Antoni Abat: diferència entre les revisions
redacció |
redacció |
||
Línia 18: | Línia 18: | ||
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions [[Diable|diabòliques]], així com la visita que féu a [[Sant Pau l'Ermità|sant Pau l'ermità]].<ref name=":2">{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat {{!}} Museu Nacional d'Art de Catalunya|url=https://www.museunacional.cat/ca/sant-antoni-abat|consulta=2021-06-23}}</ref> A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels [[Antonians|Canonges Regulars de Sant Antoni]] o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de [[Malaltia contagiosa|malalties contagioses]].<ref name=":2" /> |
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions [[Diable|diabòliques]], així com la visita que féu a [[Sant Pau l'Ermità|sant Pau l'ermità]].<ref name=":2">{{Ref-web|títol=Sant Antoni Abat {{!}} Museu Nacional d'Art de Catalunya|url=https://www.museunacional.cat/ca/sant-antoni-abat|consulta=2021-06-23}}</ref> A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels [[Antonians|Canonges Regulars de Sant Antoni]] o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de [[Malaltia contagiosa|malalties contagioses]].<ref name=":2" /> |
||
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] i el foc sagrat, en al·lusió a l'[[ergotisme]] que curaven els antonians.<ref name=":2" /> Tant a Orient com a Occident gaudeix de molta popularitat. |
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] i el foc sagrat, en al·lusió a l'[[ergotisme]] que curaven els antonians.<ref name=":2" /> Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses [[Església (edifici)|esglésies]] i [[Capella (arquitectura)|capelles]] honoren el seu nom.<ref name=":0" /> Se'l considera patró dels animals,<ref name=":1" /> dels [[Pagès|pagesos]] i dels [[Traginer|traginers]]. Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, es celebra amb la benedicció del bestiar i la [[Tres Tombs|cavalcada dels Tres Tombs]].<ref name=":0" /> <gallery> |
||
Fitxer:Heiliger Antonius Abbas.jpg|Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen) |
Fitxer:Heiliger Antonius Abbas.jpg|Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen) |
||
Fitxer:4531 - Milano - S. Maria d. Carmine - Osvaldo Bignami, S. Antonio Abate - Foto Giovanni Dall'Orto, 3-Jan-2008.jpg|Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine) |
Fitxer:4531 - Milano - S. Maria d. Carmine - Osvaldo Bignami, S. Antonio Abate - Foto Giovanni Dall'Orto, 3-Jan-2008.jpg|Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine) |
Revisió del 19:44, 23 juny 2021
Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg) | |
Nom original | (el) Ἀντώνιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Ἀβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios) 251 (Gregorià) Coma, Egypt (en) |
Mort | c. 357 (105/106 anys) Tebes |
Sepultura | Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França) |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Es coneix per | "Pare de tots els monjos" |
Activitat | |
Ocupació | monjo cristià, anacoreta, escriptor |
Període | Imperi Romà |
abat; Pare Venerable, Portador de Déu | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | Monestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye |
Festivitat | 17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes) |
Iconografia | Vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines |
Patró de | Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena |
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove, però, va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.[1]
Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que féu a sant Pau l'ermità.[3] A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.[3]
Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.[1] Se'l considera patró dels animals,[2] dels pagesos i dels traginers. Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, es celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.[1]
-
Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen)
-
Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine)
-
Escultura a París, antic senyal de la xarcuteria "Grand Saint-Antoine"
-
Gravat, s. XIX
-
Sant Antoni Abat segons Francisco de Zurbarán
-
Sant Antoni visitant Pau l'Ermità, per D. Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado)
-
Pintura de Sassetta, 1435 (Siena, Pinacoteca nazionale)
-
Temptacions de Sant Antoni, per H. Bosch, ca. 1515 (Lisboa, Museu d'Arte Antiga)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Abat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Qui era, segons la tradició cristiana, Sant Antoni Abat?». [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sant Antoni Abat | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 juny 2021].
Bibliografia
- Joan Rallo i García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996.