. Durant més de vint anys va realitzar la tasca de mestre de secundària a l'IES Mercè Rodoreda de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.[2] Com a escriptor, ha mimat en especial el públic jove, però deu a la literatura d'adults el seu triomf més important: la novel·la Retrat de Carme en penombra, guanyadora del Premi Sant Jordi.
Políticament, pertany a ERC i havia sigut militant de Joventuts Revolucionàries Catalanes, Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional i Independentistes dels Països Catalans. Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola i del Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. És patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana.[1]
L'octubre de 2017 Agustí Alcoberro fou escollit vice-president de l'ANC.[3] Natàlia Esteve, que fins aquell moment ocupava el càrrec, va decidir deixar-lo al·legant motius personals i l'escollit per substituir-la va ser Alcoberro, un dels candidats més votats en les anteriors eleccions al secretariat de l'ANC.[4][5]
Obres publicades
- Assaig històric
- 1997 Pere Miquel Carbonell: Cròniques d'Espanya
- 1998 Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras (amb J. Noguer)
- 2000 Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement
- 2000 Miquel Batllori
- 2002 L'exili austriacista (1713-1747)
- 2004 Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII
- 2006 Catalunya durant la Guerra de Successió. 3 vols.
- 2007 Catalunya i la Guerra de Successió. [catàleg de exposició]
- 2015 100 episodis clau de la història de Catalunya
- Narrativa
- 1988 Retrat de Carme en penombra guardonat el mateix any amb el Sant Jordi
- 1991 Arxiu de Ficcions
- Infantil i juvenil
- 2007 Els ulls de l'aiguamoll.
- 1981 El secret del doctor Givert
- 1986 Una troca embolicada
- 1987 Set gates de vida guardonat el 1986 el Premi Lola Anglada
- 1991 Entre dos focs
- 1993 Els ulls de l'aiguamoll
- 1993 Procés a Anna Boixadors
- 1997 Momotaro & Dolly Dolç
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Candidatures secretariat nacional 2015». Assemblea Nacional Catalana. [Consulta: 9 maig 2015].
- ↑ L'Hospitalet Escriu: https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/agusti-alcoberro-i-pericay
- ↑ «Agustí Alcoberro, escollit nou vice-president de l’ANC». VilaWeb, 14-10-2017 [Consulta: 14 octubre 2017].
- ↑ Orriols, Núria «El secretariat de l'ANC escull Agustí Alcoberro com a nou vicepresident a dos dies que Sànchez acudeixi a l'Audiència». Diari Ara, 14-10-2017 [Consulta: 14 octubre 2017].
- ↑ «Entervista a Agustí Alcoberro a Terrícoles BTV». Betevé. [Consulta: 14 novembre 2018].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustí Alcoberro i Pericay |
- Agustí Alcoberro i Pericay - Lloc web oficial
- Exposició sobre la Guerra de Successió comissariada per Agustí Alcoberro
- «495 - Francesc de Castellví (lletres 1)» (àudio / podcast). En guàrdia! 1714-2014 p. 54'00", 17-11-2013. [Consulta: 26 juliol 2014]. «programa monogràfic que repassa la biografia de Francesc de Castellví i les seves "Narraciones históricas" emès originalment el 2013 amb la participació d'Agustí Alcoberro»