Patogen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Un '''patogen''' (del grec πάθος ''pathos'' "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) ''gignomai (gen-)'' "dono llum a"), '''agent infecciós''' o, més habitualment, [[microorganisme|germen]], és un [[agent biològic]] que causa [[malalties]] o [[trastorn de la salut|trastorns]] al seu [[hoste (biologia)|hoste]].<ref>{{format ref}} http://www.medterms.com/script/main/art.{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> El terme "patogen" deriva del [[grec antic|grec]] "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la [[contaminació del sòl]] és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.
Un '''patogen''' (del grec πάθος ''pathos'' "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) ''gignomai (gen-)'' "dono llum a"), '''agent infecciós''' o, més habitualment, [[microorganisme|germen]], és un [[agent biològic]] que causa [[malalties]] o [[trastorn de la salut|trastorns]] al seu [[hoste (biologia)|hoste]].<ref>{{format ref}} http://www.medterms.com/script/main/art.{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> El terme "patogen" deriva del [[grec antic|grec]] "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la [[contaminació del sòl]] és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.


El cos humà conté moltes defenses naturals contra alguns dels patògens més comuns (com ara ''[[Pneumocystis]]'') en forma del [[sistema immunitari]] humà i alguns [[bacteris]] "útils" presents a la [[flora humana|flora normal]] del cos humà. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la [[quimioteràpia]], el [[VIH|virus de la immunodeficiència humana]] (VIH) o de l'ús d'[[antibiòtics]] per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'[[infecció oportunista|infeccions oportunistes]].
El cos humà conté moltes defenses naturals contra alguns dels patògens més comuns (com ara ''[[Pneumocystis]]'') en forma del [[sistema immunitari]] humà i alguns [[bacteris]] "útils" presents a la [[Microbiota#Microbiota humana|flora normal]] del cos humà. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la [[quimioteràpia]], el [[VIH|virus de la immunodeficiència humana]] (VIH) o de l'ús d'[[antibiòtics]] per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'[[infecció oportunista|infeccions oportunistes]].


Alguns patògens (com ara el bacteri ''[[Yersinia pestis]]'', que podria haver causat la [[pesta negra]], el virus de la [[verola|''variola vera'']] i el protozou de la [[malària]]) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la [[síndrome respiratòria aguda greu]]
Alguns patògens (com ara el bacteri ''[[Yersinia pestis]]'', que podria haver causat la [[pesta negra]], el virus de la [[verola|''variola vera'']] i el protozou de la [[malària]]) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la [[síndrome respiratòria aguda greu]]
Línia 17: Línia 17:
=== Virus patògens ===
=== Virus patògens ===
{{principal|Taula de virus amb importància clínica}}
{{principal|Taula de virus amb importància clínica}}
Els virus patògens són principalment els de les [[Família (biologia)|famílies]] dels [[adenovírid]]s, [[Picornavirus|picornavírids]], [[herpesvírid]]s, [[hepadnavírid]]s, [[flavivírid]]s, [[Retrovirus|retrovírids]], [[ortomixovírid]]s, [[paramixovírid]]s, [[papovavírid]]s, [[rabdovírid]]s i [[togavírid]]s. Alguns virus patògens notables causen la verola, la grip, la [[parotiditis epidèmica]], el [[xarampió]], la [[varicel·la]] i la rubèola. L'Ebola i el [[Virus de Marburg|Marburg]], pertanyents a la família ''[[Filoviridae]]'', són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; ''et al'' |títol= Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA |publicació= Arch Virol |pàgines=pp: 1229-1237|volum= 2014 Maig; 159 (5) |doi= 10.1007/s00705-013-1877-2 |pmc= 4010566 |pmid= 24190508 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4010566/ |llengua= anglès |consulta= 23 juny 2021|}}</ref>
Els virus patògens són principalment els de les [[Família (biologia)|famílies]] dels [[Adenovirus|adenovírids]], [[Picornavirus|picornavírids]], [[herpesvírid]]s, [[hepadnavírid]]s, [[flavivírid]]s, [[Retrovirus|retrovírids]], [[ortomixovírid]]s, [[Paramixovirus|paramixovírids]], [[papovavírid]]s, [[rabdovírid]]s i [[togavírid]]s. Alguns virus patògens notables causen la verola, la grip, la [[parotiditis epidèmica]], el [[xarampió]], la [[varicel·la]] i la rubèola. L'Ebola i el [[Virus de Marburg|Marburg]], pertanyents a la família ''[[Filoviridae]]'', són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; ''et al'' |títol= Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA |publicació= Arch Virol |pàgines=pp: 1229-1237|volum= 2014 Maig; 159 (5) |doi= 10.1007/s00705-013-1877-2 |pmc= 4010566 |pmid= 24190508 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4010566/ |llengua= anglès |consulta= 23 juny 2021|}}</ref>


=== Viroides i virusoides ===
=== Viroides i virusoides ===
Línia 29: Línia 29:


== Potència patogènica ==
== Potència patogènica ==
Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la [[verola]] pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren.
Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la [[verola]] pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren, fet que acostuma a limitar l'expansió dels seus [[Brot epidèmic|brots]].


En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, el patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament a les mutacions del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes més llargs.
En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, el patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament de les [[mutacions]] del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes més llargs.


== Transmissió dels patògens ==
== Transmissió dels patògens ==
{{principal|Transmissió (medicina)}}
{{principal|Transmissió (medicina)}}
Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'aigües residuals no tractades en una font d'[[aigua potable]] o en terres arables, fent que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada. Als [[països en desenvolupament]], gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables el 1985; fins i tot als [[països desenvolupats]] hi ha errors periòdics dels sistemes, resultant en un [[desbordament del clavegueram]].
Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'[[aigües residuals]] no tractades en una font d'[[aigua potable]] o en [[Terra llaurable|terres arables]], fent que la gent que menja o beu de [[Font|fonts]] [[Contaminació de l'aigua|contaminades]] quedi infectada. L'any 1985, als [[països en desenvolupament]] gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables. Aquest problema encara no està resolt a les [[Pobresa extrema|zones més pobres del planeta]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Boelee, E; Geerling, G; van der Zaan, B; Blauw, A; Vethaak, AD |títol= Water and health: From environmental pressures to integrated responses |publicació= Acta Trop |pàgines=pp: 217-226|volum= 2019 Maig; 193 |doi= 10.1016/j.actatropica.2019.03.011 |issn= 1873-6254 |pmid= 30857860 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0001706X18300883?via%3Dihub |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> Fins i tot als [[països desenvolupats]] hi ha errors periòdics dels [[Tractament d'aigües residuals|sistemes de depuració]], resultant en un desbordament del [[clavegueram]].


== Exemples de patògens ==
== Exemples de patògens ==

Revisió del 01:53, 24 juny 2021

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent infecciós o, més habitualment, germen, és un agent biològic que causa malalties o trastorns al seu hoste.[1] El terme "patogen" deriva del grec "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.

El cos humà conté moltes defenses naturals contra alguns dels patògens més comuns (com ara Pneumocystis) en forma del sistema immunitari humà i alguns bacteris "útils" presents a la flora normal del cos humà. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la quimioteràpia, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o de l'ús d'antibiòtics per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.

Alguns patògens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que podria haver causat la pesta negra, el virus de la variola vera i el protozou de la malària) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i el virus de la grip. Avui en dia, tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció per part de patògens, mitjançant l'ús de vacunes, antibiòtics i fungicides, els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la seguretat alimentària, la higiene i el tractament de l'aigua han reduït l'amenaça d'alguns patògens.

No tots els patògens són dolents. En entomologia, els patògens són una de les "Tres P" (predadors, parasitoides i patògens) que fan la funció de control biològic natural o introduït per a suprimir plagues d'artròpodes.

Tipus de patògens

Aquesta és una llista de diferents tipus de patògens notables segons les seves característiques estructurals, amb alguns dels seus efectes coneguts i previstos sobre l'hoste infectat.

Bacteris patògens

Article principal: Bacteris patògens

Tot i que la immensa majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, alguns bacteris patògens causen malalties infeccioses. La malaltia bacteriana més comuna és la tuberculosi, provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, que mata uns dos milions de persones a l'any, principalment a l'Àfrica subsahariana. Els bacteris patògens contribueixen a altres malalties globalment importants, com ara la pneumònia, que pot ser provocada per bacteris com ara Streptococcus i Pseudomonas, o malalties que es troben en el menjar, que poden ser causades per bacteris com ara Shigella, Campylobacter i Salmonella. Els bacteris patògens també poden provocar infeccions com ara el tètanus, el tifus, la diftèria, la sífilis i la lepra. Els antibiòtics solen servir per a matar els bacteris.

Virus patògens

Article principal: Taula de virus amb importància clínica

Els virus patògens són principalment els de les famílies dels adenovírids, picornavírids, herpesvírids, hepadnavírids, flavivírids, retrovírids, ortomixovírids, paramixovírids, papovavírids, rabdovírids i togavírids. Alguns virus patògens notables causen la verola, la grip, la parotiditis epidèmica, el xarampió, la varicel·la i la rubèola. L'Ebola i el Marburg, pertanyents a la família Filoviridae, són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.[2]

Viroides i virusoides

Els viroides i els virusoides són agents infectius que no estan classificats com a virus, ja que no tenen càpsida de proteïnes i infecten només a plantes. La diferència entre un viroide i un virusoide és que el virusoide només pot infectar la planta si aquesta està infectada per un virus.

Prions

Els prions (PrP) són agents infecciosos formats fonamentalment per proteïnes. Es tracta de proteïnes mutades que tenen una estructura terciària alterada i que es comporten de manera patògena. Alguns exemples de malalties causades per prions són la malaltia de les vaques boges (EEB), el kuru, l'scrapie i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.

Fongs

Aquests microorganismes eucariotes tenen nucli i orgànuls units a la membrana. Sovint afecten a persones, animals o plantes amb respostes immunològiques dèbils. Un exemple molt característic de la mena d'infeccions oportunistes que provoquen en els humans és el muguet oral originat per Candida albicans.[3]

Potència patogènica

Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la verola pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren, fet que acostuma a limitar l'expansió dels seus brots.

En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, el patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament de les mutacions del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes més llargs.

Transmissió dels patògens

Article principal: Transmissió (medicina)

Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'aigües residuals no tractades en una font d'aigua potable o en terres arables, fent que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada. L'any 1985, als països en desenvolupament gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables. Aquest problema encara no està resolt a les zones més pobres del planeta.[4] Fins i tot als països desenvolupats hi ha errors periòdics dels sistemes de depuració, resultant en un desbordament del clavegueram.

Exemples de patògens

Principals patògens dels humans

Altres

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.medterms.com/script/main/art.[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; et al «Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA» (en anglès). Arch Virol, 2014 Maig; 159 (5), pp: 1229-1237. DOI: 10.1007/s00705-013-1877-2. PMC: 4010566. PMID: 24190508 [Consulta: 23 juny 2021].
  3. ↑ Akpan, A; Morgan, R «Oral candidiasis» (en anglès). Postgrad Med J, 2002 Ag; 78 (922), pp: 455-459. DOI: 10.1136/pmj.78.922.455. PMC: 1742467. PMID: 12185216 [Consulta: 23 juny 2021].
  4. ↑ Boelee, E; Geerling, G; van der Zaan, B; Blauw, A; Vethaak, AD «Water and health: From environmental pressures to integrated responses» (en anglès). Acta Trop, 2019 Maig; 193, pp: 217-226. DOI: 10.1016/j.actatropica.2019.03.011. ISSN: 1873-6254. PMID: 30857860 [Consulta: 24 juny 2021].

Vegeu també


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Patogen&oldid=27619549»