François de Neufville de Villeroy: diferència entre les revisions

'''François de Neufville de Villeroy''', duc de Villeroy ([[7 d'abril]], [[1644]] - [[18 de juliol]], de [[1730]]), fou un [[militar]] i [[aristòcrata]] [[francès]] al servei de [[Lluís  XIV de França]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front italià després de la destitució de [[Nicolas Catinat]], també fou derrotat pel [[Eugeni de Savoia|Príncep Eugeni de Savoia]] a la [[Batalla de Chiari]] i finalment capturat a la [[Batalla de Cremona]]. Fou substituït pel [[Louis Joseph de Bourbon-Vendôme|Duc de Vendôme]].<ref>{{GEC|0045852|François de Neufville}}</ref>

El Duc de Villeroy provenia d'una família noble que s'havia aixecat en prominència durant el regnat de [[Carles IX de França]]. El seu pare [[Nicolas de Neufville marquès de Villeroy]] havia estat [[Mariscal de França]] i governador durant la joventut del rei [[Lluís  XIV de França]], qui més tard el nomenà duc.

El 1693, sense haver exercit cap comandament realment important se'l nomenà [[Mariscal de França]], gràcies a la seva amistat amb [[Lluís  XIV de França|Lluís  XIV]].

[[Lluís  XIV de França|Lluís  XIV]] consolava el seu vell amic amb el comentari, "A la nostra edat, un ja no té sort", però el destituí del comandament. A partir de l'aleshores, Villeroy visqué la vida d'un cortesà, i encara que considerat sospitós d'estar implicat en complots, mantingué la seva amistat amb [[Lluís  XIV de França]].