Jardí Botànic Històric: diferència entre les revisions

Jardí Botànic Històric
	Vista del Jardí Botànic Històric
Tipus	Jardí botànic
Part de	Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Localització
Entitat territorial administrativa	Barcelona i Montjuïc (Barcelonès)
Localització	Av. dels Muntanyans s/n Sants-Montjuïc
	41° 22′ 02″ N, 2° 09′ 10″ E / 41.36721°N,2.15273°E
Dades i xifres
Superfície	1,92 ha
Activitat
Creació	Pius Font i Quer
Fundador	Pius Font i Quer
Lloc web	museuciencies.cat

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 11:56, 15 abr 2021

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer, i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc, en dos clots creats per antigues pedreres.^[1] Enmig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic. L'any 1986 fou tancat per problemes d'estabilitat de les parets i va ser reobert al públic l'octubre de 2003, quatre anys després de la inauguració del nou Jardí Botànic de Barcelona, també situat a Montjuïc.^[2]

El Jardí Botànic Històric està en un lloc enclotat, a l'obaga, amb temperatures fins a 4 graus inferiors a les de la part superior del sot. Això facilita el creixement d'espècies de tipus eurosiberià, habituals en climes més freds.^[1] Forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Història

El primer jardí botànic de Barcelona, datat a finals del segle xvi, estava situat a l'Estudi General dels caputxins a la plaça Reial. El primer amb vocació científica fou el jardí botànic de Sant Joan Despí, creat a finals del segle xvii per Jaume Salvador i Pedrol, membre de la nissaga Salvador, de reconeguts botànics catalans (del segle xvii al XIX). Les seves col·leccions estan exposades a l'Institut Botànic de Barcelona.^[2]

L'Exposició Internacional de 1929 va permetre integrar Montjuïc en la trama urbana de Barcelona, transformant la muntanya en un gran parc capaç d'acollir instal·lacions i equipaments culturals envoltats de jardins notables. Francesc Cambó va encarregar a Jean Claude Nicolas Forestier, arquitecte paisatgista procedent del servei de parcs i jardins de París, el disseny dels jardins que envoltaven l'Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important, amb la introducció d'espècies noves i la formació, a través del seu deixeble Nicolau Rubió i Tudurí, d'una notable escola de jardineria i paisatgisme. Forestier va introduir a Barcelona espècies sud-americanes que encara perduren.^[1]

Coincidint amb l'Exposició, es va encarregar al botànic Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic. L'any 1930, amb més voluntat que recursos econòmics, Font i Quer començà a reunir una important col·lecció de plantes endèmiques i rares obtingudes principalment a la Península Ibèrica, a les Illes Balears i al Marroc.^[1]

El 1940, Antoni de Bolòs va fer-se càrrec de la direcció del Jardí i va incorporar-hi noves col·leccions de plantes de les Illes Balears i dels Pirineus. Aquell any s'hi va traslladar l'Institut Botànic de Barcelona que, gràcies a Font i Quer i a la Junta de Museus de Ciències Naturals, acollia ja llavors la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya i els principals herbaris.^[1]

El 17 de juliol de 1941, amb Miquel Mateu i Pla com a alcalde de Barcelona, es va inaugurar el Jardí Botànic Històric.^[3] Malgrat les dificultats, s'hi van cultivar plantes rares de la flora nord-africana i peninsular.

Amb motiu de la construcció d'accessos per als nous equipaments olímpics, l'any 1986, va quedar afectat i fou tancat pels problemes d'estabilitat de les parets. Aquest tancament va influir en la creació del nou Jardí Botànic de Barcelona, obert l'any 1999. El Jardí Botànic Històric va ser restaurat i consolidat, i el sector del Sot de l'Estany es va obrir una altra vegada al públic l'octubre de 2003. El manteniment integral està gestionat des de novembre de 2004 per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.^[1]

Col·leccions

El Jardí Botànic Històric acull plantes procedents de tot el món i té els arbres més alts que es poden veure a Barcelona, com un freixe de fulla petita, un noguer del Caucas i un Camforer, entre d'altres.

El jardí ha estat implicat durant molts anys en tasques d'investigació i conservació, com per exemple en la recuperació de l'espècie lisimàquia menorquina (Lysimachia minoriscensis), planta que va desaparèixer del seu hàbitat natural de l'illa de Menorca, i que gràcies als exemplars del Jardí es va poder reintroduir una altra vegada al seu medi natural l'any 1954, quan Antoni de Bolòs va iniciar i publicar la primera replantació peninsular d'una espècie extinta.^[1]

Entre les seves col·leccions hi ha:

Plantes de Catalunya
Col·lecció de plantes de les Illes Balears
Col·lecció de plantes dels Pirineus
Plantes medicinals

Vegeu també

Parcs i jardins de Barcelona

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Ajuntament de Barcelona, Jardí Botànic Històric: Història
↑ ^2,0 ^2,1 Ajuntament de Barcelona, El Jardí Botànic de Barcelona: Presentació
↑ La Vanguardia, 12 de juliol de 1941, Todavía convaleciente, el señor Mateu se posesiona de la Alcaldía

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardí Botànic Històric

[hist-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Ajuntament de Barcelona, Jardí Botànic Històric: Història

[nou-2] 2,0 ^2,1 Ajuntament de Barcelona, El Jardí Botànic de Barcelona: Presentació

[3] La Vanguardia, 12 de juliol de 1941, Todavía convaleciente, el señor Mateu se posesiona de la Alcaldía

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 == Història ==
-[[Fitxer:Jardí Botànic Històric (Barcelona)-1.JPG|miniatura|Vista de l'entrada al Jardí Botànic Històric, amb les escales mecàniques que passen per damunt]]
+[[Fitxer:Jardí Botànic Històric (Barcelona)-1.JPG|miniatura|Vista de l'entrada al Jardí Botànic Històric, amb les escales mecàniques que hi passen per damunt]]
 [[Fitxer:Jardí Botànic Històric (Barcelona)-3.JPG|miniatura|Vista del Jardí Botànic Històric]]
 [[Fitxer:Jardín Botánico Histórico.JPG|miniatura|Vista de l'estany]]
-El primer jardí botànic de Barcelona, datat a finals del {{segle|XVI}}, estava situat a l'Estudi General dels [[caputxins]] a la [[Plaça Reial (Barcelona)|plaça Reial]]. El primer amb vocació científica fou el [[Jardí Botànic Jaume Salvador i Pedrol|jardí botànic]] de [[Sant Joan Despí]], creat a finals del {{segle|XVII}} per [[Jaume Salvador i Pedrol]] membre de la [[Família Salvador|nissaga Salvador]], reconeguts botànics catalans (del {{segle|XVII}} al XIX). Les seves col·leccions estan exposades a l'[[Institut Botànic de Barcelona]].<ref name="nou"/>
+El primer jardí botànic de Barcelona, datat a finals del {{segle|XVI}}, estava situat a l'Estudi General dels [[caputxins]] a la [[Plaça Reial (Barcelona)|plaça Reial]]. El primer amb vocació científica fou el [[Jardí Botànic Jaume Salvador i Pedrol|jardí botànic]] de [[Sant Joan Despí]], creat a finals del {{segle|XVII}} per [[Jaume Salvador i Pedrol]], membre de la [[Família Salvador|nissaga Salvador]], de reconeguts botànics catalans (del {{segle|XVII}} al XIX). Les seves col·leccions estan exposades a l'[[Institut Botànic de Barcelona]].<ref name="nou"/>
-L'[[Exposició Internacional de 1929]] va permetre integrar Montjuïc en la trama urbana de Barcelona, transformant la muntanya en un gran parc capaç d'acollir instal·lacions i equipaments culturals envoltats de jardins notables. [[Francesc Cambó]] va encarregar a [[Jean Claude Nicolas Forestier]], arquitecte paisatgista procedent del servei de parcs i jardins de París, el disseny dels jardins que envoltaven l'Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important, amb la introducció d'espècies noves i la formació, a través de seu deixeble [[Nicolau Rubió i Tudurí]], d'una notable escola de jardineria i paisatgisme. Forestier va introduir a Barcelona espècies sud-americanes que encara perduren.<ref name="hist"/>
+L'[[Exposició Internacional de 1929]] va permetre integrar Montjuïc en la trama urbana de Barcelona, transformant la muntanya en un gran parc capaç d'acollir instal·lacions i equipaments culturals envoltats de jardins notables. [[Francesc Cambó]] va encarregar a [[Jean Claude Nicolas Forestier]], arquitecte paisatgista procedent del servei de parcs i jardins de París, el disseny dels jardins que envoltaven l'Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important, amb la introducció d'espècies noves i la formació, a través del seu deixeble [[Nicolau Rubió i Tudurí]], d'una notable escola de jardineria i paisatgisme. Forestier va introduir a Barcelona espècies sud-americanes que encara perduren.<ref name="hist"/>
-Coincidint amb l'Exposició es va encarregar al botànic [[Pius Font i Quer]] la construcció d'un jardí botànic. L'any 1930, amb més voluntat que recursos econòmics, Font i Quer començà a reunir una important col·lecció de plantes endèmiques i rares obtingudes principalment a la [[península Ibèrica]], [[Illes Balears]] i [[Marroc]].<ref name="hist"/>
+Coincidint amb l'Exposició, es va encarregar al botànic [[Pius Font i Quer]] la construcció d'un jardí botànic. L'any 1930, amb més voluntat que recursos econòmics, Font i Quer començà a reunir una important col·lecció de plantes endèmiques i rares obtingudes principalment a la [[Península Ibèrica]], [[Illes Balears|a les Illes Balears]] i [[Marroc|al Marroc]].<ref name="hist"/>
-El 1940, [[Antoni de Bolòs]] va fer-se càrrec de la direcció del Jardí i va incorporar-hi noves col·leccions de plantes de les illes Balears i dels Pirineus. Aquell any s'hi va traslladar l'[[Institut Botànic de Barcelona]] que, gràcies a Font i Quer i a la Junta de Museus de Ciències Naturals, acollia ja llavors la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya i els principals herbaris.<ref name="hist"/>
+El 1940, [[Antoni de Bolòs]] va fer-se càrrec de la direcció del Jardí i va incorporar-hi noves col·leccions de plantes de les Illes Balears i dels Pirineus. Aquell any s'hi va traslladar l'[[Institut Botànic de Barcelona]] que, gràcies a Font i Quer i a la Junta de Museus de Ciències Naturals, acollia ja llavors la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya i els principals herbaris.<ref name="hist"/>
 El [[17 de juliol]] de [[1941]], amb [[Miquel Mateu i Pla]] com a alcalde de Barcelona, es va inaugurar el Jardí Botànic Històric.<ref>La Vanguardia, 12 de juliol de 1941, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1940/04/02/pagina-4/33104434/pdf.html?search=jard%C3%ADn%20bot%C3%A1nico Todavía convaleciente, el señor Mateu se posesiona de la Alcaldía]</ref> Malgrat les dificultats, s'hi van cultivar plantes rares de la flora nord-africana i peninsular.
-Degut a la construcció d'accessos per als nous [[Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992|equipaments olímpics]], l'any 1986, va quedar afectat i fou tancat degut als problemes d'estabilitat de les parets. Aquest tancament va influir en la creació del nou [[Jardí Botànic de Barcelona]] obert l'any 1999. El Jardí Botànic Històric va ser restaurat i consolidat, i el sector del Sot de l'Estany es va obrir de nou al públic l'octubre de 2003. El manteniment integral és gestionat des de novembre de 2004 per la Mancomunitat de Municipis de l'[[Àrea Metropolitana de Barcelona]].<ref name="hist"/>
+Amb motiu de la construcció d'accessos per als nous [[Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992|equipaments olímpics]], l'any 1986, va quedar afectat i fou tancat pels problemes d'estabilitat de les parets. Aquest tancament va influir en la creació del nou [[Jardí Botànic de Barcelona]], obert l'any 1999. El Jardí Botànic Històric va ser restaurat i consolidat, i el sector del Sot de l'Estany es va obrir una altra vegada al públic l'octubre de 2003. El manteniment integral està gestionat des de novembre de 2004 per la Mancomunitat de Municipis de l'[[Àrea Metropolitana de Barcelona]].<ref name="hist"/>
 == Col·leccions ==