Vés al contingut

Khilakku: diferència entre les revisions

538 bytes afegits ,  fa 11 mesos
retoc i referència
m (Correccions lingüístiques)
(retoc i referència)
{{Indret}}
[[Fitxer:Estats neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC.png|miniatura|Regnes neohitites al segle VIII aC]]
'''Khilakku, Khilikki''', '''Khilikka''' o '''Hilakku''' fouva ser un regne [[neohitita]] desituat a les [[muntanyes del Taure]]. Del seu nom deriva el clàssic [[Cilícia]].
 
El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'[[Imperi Hitita]] el [[1185]] però la seva història és desconeguda fins que s'esmenta al {{segle|IX|-|s}}, verscap ela l'any [[859]] aC]] quan [[Assíria]] va atacar [[Bit Adini]] on regnava Akhuni;. desDes de Bit Adini el rei [[Salmanassar III]] va passar al país de [[Gurgum]] (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al [[regne de Samal]] (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de [[Patin]], d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de [[Khati]] o [[Karkemish]]; el rei Khanu fouva caure derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les [[muntanyesMuntanyes Amanusde Nur]];. desprésDesprés els assiris van travessar l'[[Orontes]] i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va aconseguir atreure a l' una aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el [[regne de Que]], el nom del rei no està indicat), és a dir la plana''Cilicia cilíciaCampestris'', al rei Pikhiris de [[Khilikka]] (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de [[Yasbuk]] (un cap local [[Arameus|arameu]]), però els aliats foren derrotats per [[Salmanassar III]] va derrotar els reis aliats i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del [[golf d'Issos]] (Alexandretta[[Alexandreta]]) incloentincloses diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fouva ser assolatdevastat. KhilikkuKhilakku i Que es van esdevenirconvertir en tributaris dels assiris i haurien pagat durant més o menys un segle, però a mitjan segle següent ja eren independents.<ref>{{ref-llibre |cognom=Bryce |nom=Trevor |títol=The World of The Neo-Hittite Kingdoms: A Political and Military History |pàgines=38 |lloc=Oxford |editorial=Oxford University Press |any=2012 |isbn=9780199218721}}</ref>
 
Segurament va esdevenir altre cop tributari d'Assíria poc després del 740 aC però no s'esmenta. VersCap ela l'any 718 aC elels paísassiris fouvan conquerittornar pelsa assirisconquerir el país, però segurament per dificultats d'administració, [[Sargon II]] (722-705 aC) el va cedir poc després al rei de [[Tabal]], Amris o Ambari junt amb la mà de la seva pròpia filla, i a la inscripció que ho commemora s'afegeix que Khilikki sempre havia estat independent de Tabal. Però verspotser el 715 aC, el rei de Tabal va fer aliança amb Urzaha ([[Rusa I]], anomenat Urza pels assris) d'[[Urartu]], i amb Mita ([[Mides III]]) rei dels [[muskhi]] ([[Regne de Frígia|Frígia]]). Urartu fouva ser derrotada el 713 aC i el 712 aC Tabalels fouassiris van sotmesasotmetre militarment a [[Assíria]];Tabal. Amris o Ambari fouva ser fet presoner i portat a [[Assíria]] amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. Es van establir uns assiris (pro-assiris?) devotsfidels al governrei i un tinent governador amb autoritat sobre aquestesells, i es va fixar el tribut.
 
A la mort de Sargon II el 705 els [[muskhi]] van donar suport a la revolta de Gurdi de [[Til-Garimmu]], que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II idavant l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC);. Gurdi, (probablement un fill de Mides III o almenys un membre de la família reial) aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, [[Azitawadda]], Kaska (potser [[KaskaKaskar]]), [[Meliddu]]/[[Kammanu]] i [[regne de Que|Que]] sota la seva autoritat amb centre a [[Til-Garimmu]] mentre AssyriaAssíria va conservar [[Meliddu]] (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de [[Kummukh]], [[Gurgum]] i [[Sam'al;]]. versCap elal 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darreraKhilakku la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l{{'}}''hazanu'' d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal;. Senaquerib[[Sennàquerib]] diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment lava revoltaaconseguir fouacabar aplanadaamb la revolta. El 695 aC els assiris van ocupar Til Garimmu, [[Tars (Turquia)|Tars]] i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit [[Anquiale]]), i lavan capitaldestruir foula destruïdacapital.
 
Però a la mort de [[Senaquerib]]Sennàquerib el [[681 aC]] Khilakku es va tornar a perdre-la junt a [[Meliddu]], a causa dels atacs dels [[cimmeris]], i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Els reis assiris [[Assarhaddon]] (680-669) i [[Assurbanipal]] (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces a Khilakku el 679 aC en persecució del rei de [[Sidó]] Abdu-Milkutti, que hi havia fugit en ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu ([[Sis]]) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron [[Assurbanipal]] s'esmentase sap que va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.
 
Caiguda [[Nínive]] el 612 aC apareix a Cilícia un regne unitque deunificava la muntanya i la plana (Que) amb capital a [[Tars (Turquia)|Tars]] (Tarzi) que s'hauria anat formant al {{segle|VII|-|s}};. elEl títol que els grecs van donar als seus reis fou era''suuannassai'' o ''syennesis'', i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers ''syennesis'' coneguts els esmenta [[Heròdot d'Halicarnàs]] al {{segle|V|-|s}} que explica que el 585 aC el rei i un tal LabynetusLabinetos de [[Babilònia]] (potser el futur rei [[Nabònides]], llavors príncep) van fer un tractat amb [[Ciaxares de Mèdia]]. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi[[Imperi medamede]] ni de l'imperi[[Imperi neobabiloniNeobabilònic]]. El syennesis d'Heròdot va ser succeït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota [[Neriglissar]] (560-556 aC) verscap als anys 557/556 aC; es sospita que la invasió fouva ser deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.<ref>{{ref-llibre |cognom=Cassin |nom=Elena (et al.) (comp.) |títol=Los imperios del antiguo oriente III: la primera mitad del primer milenio |pàgines=66, 100, 105, 113-114, 116-117 |lloc=Madrid |editorial=Siglo XXI |any=1979 |isbn=8432301183}}</ref>
 
== BibliografiaReferències ==
{{Referències}}
* [http://www.doaj.org/doaj?func=abstract&id=467298 'Kilikya’da Yeni Asur Egemenliği ve Yerel Güçler'' per Mehmet Kurt]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }} {{en}}
* [http://www.livius.org/cg-cm/cilicia/cilicia.html Cilícia] {{en}}
 
{{cal coor}}
 
{{ORDENA:Khilakku}}
[[Categoria:Geografia d'Assíria]]
[[Categoria:Regnes neohitites]]
42.842

modificacions